Junts per Catalunya i ERC no s’haurien d’equivocar d’adversari

Malgrat que a molts quadres dels aparells dels partits respectius, aquest missatge els entrarà per una orella i els sortirà per l’altra, s’havia de dir, i s’havia de dir des d’una tribuna de tanta repercussió com l’editorial de Vilaweb; i per això mateix, s’havia de dir ben dit. I a fe de Déu que això s’ha acomplert, molt ben dit!. Gràcies. Pel que a mi respecta, procuraré no fer en cap dels meus comentaris, cap desmereixement d’aquella o aquelles llistes independentistes que jo no pensi votar. Crec que no ho he fet, però encara menys a partir d’ara. Caldrà pensar-hi. Gràcies de nou.

El fet de presentar tres llistes enlloc de la unitària es justificava bàsicament per recollir tots els vots possibles de l’espectre per fer possible una opció de país. Ara, en conseqüència, cal fer-ho realitat amb absoluta llibertat i respecte, des de la posició de cadascú, per les altres dues.
Ja és prou difícil batallar pel vot des de l’anormal situació del 155.
Com suggereix clarament el PP, EspaÑa és la dissolució. Per la identitat, l’autogovern. la llengua i la cultura propis de Catalunya, és clar. Tots alhora contra el 155.
Per cert, m’ha encantat l’entrevista -les respostes serenes, ponderades i fermes- de Carles Mundó que acaba de passar la 6.

Benvolgut director … a Brussel·les vam tenir ocasió, peu dret i condicions climàtiques adverses, d’escoltar els tres mítings finals i he de dir que no tothom va estar a l’altura de les circumstàncies que eren les de blasmar les injustícies que ens envolten a l’Estat espanyol. La tendència al sectarisme emergeix en aquesta nova contesa, il·legal, del 21-D cosa que es va poder evitar a la darrera amb Junts pel Si. Penso que, malauradament, els aparells dels dirigents estan emergint sobre l’únic objectiu: la unitat de Catalunya per assolir un estat propi. No es pot sortir d’una presó i a poques hores declarar que recobrar la legitimitat d’un president no és més que una il·lusió caducada. Competir per veure qui arriba primer a president, quan ja en tenim un, en un circ il·legal és fer el joc al domador. Els adversaris son el trio 155, no nosaltres mateixos, fraccionats ara.

Si tenim clar qui és l’enemic, l’encertarem i per això els tres partits independentistes també ho haurien de tenir clar que cal tombar la banda del 155. Aquest és l’enemic de Catalunya i és allà on cal dirigir la seva crítica. A més, cal no oblidar que, tret d’un cas de canvi brusc de vots, caldrà pactar el govern i les polítiques que es faran i si hi ha ferides produïdes per dir el que no toca, serà més difícil de fer-ho.
Sobre aquest tema dos casos. En primer lloc als de Junts per Catalunya per dir-los que encara que no ho hagin buscat, estan jugant amb avantatge sobre ERC perquè el president Puigdemont pot continuar participant via skipe en tots els seus mítings mentre que Oriol Junqueras no ho pot fer, i tots dos són caps de llista i en principi haurien de tenir els mateixos drets electorals cosa que el jutge del Tribunal Suprem no permet. Quan es fan manifestacions massa partidistes, estaria bé recordar-ho. Guanyar amb avantatges té un peatge. En segon lloc a la CUP, que tampoc sembla que sàpiga qui és el seu veritable enemic quan ja es permet fixar condicions de govern a ERC a partir del dia 22. Per poder fer això, cal que passin les eleccions i en funció dels seus resultats, fer les negociacions, però fer-ho ara, és una mal manera de fer política per dir-ho suau i, simplement, no toca.
Alerta doncs amb els missatges que es donin en aquesta campanya mai no volguda. Recordo que, ja fa una bona colla d’anys, en una contesa del Parlament, els de CiU van atacar molt durament ERC i quan van acabar les eleccions, els enfadaments eren tan grans que no es van poder posar d’acord per fer un pacte postelectoral. Que ara no ens torni a passar el mateix.

Molt d’acord Vicent, però encara aniria més lluny.

