10.09.2024 - 11:03
|
Actualització: 10.09.2024 - 11:20
L’únic cas que encara investigava la justícia espanyola per tortures durant el franquisme ha quedat arxivat. La jutgessa titular del jutjat d’instrucció número 50 de Madrid ha tancat la causa que va obrir el maig del 2023 arran d’una querella presentada per Julio Pacheco per les tortures que va patir l’agost del 1975 a mans de quatre membres de la Brigada Político-Social franquista, entre els quals l’ex-comissari José Villarejo. En aquesta causa, la jutgessa va arribar a prendre declaració al querellant i a una testimoni, un fet que era el primer cop que s’esdevenia. Però ara l’ha arxivat basant-se en una resolució recent del Tribunal Constitucional segons la qual la llei de memòria democràtica aprovada el 2022 és insuficient per a poder investigar els crims del franquisme.
En aquella resolució, de maig d’enguany, el TC rebutjava el recurs d’un altre torturat per la policia franquista, Francisco Ventura, represaliat a València el 1967, amb l’argument que la llei de memòria democràtica no pot substituir la doctrina del mateix tribunal segons la qual no es poden jutjar uns fets que en el moment que es van cometre no eren tipificats com a delicte en la llei espanyola aleshores vigent.
La llei de memòria democràtica pretenia obrir una escletxa per a poder jutjar els crims del franquisme. Ho feia incloent, en l’article segon, una referència a la llei d’amnistia del 1977 (que va deixar impunes aquests crims) segons la qual s’havia d’interpretar segons el dret internacional humanitari, que deixa clar que els crims de guerra, de lesa humanitat, de genocidi i de tortura són imprescriptibles i no amnistiables. Però el TC va respondre que no n’hi ha prou, i que la llei d’amnistia del 1977 s’ha d’interpretar com sempre s’ha fet: deixant impunes els crims franquistes.
Aquesta decisió del TC ha servit a la jutgessa de Madrid per a arxivar la causa de Julio Pacheco. Diverses entitats de defensa dels drets humans que havien donat suport a la querella, com Amnistia Internacional, Irídia, Sira i CEAQUA, que han informat de la decisió judicial, exigeixen que l’estat epanyol faci els passos necessaris per a adequar-se a la legalitat internacional en termes de defensa dels drets humans i que es posi fi d’una vegada a la impunitat dels criminals franquistes. Per això demanen que es modifiqui o es derogui la llei d’amnistia del 1977; que es modifiqui el codi penal per a introduir el principi de legalitat de manera que es puguin investigar els crims comesos a l’estat espanyol abans de la seva tipificació en la legalitat interna, i que es retoquin en el codi penal les definicions de tortura i desaparició forçosa des de la perspectiva del dret internacional.
Pacheco era en el moment de la seva detenció un estudiant universitari i membre del Partit Comunista. L’acusaven de participar en l’assassinat del tinent de la Guàrdia Civil Antonio Pose Rodríguez. Durant els set dies que el van tenir tancat denuncia que el van sotmetre a tortures i vexacions de tota mena.
