Els jutges van empresonar i alliberar manifestants contra la sentència segons el context polític

Arran de les protestes per la sentència contra el procés van ser empresonades trenta persones (una de les quals a Madrid) i dues més foren ingressades en centres d’internament d’estrangers (CIE). El fet més amarg d’aquella onada de repressió va ser l’expulsió al Marroc de l’Ayoub, un d’aquests joves internats en un CIE. Un altre jove, en Mohammed, tancat a la presó de Ponent, fou alliberat, però la policia espanyola el va tornar a detenir de seguida i el féu ingressar en un CIE, des d’on també pot ser expulsat. Tanmateix, el cas és que, ara com ara, un mes i mig després, vint-i-cinc dels detinguts han pogut sortir de la presó gràcies als recursos de les defenses.

La major part dels empresonats són acusats de danys, desordres públics, atemptat contra l’autoritat i, en algun cas, de lesió. Molts advocats van exclamar-se contra l’empresonament preventiu, que consideren desproporcionat pels fets de què són acusats. Què ha canviat perquè ara els deixin en llibertat? VilaWeb, després d’haver consultat interlocutòries judicials en què es revoquen les ordres d’empresonament, ha pogut comprovar que hi ha un argument repetit: que com el ritme de mobilitzacions ha decaigut, ha desaparegut el risc de reiteració delictiva.

Per a Eduardo Caliz, advocat d’Alerta Solidària que s’ocupa de la defensa de l’Álvaro i en David, dos joves de Parets del Vallès, s’ha provat que els empresonaments d’independentistes van ser un pas més en la criminalització del moviment. ‘Amb aquests empresonaments no han buscat res més que aturar les protestes, sense cap fonament jurídic que ho avalés’, diu. En les interlocutòries que dicten la llibertat provisional de l’Álvaro i en David es parla d’una situació ‘d’evident crispació política i social que ha degenerat en aldarulls, alguns dels quals pre-bèl·lics‘ i de ‘incidents tumultuaris‘. Tanmateix, el jutge considera que es pot evitar el risc de reiteració delictiva amb mesures diferents, com ara la prohibició de participar en manifestacions públiques, reunions o concentracions. Però Caliz recorda que aquesta prohibició, que restringeix el dret fonamental de manifestar-se, tampoc no té emparament legal i avisa que ja hi ha resolucions de l’Audiència de Barcelona que ho acrediten.

Aquesta relació entre el context polític del país i la privació de llibertat dels detinguts es pot veure en interlocutòries com la d’en Ionut, que diu: ‘Actualment els incidents que van passar després de la publicació de la citada sentència del Tribunal Suprem, que va ser l’origen de les protestes, no es produeixen amb tanta assiduïtat com inicialment’; o la d’en Mario: ‘La situació actual és diferent, perquè han deixat de produir-se aquells actes’; la de l’Othmane: ‘Actualment els incidents que es van produir després de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem, que va ser l’origen de les protestes, no es produeixen amb tanta assiduïtat com inicialment’; d’en Mohammed: ‘L’escenari actual és diferent d’aquell en què es van produir els incidents, amb una evident incidència menor en la vida pública de la ciutat de les protestes en les quals es van produir els fets.’

Un exemple semblant és el del Robert. La seva interlocutòria d’alliberament recorda que la presó es fonamentava en el suposat risc de reiteració delictiva ‘en la concreta activitat violenta atribuïda al recurrent i la previsió que continuïn produint-se congregacions de persones per a efectuar actes de protesta contra la sentència dictada en el denominat “judici del procés” amb actes de violència contra les persones i les coses’. Tanmateix, l’Audiència de Girona va revocar l’ordre d’empresonament provisional argumentant que no ho considerava prou fonamentat per a mantenir-lo, sense entrar a valorar si actualment es manté el clima polític o no. És un argument que fa seu el jutge que revoca la presó del Pau, que reprodueix íntegrament el fragment.

Més enllà del risc de reiteració delictiva

En alguns casos, els jutges no valoren pas el risc de reiteració delictiva. La interlocutòria de la Paula, detinguda a Barcelona el dia de la vaga general, és extraordinàriament breu, de només una plana. Diu: ‘No s’ha acreditat de moment que per les accions de la investigada s’hagi causat cap lesió concreta a cap agent de l’autoritat determinat, ni als vehicles ni elements dels dispositius policíacs.’

La seva advocada, Norma Pedemonte, diu que tot el procés d’ençà de la detenció ha estat estrany i hi veu voluntat dissuasiva, és a dir, de frenar les manifestacions: ‘De dilluns a dijous, la fiscalia pràcticament no demanava presó, sinó la prohibició d’assistir a manifestacions. En canvi, per als qui van comparèixer a partir de divendres la presó va passar a ser la tònica general.’ Quan la Paula va comparèixer al jutjat de guàrdia, la seva advocada va posar en relleu les incoherències de l’atestat policíac, però la jutgessa en va fer cas omís i va ordenar que entrés a la presó. En canvi, quan, després d’haver presentat un recurs, va poder accedir al jutjat d’instrucció que li pertocava, la jutgessa titular va esmenar la seva companya i va alliberar la Paula.

La Laura i en Joan, detinguts a Tarragona el 19 d’octubre, han estat alliberats gràcies al canvi de criteri de la fiscalia. En compte de demanar presó sense fiança, va passar a demanar una fiança de 2.000 euros, compareixença periòdica, retirada de passaport, prohibició de sortir de l’estat espanyol, prohibició de participar en manifestacions, actes de protesta i reunions nombroses i d’aproximar-s’hi a menys d’un quilòmetre; unes condicions que el jutge ha acceptat.

La interlocutòria de l’Albert, conegut artísticament per ‘lo Martí de Térmens‘, no valora el risc de reiteració delictiva i diu: ‘Les circumstàncies personals de l’investigat, de nacionalitat espanyola, amb arrelament familiar al nostre país i sense que li constin antecedents penals […], ens fan apreciar que no concorren raons que facin imprescindible aquesta mesura cautelar.’

Es manté la presó per a dos ex-MENA

Dos dels empresonats per les manifestacions contra la sentència que continuen a la presó són en Charaf i l’Ibrahim, tots dos detinguts a Girona el 16 d’octubre. En dues interlocutòries pràcticament idèntiques, l’Audiència de Girona refusa el recurs que demanava la llibertat provisional argumentant que no tenen prou arrelament al país. ‘La sala entén que l’arrelament que presenta, derivat fonamentalment d’haver estat tutelat per la Generalitat de Catalunya durant la seva minoria d’edat, és insuficient’, diu la interlocutòria d’en Charaf, que abans de la detenció vivia en una casa ocupada. El text valora el fet que la defensa hagi aportat documentació que prova que l’any anterior, quan era menor d’edat i tutelat, va cursar estudis d’hostaleria, però constata que no s’ha aportat cap document que acrediti que fins a la detenció treballava o estudiava. ‘No té família en aquest territori que li aporti un lligam emocional que serveixi d’impediment a una possible marxa’, afegeix. En un piulet, el seu advocat, Benet Salellas, va lamentar que l’audiència avalés ‘la desproporció punitiva’ i prevalgués ‘l’origen del pres i el context polític dels fets’.

La Secció 3a de l'Audiència de Girona acorda mantenir presó provisional per a en Charaf, detingut pels Mossos en les protestes contra la sentència del Suprem. Malauradament, avala la desproporció punitiva i preval l'origen del pres i el context polític dels fets.

— salellas advocats (@salellasadv) November 8, 2019