Crec que els dos milions pel cap baix, però gairebé tres amb lectures serioses, estem en condicions d’exigir als partits que diuen defensar el país, que pactin i defensin de forma visible un programa comú, per que quedi ben pal·lès arreu del món que guanya una opció molt concreta: la que defensa un estat democràtic independent d’Espanya.

Fins i tot els reclamo que recomanin als electorats respectius, que votin una única llista.

Que s’ho facin als xinos si convé, en una performance mediàtica per que a cap cebellut, que tingui alèrgia a cap candidat, li quedin dubtes sobre que ningú a guanyat a ningú, sino que és la necessitat de ser poble i mostrar al món quina és la nostra prioritat, la que obliga a anar plegats per un dia.

El dia 1O ens van ubicar al mapa, el dia 21D ens observaran amb lupa, i no podem badar.

És de calaix que els partits el que volen és treure més vots que els altres i per aconseguir-ho han de intentar pescar-los allà on hi tenen alguna possibilitat, allà on hi ha peix. Ès evident que ni ERC, ni JuntsxCat ni la CUP té cap possibilitat de treure vots de cap dels votants del PP, de C’s o fins i tot de PSC (els que estaven per la democràcia i per la sobirania de Catalunya ja n’han marxat fa temps esperverats), i diria que a hores d’ara també ja no en deu quedar cap a ECP.

Per tant, si els seu instint i pulsió és guanyar i treure vots d’allà on els és possible de fer-ho, és evident que només poden intentar treure’ls dels companys de lluita per tirar endavant la República. Això estava cantat i per això, aquesta vegada, era més necessari que mai presentar-se junts a aquestes eleccions imposades, il·legals i il·legítimes. I aquest ha estat el gran error d’ERC i de la CUP. La gent ho tenia clar, calia una única llista per la república catalana.

I per altra banda, cal repassar la cronologia i recordar qui ha obert la caixa dels trons i qui ha intentat en tot moment marcar perfil i llençar consignes en contra de l’altre perquè no s’hi val a fer veure que tots hi tenen la mateixa responsabilitat. A mi no m’ho sembla. No tots han fet el mateix. Si n’hem de parlar, ho hem de fer amb la màxima objectivitat i dir les coses pel seu nom. Tot just convocades aquestes eleccions del 155 vaig fer un article on explicava què votaria i per què i que acabava dient “que cadascú faci el que li dicti la seva consciència i via fora!”

Aquesta setmana que ens queda em temo que ens haurem de posar taps a les orelles i fer el cor fort i els que tinguem clar que la pugna està entre els dos blocs (a favor de la república o a favor de la “unidad de España”), entre demòcrates i no demòcrates, i no entre els tres partits pro república, el que hem de fer és fer campanya en contra del PP, de C’s i del PSC, posar en evidència les seves mentides, les seves manipulacions, les seves contradiccions i abstenir-nos de posar més llenya al foc entre nosaltres.

No és per tornar a treure el tema eh!, però desde el 27O que saben que el 21D hi han eleccions, si competeixen entre ells és perque volen. Perque no volen defensar cap República, volen poder autonòmic i repartiment de cadires, porten masses anys, no m’empasso que no en siguin conscients i menys després d’haver fet una DUI davant el focus internacional i ‘fus’ desaparèixer.. (Els problemes polítics s’han de resoldre per vies polítiques, no amb escuts socials ni judicials..).

L’1O TOTS els independentistes anaven junts, ni maximitzar vot ni histories, i qui no votés el 21D anant junts ell sabria a que jugava.. Ells (els partits i dirigents publics i a l’ombra) NO són un bloc, tenen interessos molt diferents als nostres..

A més a més, sabien perfectament que anant junts tenien moltes més possibilitats de majoria en escons, recuperar el control que van ‘regalar’ i tornar a apretar ‘el botó de les eleccions’ un cop estigues carregat al cap de ‘x’ setmanes llavors sí presentant-se per separat, així tindríem una ratificació de l’1O (TOTS JUNTS) i al cap de ‘x’ setmanes el que tindrem després del 21D. Aquest pas també es pot fer a la inversa però sembla més il·lògic.

No saben jugar amb les eines democràtiques.. Només miren de treure’n profit.. No tenen clar l’objectiu.. Prefereixen competir autonomicament..

