Junts va pactar amb Espanya el document sobre l’oficialitat del català presentat ahir

Junts per Catalunya fa mesos que treballa “amb discreció” al costat del govern espanyol per aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea. Ho ha revelat en un fil de piulets Aleix Sarri, assessor de Carles Puigdemont, i atribueix a aquestes negociacions amb Junts el document que el govern espanyol va presentar ahir durant la reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea. El document defensa que la UE ha de “respectar la identitat nacional dels estats membre” i que, en el cas d’Espanya, això inclou “la diversitat lingüística”. A més, defensa que, per a ser reconegudes com a oficials a la UE, no cal que siguin llengües dels tractats europeus.

“Aquest memoràndum ha estat prèviament treballat i analitzat entre el govern espanyol i l’equip de Junts per Catalunya i conté tots els elements que demostren que no cal canviar els tractats per assolir l’oficialitat del català, i que a més no crea cap precedent”, diu Sarri. El document, afegeix, s’ha treballat “amb aportacions de solvència internacional” per a “afinar els arguments jurídics”. “L’objectiu és evitar que cap estat pugui utilitzar una argumentació legalista per aturar l’oficialitat del català a la Unió Europea”, diu Sarri.

Justament per això, justifica que el govern espanyol no hagi demanat als serveis jurídics un posicionament oficial, cosa que “entra dins l’estratègia pactada i en aquests moments és la millor decisió”. “Superar els arguments jurídics fal·laços que es van construir l’any 2004 no és gens fàcil”, escriu en referència a la negativa de llavors del Consell de la Unió Europea de concedir al català un estatus de semioficialitat com va demanar el govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero. El que es demanava llavors era que el català tingués un tipus de reconeixement formal per a llengües que no fossin oficials i de treball a la UE, però que tinguessin un estatus reconegut per la constitució d’un estat membre.

El Consell no va accedir al reconeixement que es demanava, però va crear una nova categoria dins del sistema lingüístic europeu, les dites “llengües addicionals”, que podien ser utilitzades oficialment en alguns casos limitats, però sense arribar a ser considerades llengües oficials de la UE. Alguns experts han dit que aquella decisió no s’ajustava al dret europeu, però com que ningú no la va impugnar —tampoc el govern espanyol—, es va acabar imposant.

Sarri atribueix a la feina tècnica i els arguments presentats els posicionaments dels tres governs europeus que van parlar públicament abans de la reunió del Consell d’Afers Generals, i diu que tots tres són bones notícies. “El primer, Lituània, que creu que és un tema d’organització interna de l’estat espanyol que la UE ha de respectar. Això és bo”, diu Sarri, i argumenta: “Un dels arguments que hem sofisticat els darrers mesos és com l’article 4.2 dels tractats obliga la UE a respectar la identitat constitucional dels estats. És a dir, que si l’estat espanyol demana l’oficialitat de la llengua, cal posar-ho fàcil per respectar-ho.”

En segon lloc, diu, Finlàndia va dir que no trobava obstacles legals per a l’oficialitat, però va expressar el temor pel precedent per les seves llengües, “en concret pel sami de Lapònia”. “De nou, això és bo”, valora Sarri. “Primer, perquè el memoràndum treballat ja compta amb provisions per evitar un precedent. També, perquè el posicionament de Finlàndia és per primer cop merament polític i no basat en argumentacions tècniques o legals. Això vol dir que en certa manera les condicionalitats que inclouen el memoràndum estan fent el seu efecte”, diu.

Per últim, Romania va dir directament que hi estava a favor, perquè el cost l’assumiria el govern espanyol i que no crea cap precedent. “Arguments clau de cara a la resta d’estats”, diu l’assessor de Puigdemont. “Amb aquests arguments, ara cal que el govern espanyol acceleri els contactes bilaterals amb els reticents”, diu. I acaba: “Des de Junts fa mesos que treballem amb discreció per aconseguir l’oficialitat plena del català a la Unió Europea. I això vol dir que volem que el català tingui la mateixa protecció legal que el lituà o el suec, no simplement parlar-lo al plenari del Parlament Europeu.”