El jutge denega l’amnistia als encausats per l’atac a la comissaria de Vic

El jutjat d’instrucció 1 de Vic ha declarat que la llei d’amnistia no era aplicable als quatre encausats per l’atac a la comissaria de Vic (Osona) el 16 de febrer de 2021, durant les protestes contra la detenció del raper Pablo Hasel.

Els encausats van sol·licitar l’amnistia a començament de juliol, perquè consideraven que els actes de responsabilitat penal, administrativa o comptable es podien amnistiar d’acord amb l’article primer de la llei, que fa referència a l’àmbit objectiu. El sindicat policíac USPAC, que exerceix d’acusació particular dels agents ferits, hi va presentar un escrit en contra, i el jutjat l’ha acceptat i diu que no es pot aplicar la llei en aquest cas. L’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans, que exerceix la defensa dels investigats, explica a VilaWeb que presentaran un recurs contra la decisió del jutjat.

En la resolució, a la qual ha tingut accés VilaWeb, el jutjat diu que els actes del 16 de febrer de 2021 no queden recollits en l’àmbit de l’aplicació establert en l’article primer de la llei d’amnistia. El jutjat destaca que l’article primer determina que els actes que es poden amnistiar són els que hi va haver entre el primer de novembre de 2011 i el 13 de novembre de 2023 en el context del procés independentista. “Tanmateix, els fets que s’investiguen en aquest cas estan relacionats amb la detenció del cantant Pablo Hasel, i això significa que no tenen relació amb l’objecte de l’article 1 de la llei”, diu.

Què va passar el 16 de febrer de 2021?

De totes les protestes de rebuig a la detenció de Pablo Hasel, la de Vic fou la més cridanera de totes. No pas per la quantitat de gent, sinó per la imatge del desenllaç: una comissaria dels Mossos destruïda.

La protesta va començar a la plaça Major de la ciutat, com tantes altres, i va anar cap als jutjats, situats al costat de la comissaria de la policia espanyola. Hi havia gent de tota mena. I, espontàniament, un grup va decidir d’anar cap a la comissaria dels Mossos. Aquesta acció va sorprendre els agents que hi havia a l’edifici, perquè no era prevista. L’ambient, a diferència de la plaça Major, començava a ser més tens, oimés tenint en compte les imatges d’actuacions policíaques contra manifestants que arribaven d’ací i d’allà. Fins que va volar el primer roc, i tot va esclatar.

La ràbia es va canalitzar amb violència. Objectes contra l’edifici, pintades en favor de la llibertat de Hasel i corredisses. La policia no estava preparada. La comissaria és la seu de l’àrea bàsica d’Osona i és integrada per agents de seguretat ciutadana. No són experts en ordre públic i els mancava tota mena de material per a controlar la situació. Estaven completament desbordats i es van trobar obligats a arrecerar-se dins l’edifici. Va ser en aquest moment que van decidir d’activar el codi 33, que es fa servir per situacions d’extrema gravetat. Vint minuts després, van arribar reforços de la BRIMO i l’ARRO de Manresa, que van actuar durament contra els manifestants i també van fer servir projectils de foam.

La jornada va acabar amb quatre detinguts: tres a càrrec dels Mossos i un de la Guàrdia Urbana de Vic; i una dotzena d’agents ferits. Aquella mateixa nit, els màxims comandaments dels Mossos i d’Interior –entre els quals el director de la policia, Pere Ferrer; el major, Josep Lluís Trapero; i el conseller d’Interior, Miquel Sàmper– es van desplaçar fins al lloc dels fets per comprovar els danys i donar suport als agents. Segons la policia, havia estat un atac sense precedents.