Jutgen a València una altra activista de l’Assemblea Feminista per les vagues del 8-M

L’Assemblea Feminista de València torna avui a la Ciutat de la Justícia perquè una de les seues activistes s’ha de sotmetre a un judici relacionat amb les vagues del Vuit de Març. Són fets que van ocórrer els anys 2018 i 2019 i hi ha dinou dones encausades en total. Les acusen d’haver participat en convocatòries no comunicades. Fins ara, s’han fet tres judicis. N’han guanyat un i els altres dos els han perduts.

Les activistes han convocat un acte a la porta dels jutjats per a expressar la solidaritat a l’encausada i, una vegada més, el rebuig contra la llei mordassa, en nom de la qual hauran de respondre a les acusacions policíaques estalonades per la delegació del govern espanyol al País Valencià.

Dinou judicis i onze mil euros en multes

El col·lectiu ha pagat més d’onze mil euros en sancions per aquests fets, que consideren fruit de la llei mordassa. Mireia Biosca, portaveu de l’Assemblea Feminista, explica que les denúncies les posa la delegació del govern espanyol al País Valencià a partir dels atestats policíacs. Denuncia que, amb la llei mordassa en vigor, la paraula de la policia sempre preval per sobre de la de l’encausat. “Arribes al jutjat i ja ets culpable. Has de demostrar que no ho ets, t’has de defensar. En un dels judicis, no ens vam poder defensar perquè la jutgessa no va donar la paraula a la nostra advocada. Van llegir els fets i es va acabar el judici”, explica Biosca, que denuncia que en el tercer judici ni tan sols van deixar que els testimonis que portaven elles testificassen. La portaveu de l’Assemblea Feminista tem que pròximament es tornen a trobar amb aquesta jutgessa.

Quant al judici que avui es fa contra una de les companyes, esperen de poder-se explicar. “Direm allò que hem dit sempre, que el 8 de març hi havia una vaga legalment convocada, i quan n’hi ha una, la ciutadania té dret de la informació, i nosaltres de defensar el dret de vaga. Aquell dia vam anar pels comerços a explicar per què érem als carrers i per què fèiem vaga.”

Una llei molt útil per als governs

L’Assemblea Feminista de València atribueix a la llei mordassa això que qualifiquen de persecució. Biosca recorda que quan el PSOE era a l’oposició, la va criticar i en va prometre la derogació. “No es derogarà mai. Una cosa és quan ets a l’oposició, i una altra, quan ets al govern. La llei mordassa és útil per al govern. Prova de fer callar els moviments socials i, a més, els fa guanyar diners gràcies a totes les multes que ens posen. Al final, és una eina del poder polític per a mirar de desmobilitzar el carrer.”

Un dels aspectes més detestables de la llei, a parer de l’Assemblea Feminista, és l’anomenat “principi de veracitat”. És a dir, la policia sempre té raó, haja passat allò que haja passat. “El principi de veracitat trenca la presumpció d’innocència. No ens fan un judici en què l’altra part ha d’explicar per què ens ha denunciat. Anem a un judici a defensar-nos perquè el testimoni del policia va per sobre del nostre”, diu Biosca.

Tancament a la delegació del govern espanyol

El mes de març passat, un grup de membres de l’Assemblea Feminista es va tancar durant unes hores a la delegació del govern espanyol a València amb la intenció d’entrevistar-se amb la titular, Gloria Calero. Quan finalment va accedir a rebre-les, li van lliurar un document en què demanaven la derogació d’aquestes multes. Algunes les havien rebudes durant el mandat de Calero, però unes altres eren del seu predecessor, Juan Carlos Fulgencio. Li van demanar també, com a membre del partit socialista i representant del govern espanyol al País Valencià, que fes les passes necessàries per a contribuir a la derogació de la llei mordassa. “Semblava que sí que hi havia una voluntat política perquè s’aturaren els judicis i tot allò que representen, però, quan manava el PP a Madrid, ens van posar onze multes, i amb el govern del PSOE, ens n’han posades vuit. Per tant, no han complit la seua paraula, han emprat la llei mordassa i l’han aplicada.”

Solidaritat que arriba de tot el país

Quan van començar a rebre les sancions amb peticions elevades de diners, l’Assemblea Feminista va organitzar una xarxa de suport que va anomenar Comissió Antirepressiva i que s’ha encarregat de recaptar fons i suports. “No s’entén que, per manifestar-te i per visibilitzar totes les violències que patim les dones, la resposta siga més repressió per part de l’estat. Hem rebut molta solidaritat d’uns altres col·lectius, de sindicats de classe, d’associacions de barri. I com que tenim una coordinadora de feministes anticapitalistes, rebem suport de col·lectius de tots els Països Catalans.”