Jutges i fiscals demanen la dimissió de Rafael Catalá per les declaracions contra el jutge que defensava l’absolució de la Manada

Set associacions de jutges i fiscals han demanat la dimissió del ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, després de les seves declaracions en què qüestionava les capacitats del jutge de l’Audiència de Navarra Ricardo González. Catalá ha dit que el magistrat –que va emetre un vot particular en què defensava l’absolució dels membres de la Manada– té algun ‘problema singular’ i que ‘tots ho saben’ fins del Consell General del Poder Judicial.

L’Associació Professional de la Magistratura (AMP), Jutges i Jutgesses per la Democràcia, Fòrum Judicial Independent i Francisco de Vitòria, juntament amb l’Associació de Fiscals, Unió Progressista de Fiscals i l’Associació Professional Independent de Fiscals han signat un comunicat conjunt: ‘La intromissió de l’executiu en les labors que li corresponen exclusivament al Consell General del Poder Judicial (tals com la tutela o l’impuls de la labor disciplinària) i els comentaris sobre la capacitació o no d’un magistrat són una temeritat per qui exerceix com a ministre de Justícia’, han explicat.

Creuen que la utilització de les resolucions judicials del govern espanyol són un ‘veritable perill’ i una ‘confusió intencionada’ d’interessos electorals amb la tasca pròpia d’un ministre de Justícia. Després de la sentència del tribunal de la Manada, el CGPJ, el Tribunal Suprem espanyol, l’Associació de Fiscals i altres entitats van defensar la independència del tribunal i van criticar que els càrrecs públics fessin comentaris sobre la sentència.

El comunicat dels jutges i els fiscals arriba després que el secretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, hagi criticat Catalá. Segons Villegas, les seves declaracions demostren ‘poc respecte per la separació de poders’ i ‘assenyalen’ un jutge. A més, Cs creu que és un ‘atac’ i que interfereix en la feina del CGPJ.

Segon ministre assenyalat per Ciutadans
La setmana passada el partit d’Albert Rivera va criticar durament el ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, per haver negat malversació de la Generalitat en el referèndum del primer d’octubre. Montoro va argumentar que controlava les finances del govern i que no s’havia destinat ni un euro públic a l’1-O, la qual cosa ja va dir en un ple al congrés espanyol el mes de febrer. També el president espanyol, Mariano Rajoy, va negar que hi hagués hagut malversació l’1-O.

Les declaracions de Montoro van provocar una gran controvèrisa. La premsa espanyola va afegir-se a les crítiques contra el ministre i el jutge Pablo Llarena va sol·licitar-li informació per a justificar-se. De fet, les paraules de Montoro qüestionen els informes de la Guàrdia Civil, que afirmen que sí que va haver-hi malversació.