Els donaré una altra oportunitat a veure si han après la lliçó, però tota paciència tindrà un límit, tant ‘cecs’ no sóm la ciutadania, sinó espero que l’ANC canviï els estatuts i es pugui convertir en partit polític, que tot es pot canviar, a veure si aquests tenen l’objectiu clar sense dretes ni esquerres, ni grassos ni prims, ni guapos ni lletjos.. Ni Unilateralitats, sinó amb àmplia majoria social i molta democràcia i reivindicativa si cal.

D’acord en termes generals, pero no entenc pas el comentari de que “el partit del president Puigdemont hauria de ser especialment curós en totes les seues declaracions”, quan el President Puigdemont esta sent molt curós fins al punt de dir que el nou govern que ell hauria de presidir hauria de tenir en Junqueras un altre cop com a vicepresident… Va ser ERC que va negar-se a repetir Junts pel Si, fa un parell de dies ha estat ERC, per boca de Carles Mundo, que ha posat en dubte la conveniencia de votar la llista d’en Puigdemont perque no esta clar que pugui tornar de l’exili (quan tampoc esta clar que Junqueras pugui sortir de preso per a presidir la Generalitat si guanya o que, si ho fa, no tingui les mans lligades de tal manera que el tornin a engarjolar per reiteracio delictiva tan bon punt prengui alguna decisio que no agradi a Madrid), i ahir mateix va ser un cop mes ERC, per boca de Marta Rovira, que ha tornat a l’atac dient ara que ERC es el “vot util” de l’independentisme (quan matematicament aixo no esta gens clar, donat el seu lloc a les enquestes respecte de JxCat). De fet, trobo que JxCat esta demostrant una moderacio encomiable en referencia a ERC: nomes penseu en com han estat de curosos en no criticar massa les pifies de la Marta Rovira (recordeu el debat amb la Ines Arrimadas?), que hauria estat un objectiu facil…

Malgrat tota la simpatia que mereix ERC, aquestes eleccions tan importants pel futur del pais les han plantejat amb el mes pur tacticisme de partit autonomista (mentre que el PDECat per exemple no ho ha fet) i ara no hauriem d’excusar-los fent veure que tots son iguals… La imparcialitat, que es absolutament necessaria, no ens hauria de portar a caure en l’equidistancia que tant critiquem en uns altres…

Quina pena, han tornat al mode eleccions autonòmiques, estan caient en el parany. En comptes de mirar de rascar vots d’algun socialista que encara li quedi una mica de decència o d’intentar convèncer als indecisos es tiren els plats pel cap. Aneu a buscar vots a una altra banda, tant li fa qui guanyi aquest coi d’eleccions (ERC o JxCat), del que es tracta és d’eixamplar el bloc independentista i d’impedir que el bloc unionista quedi per davant. I la Cup que es dediqui a furtar vots als CatComu-Podem.

Totes les forces republicanes volen tornar el govern legítim d’abans del 155, objectiu comú, diuen, … però alguns menteixen.

No són les brutals condicions d’unes eleccions il·legals. No només. Com pot la Marta Rovira parlar de “vot útil per l’independentisme”, que vol dir que els altres són “inútils” ? Mare meva. Com pot la CUP dir que ells són la garantia, que vol dir que els altres no són de refiar?

Ser còmplice indirecte de l’estratègia del cop d’Estat , no desanima ? Que m’ho expliquin els saberuts assessors dels partits. “Equivocar-se” d’adversari és senzillament portar-nos a la derrota, a amplificar el dubte, a resucitar l’odi contra els partits per la seva interesada miopia política, en definitiva a restar vots el 21-D.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!!

Sr. Partal, el seu article em sembla molt pertinent, tot i que penso que tots sabem qui és l’adversari. Però no puc deixar passar un frase seva “ja que no volen anar junts”.

En això no podem perdre la memòria. ERC va sortir de seguida a dir que s’hi presentarien i ho farien en solitari, no va esperar ni va proposar una trobada amb les altres dues formacions, on potser tampoc haguessin arribat a cap acord però s’hagués escenificat la voluntat d’una entesa. Cosa que no va passar i, repeteixo per enèsima vegada, van fer culpables a la CUP de no anar tots junts.

Tothom, al carrer, volia una llista unitària, i el President, abans de fer la seva pròpia candidatura va treballar per fer una llista unitària, però hi ha qui ja s’havia posicionat.

