La justícia francesa prohibeix el català als plens municipals

El Tribunal d’Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc ha mantingut la prohibició de fer servir el català en els plens municipals dels ajuntaments dels Banys i Palaldà (Vallespir), Elna (Rosselló), Portvendres (Rosselló), Sant Andreu de Sureda (Rosselló) i Tarerac (Conflent). Els ajuntaments van presentar un recurs arran de la decisió de la sentència del Tribunal Administratiu de Montpeller de l’any passat, però el tribunal l’ha confirmada. No obstant això, obre la porta a la possibilitat de traduir les intervencions en francès al català.

El tribunal ha confirmat allò que ja s’havia manifestat a la vista d’apel·lació del 28 de novembre i allò que va dictaminar el de Montpeller el maig de l’any passat. El francès ha de ser la llengua prioritària als plens de Catalunya Nord perquè així ho estableix la constitució francesa. A la sentència, el tribunal rebutja el recurs de l’Ajuntament d’Elna i confirma l’anul·lació del reglament que permetia l’ús del català als plens d’aquest ajuntament, al qual, posteriorment, es van afegir quatre ajuntaments més. El reglament establia que les intervencions dels regidors es podien fer en català i que després s’haurien de traduir al francès.

Però el tribunal recorda que, segons l’article primer de la llei de 4 d’agost de 1994, la llengua francesa és “un element fonamental de la personalitat i patrimoni de França, i és la llengua de la República en virtut de la constitució”. Sobre això, afegeix que l’article 21 de la mateixa llei sobre la protecció de les llengües minoritzades i la seva promoció fixa que les disposicions d’aquesta llei “no impedeixen l’ús de les llengües regionals ni en accions públiques i privades”. D’això, se’n desprèn, afegeix la sentència, que aquestes disposicions “ni prohibeixen ni autoritzen” els regidors a expressar-se en una llengua regional durant les seves intervencions orals.

Malgrat això, recorda que l’article 2 de la constitució francesa estableix que “l’idioma de la República és el francès” i que, encara que l’article 75.1 consideri que les llengües regionals “pertanyen al patrimoni de França”, “l’ús del francès és obligatori per a les persones jurídiques de dret públic”. Per això, considera que els documents administratius s’han de redactar en francès. Per això, conclou que encara que s’introduís l’article 75.1 per “marcar l’afecció de França a les llengües regionals”, això “no va crear cap dret ni llibertat que sigui oposable en benefici dels particulars o de les col·lectivitats territorials; i no va intentar, en particular, reduir l’abast de l’article 2”. Per tot plegat, consideren que la modificació del reglament contravé l’article 2 de la Constitució, encara que contempli l’obligació d’acompanyar la intervenció en català d’una traducció al francès.

No obstant això, admet que les disposicions d’aquest article no impedeixen que la presentació de les deliberacions i intervencions dels regidors, “un cop expressades en francès, puguin ser traduïdes al català”.

Un llarg periple judicial

La decisió del Tribunal d’Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc arriba després d’un llarg periple que es remunta l’abril del 2022. L’Ajuntament d’Elna va aprovar canviar el reglament per permetre fer les intervencions als plens en català. Amb aquesta decisió es convertia en el primer municipi que adopta una decisió d’aquesta magnitud. El reglament, però, establia la condició que es traduïssin les intervencions al francès. Després s’hi van afegir Els Banys, Portvendres, Tarerac i Sant Andreu de la Sureda. Els regidors a l’oposició de l’Ajuntament d’Elna que hi estaven en contra ho van denunciar a l’aleshores Prefecte dels Pirineus Orientals, Rodrigue Furcy, i aquest al seu torn va portar l’afer al tribunal després d’intentar per carta que els ajuntaments implicats fessin marxa enrere.

Gairebé un any després, el març del 2023 el Tribunal Administratiu de Montpeller va rebutjar elevar al Consell Constitucional la petició d’Elna, al Rosselló, per tal que es pronunciés sobre l’ús del català als plens municipals. El judici contra els cinc ajuntaments es va celebrar el 18 d’abril de l’any passat. Durant la vista, la ponent pública del Tribunal Administratiu de Montpeller va apostar per anul·lar el canvi dels reglaments que permetia parlar català als plens d’aquests municipis. Durant la seva intervenció, la magistrada va recordar que “la llengua de la República” és el francès i que el fet de traduir els debats deixava en pitjor posició aquesta llengua.

La sentència va arribar el 9 de maig. El tribunal va anul·lar el canvi de reglament dels cinc ajuntaments nord-catalans que permetien parlar als plens a condició de traduir les intervencions al francès. El tribunal argumentava que la llengua francesa és la llengua de l’estat, tal com estableix la constitució francesa, i que no podia ser relegada a llengua de traducció. Els afectats van assegurar aleshores que la decisió suposava una “bufetada” a la llengua i van anunciar que acudirien al Tribunal d’Apel·lació de Tolosa, que ara s’ha pronunciat.