Una jutgessa desatén l’Audiència de Barcelona i es nega a investigar onze guàrdies civils per les tortures a un activista dels CDR

Un jutjat de Sabadell ha arxivat la querella contra onze agents de la Guàrdia Civil per tortures a Jordi Ros, membre dels CDR detingut en l’operació Judes la tardor del 2019. L’arxivament ha arribat després de cinc anys dilatant la investigació sense ni tan sols haver citat a declarar els guàrdies civils en qüestió, fins al punt que el mes de maig passat l’Audiència de Barcelona va renyar la jutgessa d’instrucció, Isabel Calahorra, i la va obligar a reprendre la investigació. La seva resposta fou, d’una banda, preguntar a les parts personades a la causa si s’havia d’aplicar l’amnistia als policies, i, d’una altra, fixar per als dies 17 i 19 de desembre les declaracions als agents. Ara bé, com que tant la fiscalia com la defensa dels guàrdies civils havien demanat l’amnistia, la jutgessa va ajornar les citacions sense nova data.

Quinze dies després, Calahorra va signar una interlocutòria en què ordenava l’arxivament de la querella sense ni tan sols haver arribat a citar novament els guàrdies civils, perquè insistia que no hi havia indicis de delicte malgrat el posicionament de l’Audiència de Barcelona, que li havia demanat que els cités. Més encara, argumenta que és innecessari citar-los tenint en compte que la defensa va demanar que s’arxivés la causa i que, per tant, “en cas que els querellants s’acollissin al seu dret a no declarar, la seva versió dels fets seria la ja manifestada pel seu lletrat als seus escrits, per raons òbvies de defensa”. Amb les poques diligències practicades (la declaració de Ros, els testimonis, les interlocutòries d’escorcoll i la documentació judicial) ja en té prou per a considerar que no hi ha prou indicis de delicte per a mantenir viva la investigació i que ha d’arxivar-la.

Ros va denunciar que havia rebut pressions, amenaces i maltractaments que havien vulnerat els seus drets fonamentals durant el temps que va estar detingut. En el trasllat a les comandàncies de Sant Andreu de la Barca i de Tres Cantos, Ros va ser col·locat en “postura forçada”, amb antifaç –per no saber a on anava– i li van impedir que dormís. “A Tres Cantos, va ser sotmès a nombroses vexacions i tortures. Va ser sotmès a maltractaments, li van impedir de dormir, li van impedir d’accedir a l’assistència d’un lletrat, li van impedir de veure on el desplaçaven i va rebre amenaces. Tot plegat per aconseguir una declaració inculpatòria cap a ell i la resta de companys detinguts”, va denunciar el seu advocat, Xavier Monge, en declaracions al jutjat de Sabadell.

La jutgessa arxiva la causa sense ni tan sols passar pel tràmit d’aplicar-los l’amnistia, com demanava la defensa dels guàrdies civils i la fiscalia, amb l’argument que no pot fer-ho perquè el Tribunal Suprem espanyol ha presentat una qüestió pre-judicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Això no tan sols és fals, perquè el Suprem no ha presentat cap pre-judicial –han estat l’Audiència espanyola, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal de Comptes–, sinó que, a més, aquestes qüestions pre-judicials no aturen tots els procediments sobre l’amnistia; si de cas, hauria de ser la jutgessa qui presentés una pre-judicial concreta amb els dubtes que tingui sobre l’aplicació en aquest cas.

Per a Alerta Solidària, que s’encarrega de l’acusació de Jordi Ros, tot plegat és una mostra més d’un boicot que fa més de quatre anys que dura i que, a la llarga, diuen que crea “els espais d’impunitat per a la comissió de tortures i altres tractes inhumans i degradants“. “La inacció judicial a l’estat espanyol, en relació amb els maltractaments a comissaries, trasllats i presons, han comportat la condemna reiterada al Tribunal Europeu de Drets Humans, i una estrella d’aquesta lamentable condecoració és l’actual ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska“, recorden en un comunicat.

És per això que, avancen, recorreran contra l’arxivament per tal de reobrir la causa i insistir que s’investigui per tortures els onze guàrdies civils assenyalats per Ros com a torturadors. “Però sabem contra qui ens enfrontem i som conscients que l’única victòria que pot aportar justícia no vindrà de cap jutjat, sinó del carrer”, afegeixen.