Dir ara que no que “volen anar junts” no és ajustar-se a tot allò que va passar, tant la CUP com Junts pel Si es van trobar sobre la taula les condicions d’ERC.

Dit això, és evident que l’adversari és a l’altra banda del riu.

A Brussel.les vam assistir a un mítin, sota la pluja, fred molt fred, cansats, amb els representants dels tres partits que van proclamar la República i que els franquistes i unionistes del govern del reino de espaÑa amb un 155 han cessat, han tancat, han robat i han convocat unes eleccions il.legítimes, brutes i fastigoses. No calia. No cal la campanya. No cal gastar diners. Calen paraules contundents, fets, coratge, demanar el vot, i el dia 22 de desembre gestionar la victòria. La resta de discurs ja ens el sabem. Perque de fet votarem a contracor. El Referèndum va dictar sentència. Apliquem el seu resultat.

Encara vull fer una altra reflexió. La conseqüència lògica d’anar en candidatures separades és que d’aliats republicans amb un objectiu comú, han passat a adversaris republicans i per tant l’objectiu no pot ser ja tant comú.

De la col·laboració es passa, així, a la delimitació ideològica, la cursa per qui és més…. el que sigui. Per tant, no és que sigui un error dels partits, n’ és una conseqüència d’anar separats. Alguns només hi veien aventatges. Aquest aspecte no s’ha contemplat, més aviat s’ha amagat. Un gran error.

Moltes vegades m’he cregut que els unionistes eren burros pel fet de no voler entendre que el procés no depèn de cap persona en particular, sinó del poble. Sempre dediquen els seus atacs directament a les persones que imaginen que són els únics responsables del Procés. M’equivocava. Ara començo a entendre el perquè. Saben molt bé que els partits catalans s’acabaran vergonyosament barallant-se com sempre que s’acosten unes eleccions, excepte durant l’anterior govern, en el que a pesar d’uns quants inicis de baralla, es va aguantar unit fins al final, o almenys ho semblava. El poble, amb les seves deu mil opcions polítiques, els ha de donar cada vegada una lliçó de com es fan les coses no deixant mai de banda l’objectiu comú, amb solidaritat, amb generositat, sense protagonismes, tots junts. Per això, els espanyols saben que l’única manera de trencar el procés és atacant als nostres representants, perquè quan ataquen al poble, responem tots junts, i ni se’ns acut de fomentar les diferències, perquè sabem que això ens faria dèbils. Això tan simple, no ho saben els nostres polítics? No entenen que han de fer callar als aparells dels seus partits, quin únic interès no és la independència sinó ser més i tenir més vots que els altres dins del seu món escarransit? Als aparells dels partits, el poble no els hem elegit mai, a molts ni els coneixem, però sí que coneixem la seva mesquinesa a l’hora d’aconseguir els objectius realment importants pel poble. De què collons els servirà tenir uns quants vots més que el del costat, si l’invasor acabarà prohibint-los a tots dos quan tingui ell tot el poder?
Ens hi va la continuïtat del nostre país, ens hi va el nostre projecte de República, ens hi va el nostre futur i el dels nostres descendents. Hem de lluitar contra les forces repressives que ens ataquen a voluntat, hem de lluitar contra els partits que es deien catalans i han perdut la carota pel camí, hem de seguir suportant l’insult constant, el menysteniment dels qui hem estat ajudant sempre, hem de lluitar contra tot. No ens mereixem que deixeu de fer guerretes absurdes i us dediqueu amb tota la força i tota la unió a aconseguir sortir d’aquesta agressió feixista constant?… a mi em sembla que sí que ens ho mereixem. Ens queda només una setmana. Em sembla que ja és hora de deixar de fer cas als homenets grisos dels vostres partits i de fer exclusivament cas als que hem rebut les hòsties i hi seguim fotent la cara.

Es qüestió de polir el llenguatge entre els partits independentistes. Afileu la llengua parlant dels partits espanyolistes, caram!!!

No costa pas tant pensar frases i paraules impactants contra aquesta xusma i dir-les contundentment en els mítins !!!

Ciudadanos diu que te molts vots al seu favor, mentida!!!

D’on voleu que surtin aquest vots??

Simplement fan els mítins sense parlar gaire del PP ni del PSC.

