08.06.2023 - 10:42
|
Actualització: 08.06.2023 - 12:16
Un peritatge informàtic dels telèfons mòbils de cinc membres de l’executiva de la Plataforma per la Llengua fet la tardor passada va demostrar que havien estat infectats amb programari d’espionatge. L’anàlisi va determinar que en tots els telèfons examinats va trobar indicis de Pegasus i de Predator, un altre programari d’espionatge, que va permetre als atacants d’accedir a dades i documentació personal dels espiats, i a canals de comunicació com ara correus electrònics o de missatgeria instantània. En un cas, a més, el peritatge va arribar a identificar el mòbil espanyol responsable dels atacs.
Tenint en compte que aquests programaris només poden ser comprats pels estats, Plataforma per la Llengua va decidir dur el cas a la justícia belga, on residien alguns dels espiats i on hi ha constituïda una associació germana de la Plataforma per la Llengua, amb la voluntat d’aconseguir una investigació independent fora de l’estat espanyol. Així ho han fet públic avui Òscar Escuder i Rut Carandell, president i directora de l’entitat, acompanyats per Josep Jover advocat especialista en dret de la Unió Europea i les TIC. També ha treballat en la querella l’advocada belga i Catherine Forget, que no ha pogut participar en la conferència de premsa per problemes tècnics
“Tenim dos estats en contra del català, i almenys un d’ells en contra de l’ONG del català. Tenim proves que l’estat espanyol ens ha espiat a alguns de nosaltres. És inadmissible que se’ns espiï sense cap motiu, com no n’hi ha”, ha dit Escuder. Ell i Carandell són dos dels espiats, però no han volgut fer pública la identitat dels altres tres. No descarten que hi hagi més telèfons infectats, perquè només han pagat el peritatge de cinc telèfons i en tots cinc han trobat rastres dels programaris espies.
Segons que ha dit Jover, hi ha rastre d’espionatge des del 2021 i que arriben fins a l’estiu de 2022, quan encarreguen els peritatges. “Ens feia sospitar que notàvem coses estranyes al telèfon. Tenint en compte el context de l’estat i com funcionen les coses, vam encarregar el peritatge”, ha dit Escuder. Dels cinc telèfons mòbils espiats n’hi ha un iPhone i quatre que funcionen amb Android. Un dels darrers, de la marca Oppo, té una personalització d’Android que el fa diferent, cosa que ha permès que quedi registrat el número de telèfon que es va fer servir per a infectar.
No hi ha hagut coordinació amb els exiliats
La justícia belga ja ha admès a tràmit la querella penal de la Plataforma per la Llengua, que apunta directament l’estat espanyol i el responsabilitza de l’espionatge a membres de l’executiva. Segons que ha dit Escuder, l’entitat espera que la investigació serveixi per a obligar l’estat espanyol a identificar els responsables de l’espionatge i per aclarir si ha esquivat els procediments legals marcats per intervenir telèfons a altres estats de la Unió Europea.
Així doncs, la policia judicial belga demanarà a les autoritats policíaques i judicials espanyoles que identifiquin els responsables del mòbil que va infectar els telèfons, segons els dictàmens pericials, i ho comunicarà al jutjat d’instrucció de primera instància francòfon de Brussel·les, que és on s’ha obert la investigació. La Plataforma per la Llengua ha denunciat que l’estat espanyol ha comès sis delictes segons la legalitat belga: la intromissió en el sistema informàtic dels telèfons mòbils, la ingerència arbitrària en les llibertats fonamentals dels espiats, la intercepció de missatges dels mòbils i la violació de les dades informàtiques, el secret de les comunicacions i el secret de les comunicacions, en particular, electròniques.
A més, l’entitat ha demanat al jutjat que sol·liciti a Eurojust, l’agència de la Unió Europea encarregada del reforç de la cooperació judicial, si l’estat espanyol va tramitar les sol·licituds necessàries d’escolta dels telèfons en territori belga.
Jover ha destacat la discreció amb la qual han portat el cas amb la voluntat que els autors de l’espionatge no esborressin més rastre de l’espionatge. A causa d’això, ha dit, no hi ha hagut cap coordinació amb els polítics exiliats que també han estat espiats ni amb els seus advocats. “Ha sigut un esforç addicional no enllaçar-se amb cap advocat que portés qüestions d’espionatge”, ha dit.
