13.12.2023 - 21:40
Una bona part dels jutges espanyols han reaccionat enfurismats davant la perspectiva que alguns d’aquests magistrats puguen ser acusats i perseguits, segons quins siguen els resultats de les comissions d’investigació creades al parlament espanyol per investigar l’operació Catalunya, el 17-A i el Catalangate. Com si el fet de ser jutges els hagués d’eximir de visitar la presó en cas que hagen comès algun crim.
Primer de tot, deixem que avancen les comissions en la seua tasca i després ja veurem si el fiscal general és capaç d’actuar com caldria. Però, ara per ara, ja hi ha uns fets, que són tan coneguts com difícils de discutir. És evident, per exemple, que alguns dels jutges implicats en la repressió contra Catalunya han prevaricat. I és ben sabut que la prevaricació judicial és castigada amb penes de presó d’un any a quatre. Aquest, doncs, hauria de ser, podria ser, el destí d’alguns Llarena, Marchena, García-Castellón, Espejel i companyia. “Hauria”, dic; que no vol dir necessàriament que ho siga.
Però en la polèmica desfermada m’ha cridat molt l’atenció –i m’ha fet gràcia especialment– que algun comentarista madrileny ja s’haja apressat a adduir, com si això fos un atenuant, el fet que actuaven “al servei de l’estat”. Com una manera de dir que els delictes deixen de ser delictes si la raó d’haver estat comesos és salvar Espanya.
Evidentment, l’argument és absurd i jurídicament indefensable. Però també és un fet real i incontestable que això, efectivament, passa en l’Espanya que va nàixer el 1939 i que, en aquest àmbit, encara és viva i ben viva. I això torna a posar-ne en relleu l’excepcionalitat i l’excentricitat en el context europeu o de les democràcies occidentals.
Perquè de casos en què jutges, importants i prominents, han acabat els seus dies a la presó per haver participat en maniobres polítiques n’hi ha. No n’hi ha molts, però precisament per això són importants. Perquè indiquen que les democràcies no deixen créixer aquesta classe de personatges i si apareixen, quan els localitzen, els fan pagar car els crims.
Pense, per exemple, en Yang Sung-tae, jutge en cap del Tribunal Suprem de Corea, arrestat el 2018 per la connexió amb l’escàndol polític que desembocà en la destitució de la presidenta Park Geun-hye. O bé en l’anglesa Constance Briscoe, condemnada el 2013 per tres càrrecs de “intent de perversió de la justícia” –quina definició més primfilada–, perversió consistent a lliurar informació d’un sumari a la premsa. I ara compareu…