Nosaltres no, nosaltres NOMÉS hem de parlar d’ells i del feixisme desplegat, de la repressió, del robo, de la censura, dels presos, dels exiliats…

Hi ha un niu de vots indecisos, de gent no independentista però que avorreix de tot lo que està fent l’estat espanyol. És aquests vots que han de voler aconseguir les candidatures independentistes, i el fet de no desanimar els votants independentistes. Aquelles candidatures que es dediquin a atacar les altres candidatures indepedentistes haurien de se menystingudes pels votants i, si totes ho fan, aquelles que més ho facin haurien de ser les menys votades. Polítics: no sou ningú més que uns criats de la voluntat del poble, no sou vosaltres qui començàreu la moguda: RESPECTAU LA GENT QUE S’HI JUGÀ SA CARA L’1 D’OCTUBRE

Ho comparteixo, Partal.
Ara mateix, en plena consumació de l’espoli a Lleida, en plena campanya electoral (una acció de guerra amb tots els ingredients), fomentar tot allò essencial que ens uneix als demòcrates i deixar de banda les mesquineses electorals és fonamental.
Oferir espais de sortida moral i pràctica al dia a dia tan difícil que se’ns ha instal.lat al país els darrers mesos, i, brutalment, des del 27 d’octubre.
Amplio, Partal, la cerca de complicitats als Comuns, inequívocament contra el 155, de tal manera que deixem la lluita només (que no és poc) contra els tres partits del Règim espanyol, un com a adversari, el PSC (en honor a la seva història democràtica anterior), i dos literalment com a enemics que ens volen destruir.
Jo ho veig així.

Vaig dir algo senblant en un altre article fa un parell de dies. El dels percentatges de votació on C’s semblava agafar a ERC.

ERC acomplexada per demostrar que ara pesa mes que Convergència, li està, li ha fet el joc als del 155.

L’objectiu és esgarrapar el màxim de vots possibles, però no al company independentista, si no als indecisos, als Comuns, i, si es pot, als del 155.

Mal favor a l’independentisme fan els d’ERC parlant de vot útil independentista.

Si volien arrasar com a llista, haver anat junts, negociant potser altres proporcions a la llista amb els convergents. Però no, van ser els primers a desmarcar-se pensant només en el partit, no en el País.

Només hi ha un objectiu, obtenir el màxim de vots independentistes, i això no s’aconsegueix prenent-los als companys de camí.

Els partidaris afèrrims a la llista única en aquests comicis il.legals, el que voliem evitar era això. Estava clar que si anàven per separat defendrien al seu candidat, i que era molt difícil entrar en el joc de “vota´m a mi que sóc millor” en el que un començaria per trencar el pacte de “no agressió”, encara que només fós posant en dubte a l´altre. Sincerament, es pot ser creatiu a l´hora de fer una bona campanya sense posar en dubte la del teu company de viatge cap a la República. L´adversari és el bloc del 155, i tenim motius infinits, no només per explicar qui són aquesta gent si nó el poc que valen i que faran per Catalunya. C´s no té proposta, está buida de contingut per déu! perquè la única cosa per la que existeixen és per acabar amb les nacions històriques i fer politíques neoliberals que deixen fora a la major part del seu electorat i que ni tant sols ho saben! El PSOE ara vénen amb el federalisme que mai s´han cregut, i el corredor meditarrani! però què dius home! i el PP…. tot i més! contundents com Turull l´altre día, prou de lliri a la mà! s´ha de despertar als adormits, i decantar als indecisos. No equivoquem els objectius que ens hi juguem molt, massa, i segons com, tot. Us ho prego gent, prou partidisme.

No ens mereixem aquests polítics. Ja és tard per evitar la baralla interna, el sectarisme i la punyalada per l’esquena.

Les forces independentistes han malbaratat la victòria de l’1 d’Octubre miserablement. La sang, els cops, les humiliacions, no han servit per res. Els més de dos milions de vots no han servit per res. Per res.

Els polítics ens han separat, dividit, barallat, desanimat i finalment ens han emprenyat. Com podem creure en una victòria de l’independentisme si la única cosa que els preocupa és fer-se la punyeta els uns al altres i arrambar quatre vots més d’un costat a l’altre de l’independentisme sense preocupar-se del que ens caurà al damunt si guanyen els feixistes?

