La justícia belga decidirà el 8 de setembre si extradeix Valtònyc o no

El Tribunal d’Apel·lació de Gant decidirà el 8 de setembre sobre la petició d’euroordre del raper mallorquí represaliat per la justícia espanyola, Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc. ‘Som força optimistes de cara a la sentència’, ha dit el seu advocat, Simone Bekaert. L’Audiència espanyola reclama l’extradició del raper a l’estat espanyol perquè compleixi una condemna de presó per ‘enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries a la corona i amenaces no condicionals’. La data de la sentència s’ha sabut després de la vista de Valtònyc avui als jutjats belgues. Tot i que hi havia d’anar el 24 de març, la compareixença va ajornar-se per la crisi de la covid-19.

Aquesta vegada, damunt la taula del tribunal hi havia un element nou, la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), favorable als interessos de la defensa de Valtònyc. L’advocat del raper havia demanat que es presentés una qüestió pre-judicial al Tribunal de Luxemburg perquè l’Audiència espanyola havia interposat l’euroordre segons la reforma del codi penal espanyol del 2015, que preveu penes de presó més dures pel delicte d’enaltiment del terrorisme, amb l’objectiu d’aconseguir l’extradició immediata de Valtònyc. Però el raper va ser condemnat amb el codi penal vigent el 2012.

No m'acostum a haver de posar-me davant 3 jutges que no xerren sa meva llengua, a un país que no és el meu, acusat de terrorisme, esperant si decideixen enviar-me a la presó 3 anys i mig per haver fet cançons. Sort que pels jutges belgues aquesta situació és igual d'estranya.

— JOSEP VALTÒNYC (@valtonyc) June 9, 2020

Aquesta irregularitat flagrant la va desfer el Tribunal de Luxemburg, que va sentenciar que l’estat espanyol no podia aplicar el codi penal de manera retroactiva per activar una euroordre. Per tant, ara el Tribunal d’Apel·lació de Gant ha de determinar si els delictes pels quals va ser condemnat Valtònyc són equivalents en la legislació belga.

El setembre del 2018, la justícia belga ja va refusar en primera instància de lliurar Valtònyc al·legant que no existia la doble incriminació, és a dir, que cap dels tres càrrecs pels quals havia estat condemnat a Espanya –amenaces, enaltiment del terrorisme i injúries a la corona– no eren tipificats com a delicte a Bèlgica. La fiscalia, que actua sempre en nom de l’estat que interposa l’euroordre, va recórrer contra la decisió a la cort d’apel·lació, que aviat prendrà una decisió.

Si el tribunal dóna la raó a Valtònyc, el procés judicial encara pot continuar en una tercera instància, el Tribunal de Cassació. Tant la defensa del raper com la fiscalia, que sempre actua en nom de l’estat que interposa l’euroordre, podrien recórrer contra la sentència del Tribunal d’Apel·lació i allargar el procés judicial.