15.02.2024 - 12:30
|
Actualització: 15.02.2024 - 13:01
Els jutges de la carrera judicial espanyola consideren que és ètic manifestar-se contra l’amnistia i les actuacions polítiques quan a parer seu perilli l’estat de dret i la independència judicial. Aquesta és la principal conclusió a què ha arribat la Comissió d’Ètica Judicial, després d’haver analitzat la participació d’uns quants magistrats en concentracions contra la llei d’amnistia i l’acord d’investidura del president espanyol, Pedro Sánchez.
La Comissió d’Ètica parteix de la premissa que els jutges tenen el dret constitucional de manifestació, però que aquest exercici es troba limitat o afectat per les especials exigències que es dervien de la funció jurisdiccional. “Aquestes exigències, que no regeixen per a la resta de ciutadans, suposen per als integrants del Poder Judicial un deure de mantenir, dins el tribunal i fora, una conducta que reafirmi la confiança dels ciutadans en el sistema judicial”, expliquen.
Un “dilema ètic d’alta densitat”
El dictamen assenyala que correspon a cada jutge valorar la conducta i adequar-la als principis ètics. I afegeixen: “Cadascú ha de tenir en compte que la naturalesa ‘bifront’ del jutge –la seva condició simultània com a ciutadà privat i com a servidor públic– l’obliga a actuar i a exercir els drets de què gaudeix com qualsevol altre ciutadà sempre amb prudència i moderació i sense posar en dubte els principis d’independència, imparcialitat i integritat.”
Segons la comissió, es crea un “dilema ètic d’alta densitat” quan es confronten, per una banda, el deure de neutralitat política i el compromís dels jutges de mantenir la confiança pública en la independència i imparcialitat del poder judicial i, per una altra banda, l’obligació de “defensar activament els principis rectors de l’estat de dret si són amenaçats”.
La comissió menciona explícitament el principi ètic número 21: “Quan la democràcia, l’estat de dret i les llibertats fonamentals perillin, l’obligació de reserva cedeix a favor del deure de denúncia.” I considera que cada membre del poder judicial ha de resoldre aquest dilema ètic i decidir si manifestar-se respon al deure ètic de reprovar actes que, a criteri seu, puguin atemptar contra l’estat de dret.
La comissió, formada per magistrats que persegueixen independentistes
La Comissió d’Ètica és un organisme independent als òrgans de govern del poder judicial espanyol. És composta per sis membres de la carrera judicial –elegits directament pels jutges i magistrats espanyols– i per un acadèmic expert en ètica o filosofia del dret. Entre les funcions que té hi ha: emetre dictàmens per escrit sobre les consultes relatives a casos concrets i promoure la difusió i el coneixement dels principis i les proposicions d’ètica judicial.
El president de la comissió és Antonio del Moral García, magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem (TS) espanyol i un dels set jutges del judici del procés, que envià a presó el govern del Primer d’Octubre. També hi ha Eduardo de Porres Ortiz d’Urbina, magistrat de la sala segona del TS, que fou el jutge instructor de la causa contra Laura Borràs, tot seguint les actuacions del jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona.
