El jutge Aguirre rebutja l’amnistia en totes les peces del cas Vólkhov

El titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha refusat d’amnistiar els investigats del cas Vólkhov i no ha admès les recusacions presentades pel president Carles Puigdemont i pel cap de la seva oficina Josep Lluís Alay, per apartar-lo d’aquesta causa, en què s’investiga la presumpta trama russa del procés.

En quatre interlocutòries –anomenades principal, número 2, número 3 i Catmón– es nega a amnistiar els fets investigats i segueix la interpretació del Tribunal Suprem espanyol de considerar que el delicte de malversació de què són acusats els dirigents independentistes compleix les dues excepcions estipulades a la llei d’amnistia: l’enriquiment personal i el risc per als interessos financers de la UE. La fiscalia era favorable a l’amnistia en algunes peces, atès que els fets, que podrien constituir un delicte de malversació, s’emmarquen en el procés.

Tanmateix, Aguirre sosté que en el transcurs de la investigació han anat apareixent indicis de prevaricació, malversació de cabals públics i tràfic d’influències. Tot això, diu, va donar lloc a l’obertura de peces separades per a certs grups de subvencions, que afecten algunes entitats i, en alguns casos, inclou la possible comissió d’uns altres delictes.

En una d’aquestes peces separades –la segona, que investiga l’empresari i ex-dirigent d’ERC Xavier Vendrell– el jutge assegura que hi hagué presumptes desviaments de diners públics mitjançant concessions de subvencions irregulars a entitats esportives.

Les defenses, afegeix, no han demostrat quines operacions de malversació han dut terme els acusats i han servit per a finançar el procés, quines quantitats van utilitzar, a qui les van donar o de qui les van obtenir, cosa que –segons el magistrat– impedeix que els fets investigats siguin amnistiables.

El 2020, Aguirre va obrir una altra peça separada, Catmón-Igman, en què va ampliar la investigació a subvencions concedides i tramitades –presumptament de manera irregular– també per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya a la Fundació Catmón i a l’Associació Acció Solidària Igman.

A criteri del jutge, en el transcurs de la instrucció de la peça Catmón-Igman s’evidencia que alguns dels investigats van utilitzar els diners rebuts per la concessió de subvencions, presumptament irregulars, mitjançant-ne l’extracció en efectiu i sense que s’hagi pogut acreditar el fi últim d’aquestes retirades de diners. A parer seu, aquests actes tampoc no són emparats en la llei d’amnistia.

Rebutja la recusació que demanava Boye

Aguirre, alhora, ha rebutjat la petició de Gonzalo Boye, advocat de Josep Lluís Alay, per a recusar-lo amb l’argument que el magistrat té “interès directe o indirecte en aquesta causa” i no és imparcial.

Boye en demanava la recusació arran de les manifestacions recollides en l’escrit del 21 de juny en què Aguirre demanava d’incoar una peça separada sobre la ingerència russa, però també arran d’una conversa d’Aguirre de què es van fer ressò els mitjans de comunicació –en què es vantava d’haver aturat l’amnistia–, i encara per unes declaracions seves a la televisió pública alemanya i per les manifestacions que va fer durant l’interrogatori a Vendrell. Aguirre no tan sols ha admès la recusació, sinó que ha recordat que havia denunciat davant la policia la divulgació de la conversa i l’ha titllada d’intercepció il·legal i manipulació.

Aguirre, doncs, refusa d’apartar-se de la peça tot argumentant que la recusació es fonamenta en unes presumptes declaracions “fetes en l’àmbit privat, que han arribat a les mans d’un mitjà de comunicació per mitjans desconeguts i presumptament il·lícits” i que, per tant, cauen en un frau de llei. I afegeix que aquestes declaracions es van fer públiques sis mesos després de la data en què es diu que es van fer, tot coincidint amb la desestimació de la primera recusació i just després d’haver-se obert la peça sobre la presumpta ingerència russa.