La justícia obre una nova via per a imposar el castellà a l’escola catalana

La immersió lingüística escolar fa temps que perilla. Es pot veure cada volta que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dóna la raó a les denúncies de casos particulars d’escoles del Principat, tot imposant el 25% de castellà al conjunt dels alumnes.

Ara la justícia ha obert una nova via per a imposar el castellà a l’escola catalana: impartir almenys una assignatura en castellà, sense establir percentatges. És la decisió que es desprèn d’una sentència que es va fer pública ahir, en què s’ordena que una o unes matèries o assignatures, a banda el castellà, s’imparteixin en aquesta llengua. A més, hauran de ser assignatures que puguin ser considerades principals per la importància en el conjunt del currículum i la càrrega lectiva. És la primera sentència d’aquest estil d’ençà que van entrar en vigor el decret del govern que refusa l’aplicació de percentatges lingüístics i la llei del català. La sentència marca un nou precedent jurídic i pot determinar futures denúncies.

La deriva judicial no és pas cap novetat. La Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural, entre més entitats cíviques, fa temps que treballen per plantar-hi cara. El problema arrenca de la sentència del TSJC del desembre del 2020, que imposava el 25% del castellà a les aules, una sentència que s’originava per haver estimat parcialment un recurs del Ministeri d’Educació espanyol. El govern hi va presentar un recurs de cassació, però fou rebutjat. Un any després, el novembre del 2021, el Suprem espanyol va confirmar la imposició del 25%. Amb aquest moviment, la justícia liquidava la immersió lingüística, un model que s’havia anat gestant durant anys per a assegurar el català a les escoles.

La llei del català i el decret del govern

Amb aquest panorama, el juny d’enguany el Parlament de Catalunya va aprovar la llei del català amb els vots del PSC, ERC, Junts i els comuns. La CUP hi va votar en contra, com també –per raons oposades– Vox, Ciutadans i el PP. Aquesta maniobra tenia un objectiu clar: fer front a la imposició del 25% del castellà.

La llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari atorga un ús “curricular i educatiu” al castellà, cosa que segons el PSC i la CUP implica reconèixer per primera vegada l’ús del castellà com a llengua d’aprenentatge o vehicular. També estableix que el català és la llengua “normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge”, i a això s’agafen sobretot ERC i Junts per a defensar-la.

Abans de l’aprovació de la llei, el govern ja va fer un altre moviment per convèncer el TSJC: assumir la responsabilitat dels projectes lingüístics. El dia abans d’exhaurir-se el termini per a l’execució forçosa de la sentència que imposa el 25% de castellà a les aules, el govern va aprovar un decret en què refusava els percentatges en l’ensenyament i establia que el Departament d’Educació era l’únic responsable legal dels projectes lingüístics dels centres. Com que és un decret llei, el TSJC no el va poder anul·lar. Per tot plegat, la pilota ara és a la teulada del Tribunal Constitucional espanyol (TC), que ha de resoldre la constitucionalitat del marc legal.

Ara per ara, hi ha una trentena d’escoles que apliquen el 25% del castellà en algun grup per ordre del TSJC. El tribunal va dictar mesures cautelars als centres en què hi havia casos particulars oberts per la denúncia de pares que exigeixen el compliment de la sentència. Les mesures imposaven una hora més de castellà mentre no es resolguessin aquests casos particulars. En la causa general del 25%, el TSJC va dir que la sentència no es podia aplicar mentre el TC no arribés a cap conclusió. Educació, conscient d’aquesta situació, va presentar un recurs per a anul·lar les mesures cautelars. A parer del departament, no tenia sentit que s’apliqués el 25% del castellà si no es podia fer a tot Catalunya. La conselleria que dirigeix Josep Gonzàlez-Cambray confiava que el TSJC seria coherent, però va rebutjar els recursos un per un i va mantenir la imposició del castellà.

El govern reconeix que no pot impedir el 25% del castellà en els centres on s’ha imposat

Quan va començar el curs, Educació va enviar una circular a tots els centres ordenant-los que fessin les classes en català amb normalitat. Deien que la sentència del TSJC del 25% de castellà no es podia aplicar a tot Catalunya perquè el tribunal havia hagut de presentar un recurs al TC arran del nou marc legal aprovat per la majoria del parlament. A començament de setembre, Gonzàlez-Cambray va dir que cap aula del país no aplicaria el 25% del castellà. Un mes després, va reconèixer que no podia fer res per evitar que el TSJC imposés el castellà en els centres on hi ha casos particulars oberts per denúncies de pares. És a dir, els obliguen a mantenir les mesures cautelars del tribunal.

El TSJC va actuant a partir de les denúncies de casos particulars, que són alimentades per l’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB). Arran d’això, el tribunal va ordenar a la Generalitat la imposició del 25% de castellà a totes les escoles. L’AEB és una entitat que diu que defensa la neutralitat política i ideològica als centres, però té vincles profunds amb l’espanyolisme a Catalunya.

Amb la sentència que es va fer pública ahir, l’entitat considera que es crea jurisprudència i obre la porta a admetre recursos de més famílies. Dit d’una altra manera, els casos particulars poden tenir més facilitats perquè els pares escolaritzin els fills –i els companys seus, malgrat que la resta de pares no ho vulgui– amb més hores de castellà.