11.06.2024 - 21:40
|
Actualització: 12.06.2024 - 08:06
La llei d’amnistia i la seva aplicació són finalment en mans dels jutges espanyols. En les primeres hores de vigència, la tònica general han estat les providències protocol·làries per a consultar els posicionaments de les parts en cada causa. Ho han fet Manuel Marchena, Susana Polo, Manuel García-Castellón, entre més. Ara bé, el Tribunal de Comptes ha anat un pas més enllà i s’ha convertit en la punta de llança de la futura guerra judicial en contra de l’amnistia, que sembla que es batallarà en bona part a Luxemburg.
El rostre que encapçala la revolta és el de la consellera Elena Hernáez, que va ser nomenada pel PP en substitució de l’ex-ministra de Justícia Margarita Mariscal de Gante. De fet, el dia abans de l’aprovació de l’amnistia, ja va ensenyar una mica les seves cartes i va deixar vist per a sentència el cas sobre les despeses de l’1-O i l’acció exterior de la Generalitat. I, ara, en comptes de consultar sobre l’aplicació de la llei, ha decidit de congelar la sentència i dóna deu dies a les parts perquè diguin si cal presentar qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Cal assenyalar que el Tribunal de Comptes és un òrgan administratiu, i no pas judicial, de manera que és dubtós que pugui presentar pre-judicials. Tanmateix, Hernáez ha tirat pel dret i en la providència assenyala que hi ha uns quants articles del text legal que podrien ser conflictius, entre els quals, el primer, que és el cos fonamental de la llei perquè detalla els delictes que s’amnistien. La consellera també posa a la picota l’article 2.e, que recull l’exclusió de la malversació que afecti els interessos financers de la UE. Aquesta podria ser una de les principals armes dels contraris a l’amnistia. De fet, els fiscals del judici contra el procés han comunicat que s’oposen a l’amnistia dels delictes de malversació –encara que això comporti un conflicte amb el fiscal general de l’estat–, fet que condiciona el retorn dels exiliats.
En la providència, Hernáez també considera conflictius els articles 8.3, que dicta l’aixecament immediat de les mesures cautelars (en aquest cas, les fiances dels represaliats); el 10, que ordena la tramitació urgent i preferent de l’amnistia en un termini de dos mesos; i el 13.3, que ordena l’absolució dels afectats pel Tribunal de Comptes en primera instància o en apel·lació.
L’excepció de Pablo Llarena
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estat el primer tribunal a moure fitxa arran de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia. Ha donat deu dies per a presentar al·legacions a l’amnistia de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga pels preparatius de l’1-O, però també d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9-N. En una situació similar es troben Quim Torra, Bernat Solé i Pau Juvillà, tots ells condemnats per desobediència.
Després del TSJC, s’han mogut el Tribunal Suprem i l’Audiència espanyola en les causes contra l’1-O i el Tsunami Democràtic. Per exemple, la sala de Manuel Marchena, per exemple, ha donat cinc dies a les parts perquè diguin si s’ha d’aplicar l’amnistia a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, que, malgrat els indults, continuen inhabilitats arran de la condemna contra el procés per malversació.
En aquesta mateixa causa, però en fase d’instrucció, el magistrat Pablo Llarena s’ha desmarcat del protocol general i s’ha negat a aplicar l’article 10 de l’amnistia, que diu que la seva entrada en vigor comporta l’aixecament de qualsevol mesura cautelar. En una providència, ha informat la Guàrdia Civil i la policia espanyola que es mantenen les ordres espanyoles de detenció –”han de procedir al seu compliment, mentre aquestes decisions no siguin judicialment modificades o revocades”– contra Carles Puigdemont, Marta Rovira, Toni Comín i Lluís Puig.
En la mateixa providència, el magistrat ha donat cinc dies a les parts perquè es posicionin sobre l’aplicació de l’amnistia, tot assenyalant, com ha fet el Tribunal de Comptes, que l’article 2.e –exclusió de la malversació que danyi els interessos financers de la UE– podria ser un taló d’Aquil·les, on furgar i insistir amb la persecució dels exiliats.
La guerra de fiscals
Les primeres decisions dels tribunals sobre l’aplicació de l’amnistia es començaran a comunicar entre la setmana vinent i la següent, quan es podrien activar nous processos per a portar la llei a la justícia europea. De totes maneres, abans de tot això, s’haurà de resoldre el cisma dins la fiscalia. El fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, és partidari de sol·licitar-ne l’aplicació en totes les causes, mentre que unes altres figures destacades s’hi oposen.
La trinxera antiamnistia més important és al Tribunal Suprem, on els fiscals que van participar en el judici del procés –Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuleo Madrigal i Javier Moreno– han anunciat que no faran cap cessió i defensaran fins al final que no es poden amnistiar els delictes de malversació. Ara fa dues setmanes, van fer arribar un informe en aquest sentit a García Ortiz, però, en una reunió aquestes darreres hores, l’han advertit que no havien canviat de parer i esgotarien totes els seus recursos.
La fiscalia espanyola és una institució molt jeràrquica i el fiscal general de l’estat pot imposar el seu parer per sobre dels seus subordinats. Tanmateix, l’amnistia és un element tan sensible per als càrrecs més ultres i espanyolistes, que és imprevisible quin pot ser l’abast real d’una rebel·lió dins el ministeri públic espanyol.
