20.03.2018 - 22:00
|
Actualització: 21.03.2018 - 09:28
Un grup d’experts internacionals en dret, entre els quals el jurista francès Jean Paul Costa, ex-president del Tribunal Europeu de Drets Humans, i el belga François Tulkens, ex-jutge d’aquesta mateixa cort, han fet un informe en el qual valoren les accions del govern espanyol contra el moviment independentista català pel que fa a la proporcionalitat de les mesures i la seva compatibilitat amb el dret internacional.
Wolfgang Kaleck, reconegut advocat penal i fundador de l’European Center for Constitutional and Human Rights (ECCHR) a Berlín, i membre d’aquest grup d’experts, ha manifestat en declaracions al diari alemany Junge Welt la importància de les qüestions analitzades pels experts: ‘En el cas català sempre es debat sobre si una secessió seria legal o no, però una gran part de les mesures de l’estat espanyol que hem analitzat van aplicar-se molt abans de la declaració d’independència. Jurídicament, s’hauria de diferenciar molt més.’ En aquest context, Kaleck destaca també el fet que nombrosos juristes espanyols han posat en dubte la legalitat de les mesures preses per l’executiu espanyol amb el propòsit de frenar l’independentisme.
Kaleck explica que ha acceptat la petició d’ERC de fer l’informe, perquè ‘és una qüestió necessària que s’ha de mirar a fons’. A més, ell i els seus col·laboradors han pogut ‘analitzar de manera independent i des d’una perspectiva purament jurídica’ tant les mesures del Tribunal Constitucional espanyol contra la feina dels diputats del Parlament de Catalunya, com la persecució penal a què han estat sotmesos, entre el 2013 i el 2017.
Violacions greus de drets bàsics i manca de separació de poders
Després d’haver analitzat centenars de pàgines sobre els casos i mesures contra l’independentisme, els experts internacionals han arribat a la conclusió que aquestes mesures impliquen violacions greus de la legalitat i de la divisió de poders. El fet que el Tribunal Constitucional pugui determinar què es debat i què es vota al Parlament de Catalunya i el fet que es persegueixi jurídicament i penalment els diputats catalans per ‘desobediència’ són ‘un atac frontal a drets fonamentals com la llibertat d’opinió i de reunió’, segons els juristes.
‘Si jo, com a polític, periodista o activista, em manifesto a favor de la independència de Catalunya i ho defenso en un article de diari, en una manifestació, una assemblea o com a resolució política, no se m’ha de poder penalitzar’, afirma Kaleck.
El reconegut expert alemany i els seus col·laboradors també determinen que és totalment desproporcionat que s’arrestin membres del govern i que s’imposin multes fins de dotze mil euros diaris per haver preparat el referèndum del primer d’octubre, o que es persegueixin jurídicament alguns polítics catalans per haver organitzat la consulta popular no vinculant del 9 de novembre de 2014. És precisament per aquest últim motiu que es va inhabilitar durant dos anys l’ex-president de la Generalitat, Artur Mas, i fou condemnat a pagar una multa milionària. Segons els juristes, aquestes mesures són il·legals, perquè organitzar un referèndum o una consulta popular no és cap delicte segons el codi penal espanyol.
En aquest context, un procediment molt qüestionable és el del Tribunal Constitucional. Els experts consideren ‘especialment preocupant’ el fet que el tribunal es basi en resolucions pròpies com a fonament legal per a la persecució jurídica dels polítics, malgrat que aquests suposats delictes no consten en el codi penal espanyol. Per tant, arriben a la conclusió que el Tribunal Constitucional ‘adopta un paper polític i legislatiu que té la finalitat de mantenir Espanya unida’. Hi veuen ‘una clara violació de la separació de poders, la base de tot democràcia’.
Europa ha d’actuar
En les declaracions al diari alemany, Wolfgang Kaleck també es mostra preocupat per la xifra de gairebé 900 ciutadans i polítics catalans perseguits jurídicament per haver defensat pacíficament la independència de Catalunya. Amb tot, considera que activar les instàncies judicials internacionals com es fa per part de polítics i activistes catalans ‘és un procediment possible, però molt lent perquè primer s’hauran d’exhaurir els camins legals a Espanya, que poden ser llargs i complicats, la qual cosa, per cert, també passa a Alemanya’.
Per això el president de l’European Center for Constitutional and Human Rights a la capital alemanya defensa que, com que es pot parlar de centenars de casos de vulneració dels drets per part de l’estat espanyol, són els altres estats i les institucions de la Unió Europea que haurien d’actuar: ‘El govern espanyol no pot, d’una banda, argumentar que actua en nom de la unitat d’Europa i, d’una altra, no respectar allò que precisament constitueix Europa –uns requisits legals mínims. Crec que les institucions europees tenen l’obligació de defensar que es respectin els drets fonamentals que atorguen als seus ciutadans’, afirma Kaleck.
Krystyna Schreiber, periodista alemanya
[Aquest article en català és una adaptació de l’article original, en alemany. Traducció al català de Laura Noguera Obrador]
