17.06.2018 - 22:00
L’Aquarius i els vaixells de la marina italiana que l’acompanyaven van entrar ahir als molls de València enmig de l’expectativa global. Més de sis-cents periodistes esperaven l’arribada dels sis-cents trenta rescatats en alta mar que el govern d’extrema-dreta italià havia refusat de permetre’ls l’entrada a cap port.
Tot i això, la Mediterrània té dos milions i mig de quilòmetres quadrats. I mentre l’Aquarius concentrava tota l’atenció, centenars de persones més, milers, lluitaven per saltar de l’Àfrica a Europa, generalment en embarcacions sense condicions i sotmeses a la violència de les màfies, dels estats o dels grups incontrolats. Només aquest mes de juny les organitzacions humanitàries que intenten fer el seguiment de la gent que salpa al mar intentant arribar a la riba nord calculen que hi han perdut la vida més de tres mil i que els rescats han crescut exponencialment, també perquè la climatologia ajuda provar de fer la ruta en millors condicions.
Segurament per aquest motiu el 10 de juny van desembarcar catorze dones a les Chafarinas, un minúscul territori de sobirania espanyola a davant mateix de les costes del Marroc. D’elles, quatre eren menors i dues tenien problemes de salut evidents. Els havien promès que arribarien a Melilla però passant per davant els illos les hi van fer desembarcar. S’hi van estar un dia sencer abans que militars espanyols no les van portar a Melilla per mar.
El mateix dia, diumenge, a les 10.20 del matí, es va descobrir una embarcació lleugera amb motor que transportava 27 persones, entre ells dues dones. Havia eixit de Nador, al Marroc, i intentava arribar a Europa. Dues hores després era interceptada per la policia espanyola i duta a port. En canvi, dos dies abans havia estat la policia reial marroquina qui havia interceptat una barca que havia eixit del Cap Spartel a les deu del matí amb onze ocupants, que va retornatr al Marroc.
De fet, aquest cap és un lloc habitual d’eixida d’embarcacions: precisament el 4 de juny van ser captades dues barques amb dotze i onze persones cadascuna. Una fou interceptada per la policia marroquina i una altra per l’espanyola. Sens dubte, aquest desenllaç fou més agradable que el dels nou tripulants d’una barca que dos dies abans, el dissabte 2 de juny a les 17.10, va emetre un senyal telefònic de socors. Havien salpat del Marroc i l’embarcació estava en males condicions. Finalment set van morir, un va desaparèixer i només un va ser rescatat.
Aquest cap de setmana, mentre València estava pendent de la flota de l’Aquarius, 933 persones eren rescatades de seixanta vuit embarcacions en el mar d’Alborà i l’estret de Gibraltar. Quatre d’elles eren mortes.
A l’altra punta de la mar, est enllà, els guardacostes turcs van trobar el 3 de juny una embarcació amb sis xiquets i nou morts. Cinc més encara eren vius en el moment de ser rescatades però un va morir poc després.
Dels grans passatges que es fan servir per a arribar a Europa, la ruta de l’Egeu actualment té molt menys trànsit que en el passat, perquè la policia turca, arran de l’acord amb la Unió Europea, vigila fortament els indrets dels quals salpaven les barques. Però encara hi ha qui aconseguix fer la travessa. El dia 8 a primera hora de la matinada un grup de vint persones va aconseguir desembarcar a l’illa grega de Kos, on els va detenir la policia grega.
Malgrat tot, és la ruta que ens manca, la central, entre la costa de Líbia i Sicília, la que concentra la màxima quantitat de rescats i de morts. La duresa amb què les autoritats italianes impedeixen el desembarcament de persones rescatades al seu país i la prohibició a organitzacions de salvament perquè puguin treballar-hi ho va convertint ràpidament en un polvorí.
Dissabte, segons la guàrdia costera italiana, varen haver-hi quatre-cents cinquata rescataments en les aigües que separen Líbia i Itàlia. Un vaixell de càrrega de Singapur, el Viking Amber, va salvar-les. Hi havia una criatura acabada de néixer i la mare, que segons sembla havia parit en alta mar. Totes dues estaven en molt males condicions físiques.
Davant totes aquestes desgràcies, la pregunta, tanmateix, és quanta gent més s’hi mor i s’ha mort sense que ningú no en sàpiga res. Les notícies de rescat de barques de qualsevol mena fan referència a casos en els quals s’ha sabut de l’existència d’una embarcació i s’ha pogut prendre-hi contacte. Però quantes salpen i s’enfonsen sense que no ho sàpiga ningú?
Claudia Lodesano, presidenta de la secció italiana de Metges Sense Fronteres era ahir a València per a rebre l’Aquarius i va dir que ell calcula que la darrera setmana mil dues centes persones, com a mínim, s’han mort a la Mediterrània intentant arribar a les costes d’Europa. Aproximadament el doble dels qui navegaven en l’Aquarius, aquest vaixell que ha protagonitzat una epopeia de nou dies al mar, que ha derrotat la indiferència i la indecència de les autoritats italianes i europees però que no pot amagar, ni vol, aquesta crua realitat que fa massa anys que dura.
