19.11.2022 - 16:00
|
Actualització: 19.11.2022 - 19:19
El Departament de Justícia ha lliurat els documents de nul·litat de més de cent judicis franquistes: vint a Abrera (Baix Llobregat) i vuitanta-set a Centelles (Osona). L’acte l’ha presidit la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart. La consellera ha reivindicat que la memòria republicana i democràtica connectava amb el bo i millor del país, com ara la llibertat, la igualtat, la justícia social i l’autogovern. El document que s’ha lliurat acredita la nul·litat de les sentències, les resolucions i els consells de guerra.
Ubasart ha destacat la importància política de la memòria i ha explicat que els certificats enviaven missatges molt clars que els afectats no eren culpables de res i que els judicis franquistes van ser una farsa. Ha afegit que amb actes com aquest es volia honorar la memòria de les víctimes del franquisme perquè era un deure democràtic.
En el cas d’Abrera, també s’ha lliurat a les famílies una còpia de documentació sobre els seus familiars, perquè el jutjat de pau d’aquesta localitat ha lliurat a l’Arxiu Històric Municipal una carpeta on s’han conservat les fitxes de llibertat vigilada dels abrerencs durant el franquisme. La carpeta ha estat conservada i amagada tots aquests anys i ha anat passant de jutge de pau a jutge de pau.
A Centelles, el lliurament dels documents ha coincidit amb les VI Jornades de Memòria Democràtica d’Osona. Sota el títol “Viure en temps de guerra” es vol donar veu a la gent, grups i entitats que estudien i difonen la història de la comarca. Enguany, el focus de les jornades se centra en la vida al front i a la rereguarda a Osona durant la guerra del 1936-39.
Més de sis mil sol·licituds
El Departament de Justícia ha rebut d’ençà del 2017 i fins el 30 de setembre passat 6.630 sol·licituds del document sobre la nul·litat d’un judici o d’un consell de guerra franquista a Catalunya.
Es calcula que a Catalunya es van fer més de seixanta-sis mil processos judicials militars per causes polítiques durant la dictadura franquista, segons dades de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
