La justícia espanyola blinda els crims del franquisme: arxivat l’únic cas de tortures que encara investigava

L’únic cas que encara investigava la justícia espanyola per tortures durant el franquisme ha estat arxivat. La jutgessa titular del jutjat d’instrucció número 50 de Madrid ha tancat la causa que va obrir el maig del 2023 arran d’una querella presentada per Julio Pacheco per les tortures a què fou sotmès l’agost del 1975. Els torturadors van ser quatre membres de la Brigada Político-Social franquista, entre els quals l’ex-comissari José Villarejo. En aquesta causa, la jutgessa va arribar a prendre declaració al querellant i a un testimoni, fet que era el primer cop que s’esdevenia. Però ara l’ha arxivada basant-se en una resolució recent del Tribunal Constitucional segons la qual la llei de memòria democràtica aprovada el 2022 és insuficient per a investigar els crims del franquisme.

En aquella resolució, del maig d’enguany, el TC rebutjava el recurs d’un altre torturat per la policia franquista, Francisco Ventura, represaliat a València el 1967. L’argument per a refusar-lo era que la llei de memòria democràtica no podia substituir la doctrina del mateix tribunal, que estableix que no es poden jutjar uns fets que en el moment en què es van cometre no eren tipificats com a delicte en la llei espanyola vigent aleshores.

La llei de memòria democràtica pretenia obrir una escletxa per a jutjar els crims del franquisme. Per això incloïa, en l’article segon, una referència a la llei d’amnistia del 1977 (que va deixar impunes aquests crims), segons la qual s’havia d’interpretar d’acord amb el dret internacional humanitari, que deixa clar que els crims de guerra, de lesa humanitat, de genocidi i de tortura són imprescriptibles i no amnistiables. Però el TC va respondre que no n’hi havia prou, i que la llei d’amnistia del 1977 s’ha d’interpretar com sempre s’ha fet: deixant impunes els crims franquistes.

Aquesta decisió del TC ha servit a la jutgessa de Madrid per a arxivar la causa de Julio Pacheco. Entitats de defensa dels drets humans que havien donat suport a la querella, com ara Amnistia Internacional, Irídia, Sira i CEAQUA, que han informat de la decisió judicial, exigeixen que l’estat espanyol faci els passos necessaris per a adequar-se a la legalitat internacional en termes de defensa dels drets humans i que es posi fi d’una vegada a la impunitat dels criminals franquistes. Per això demanen que es modifiqui o es derogui la llei d’amnistia del 1977; que es modifiqui el codi penal per a introduir el principi de legalitat de manera que es puguin investigar els crims comesos a l’estat espanyol abans de la seva tipificació en la legalitat interna, i que es retoquin en el codi penal les definicions de tortura i desaparició forçosa de la perspectiva del dret internacional.

En el moment en què va ser detingut, Pacheco era un estudiant universitari i membre del Partit Comunista. L’acusaven d’haver participat en l’assassinat del tinent de la Guàrdia Civil Antonio Pose Rodríguez. Denuncia que, durant els set dies que el van tenir tancat, el van sotmetre a tortures i vexacions de tota mena.