El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, és citat a declarar a les 11.00 com a testimoni en la causa que investiga si la seva esposa, Begoña Gómez, va cometre els delictes de corrupció en el sector privat i de tràfic d’influències. Com a president del govern espanyol no haurà d’anar als jutjats, sinó que el jutge Juan Carlos Peinado es desplaçarà fins a la seva residència oficial, el palau de la Moncloa, per prendre-li declaració. I no hi anirà pas tot sol: l’acompanyaran la fiscalia, la defensa dels tres encausats –Gómez, l’empresari Carlos Barrabés i el rector de la Universitat Complutense de Madrid, Joaquín Goyache– i l’advocada de Vox Marta Castro, que dirigeix l’acusació popular de cinc organitzacions ultres diferents. Si no ho vol, Sánchez no té l’obligació declarar perquè la llei d’enjudiciament criminal permet que un testimoni no declari si l’encausat és el seu cònjuge, com és el cas, tot i que presumiblement hauria d’afrontar les acusacions de l’oposició de no ser transparent.

A més, la llei permet que Sánchez, com a president del govern, pugui declarar com a testimoni per escrit quan hagi d’explicar fets que hagi sabut en l’exercici del seu càrrec. Tant ell com la fiscalia van demanar que fos així, però el jutge Peinado s’hi va negar perquè va dir que el coneixement que en pogués tenir com a testimoni no tenia pas a veure amb el càrrec. Ahir la fiscalia encara hi va insistir i es va queixar que el jutge els deixava poc marge per fer les tramitacions oportunes, però Peinado no ha expressat cap canvi d’idea. Així doncs, el dia d’avui passarà a la història espanyola com la vegada que un president del govern en exercici va haver de prestar declaració judicial pels negocis de la seva esposa. Una imatge potent i que, de fet, el jutge ha cercat d’ençà que va encausar Gómez el 24 d’abril arran d’una denúncia del pseudo-sindicat Manos Limpias basada en articles amb informació falsa. Com a reacció Sánchez va cancel·lar la seva agenda pública per reaccionar i va posar sobre la taula la possibilitat de plegar, però després d’un cap de setmana de nervis va comparèixer per dir que continuava.

La causa judicial sobre Gómez ha evolucionat amb el pas dels mesos. Originalment, era basada en unes cartes de recomanació de l’empresa de Carlos Barrabés en licitacions púbiques. A més, també s’investigava si Gómez havia influït d’alguna manera perquè l’aerolínia Aire Europa fos rescatada amb més de quatre-cents milions d’euros durant la pandèmia. El suposat tràfic d’influències va ser descartat en un informe de la Guàrdia Civil, però l’Audiència de Madrid va avalar que continués investigant les adjudicacions a Barrabés. Tanmateix, va descartar que Gómez hagués tingut res a veure en el rescat d’Air Europa, com deia Manos Limpias, i va dir que tot plegat era “una mera conjectura”. A banda, la fiscalia europea va reclamar al jutge una part de la investigació –la que afecta una unió temporal d’empreses (UTE) en què va participar una societat de Barrabés– i que suposadament es va crear amb fons europeus.

Arran d’això, la defensa de Gómez va reclamar al jutge quins fets conformaven ben bé la causa en aquell moment, i ell va contestar que encara la investigava per dos blocs que no tenien relació amb els contractes adjudicats a Barrabés: el rescat d’Air Europea i una feina que Gómez va fer per a la Universitat Complutense de Madrid i si havia rebut un tracte de favor.

Peinado vol saber què va passar en unes reunions a la Moncloa

La interlocutòria judicial que va citar Pedro Sánchez de testimoni no explica les raons concretes per què vol interrogar-lo. A tot estirar, diu que hi ha una modalitat del tràfic d’influències que es diu “tràfic d’influències en cadena”, que investiga “la possible relació d’una persona investigada amb una autoritat”. Però aquestes darreres setmanes ja han declarat més testimonis, que han explicat al jutge que s’havien reunit amb Begoña Gómez a la Moncloa, que, com a esposa del president del govern espanyol, també és on viu. En una d’aquestes reunions, Sánchez va coincidir amb Barrabés i Gómez, i s’espera que el jutge pugui preguntar de què van parlar.

Una de les preocupacions de l’entorn de Sánchez és que una vegada hagi declarat –o que s’hi hagi negat, com té dret– el jutge pretengui d’encausar-lo, tal com ja va fer amb Barrabés i Joaquín Goyache, rector de la Universitat Complutense de Madrid, després d’haver-los escoltat com a testimonis. A causa del càrrec, Peinado no pot encausar Pedro Sánchez, sinó que hauria de demanar al Tribunal Suprem espanyol que n’assumís el cas i considerés d’encausar-lo. Una possibilitat que encendria encara més la política espanyola.

El cas de Begoña Gómez servirà perquè un representant de Vox entri per primera vegada a la Moncloa, encara que sigui en aquestes circumstàncies. El portaveu del partit ultradretà, José Antonio Fuster, va dir que l’interrogatori que volien fer-li giraria al voltant de les reunions de la seva esposa: “Haurà de ser transparent i clar i, si no ho és, sembrarà el dubte de si aquest cas és en realitat un cas de corrupció d’un president del govern que fa servir la seva esposa de testaferro.”