Les bases independentistes no seran responsables del desastre que és a punt d’esclafar-nos per culpa d’uns polítics sense cap visió d’estat. Més malament, ja no ho podien fer. Són uns irresponsables. Ni han tingut el coratge necessari per defensar la República ni tampoc el necessari per formar una única llista i movilitzar tot l’electorat independentista i democràtic sense cap exclusió. Sap greu pels presos, pels exiliats i per tots els represaliats. Ells són els que mantenen la dignitat d’aquest país, però em temo que la resposta que estem donant és justament la que esperava l’enemic.

Crec que, encertadament, Catalunya va iniciar un procés de clarificació que permetés orientar el futur de les generacions que venen després del cicle, ja acomplert, de la transició espanyola. Aquest procés de clarificació ja ha servit fins ara per moltíssim. Crec que hi veiem molt més clar ara que en els temps del “peix al cove” i de la reforma de l’estatut. Aquest procés però no està acabat i ha d’anar posant cada cosa al seu lloc, fins i tot les nostres possibilitats reals ( en vots) de ser independents. Embotir partits en candidatures unitàries no és una cosa que, al meu entendre, ajudi a clarificar sinó que crea paisatges irreals, relativament confortables per matenir determinats “statusquo sobiranistes”. Anar a unes eleccions anormals amb un marc mental de confrontació “normal” és un error de joventut del nou país o regió. La lluita del poble per la llibertat és extremadament difícil i cal fer-la cada dia, cada any, cada dècada….en tot temps. Tinc la impressió que hauríem de ser lúcids, acceptar, i redefinir tàctiques i estratègies. Si no volem violència, jo al menys no la desitjo, haurem de pensar , a partir del 21 des d’aquesta perspectiva. Ens estan atacant , i ens atacaran, molt fort però no tenen tots els recursos. Nosaltres comptem i molt. Però cal que trobem el nostre lloc en aquesta situació.

Si una cosa ha de ser destacada en aquest moment polític és la necessitat d’una certa flexibilitat estratègica i programàtica. Ho ha de ser en dos aspestès importants: recollir més vots i suports en aquell eixamplar la base volgut; i poder tenir molta més capacitat de maniobra i discurs. Aquest segon punt és d’una importància crucial per a afrontar les posicions de resistència que ens trobarem. La institució Generalitat de Catalunya té el poder que té, i no altre. El poble català és una altra cosa. L’independentisme a de poder mantenir la unitat des de la diversitat i especialització estratègica que calgui. En això mateix deuen estar pensant la gent de les CUP, ERC I LA LLISTA DEL PRESIDENT. Aconseguir desplegar-se és, en termes militars, sempre millor que quedar bloquejat.

Ja sé que no es bo estar dividits però “Que la prudència no ens faci traïdors”.
Però perquè estem dividits?
La CUP sempre va a la seva (això ja ho sabem). No es pot comptar amb elles.
ERC, vol la presidència no se de que. No és de la República Catalana evidentment perquè no es pot canviar mitjançant unes eleccions autonòmiques il·legals. Doncs de que és? Aquesta pregunta no la responen. Només diuen que son un partit molt antic (caducat potser). Viuen de les glories del passat, que ningú els pot negar. En el present han vengut dues vegades Catalunya als precursors del 155.
Oriol Junqueras va salvar el partit quan estava a punt de desapareixer demostrant una talla molt alta tan en l’aspecte polític com humà. Va tenir molta rellevància en la creació de Junts pel si.
Ara Oriol Junqueras, que va dir que el seu únic president es diu Puigdemont, està a la presó emmordassat pel seu propi partit.
Que farà Marta Rovira si obté de manera i legitima la presidència de regió autònoma de Catalunya?
Qui queda per fer una candidatura unitària?
Perquè va anar tanta gent a Brussel·les?
Per mi l’únic president, es diu Puigdemont.
Exigeixo a ERC que ja que son ells els que han creat el problema de la divisió siguin ells els que trobin i apliquin la solució. Si no ho fan serà la tercera traïció a Catalunya.
De la CUP no n’espero res.

M’agrada Vicent perque de tant en tant fas un tot d’atenció a qui es dispersa. Va bé tenir un “pepito grillo” que desperti conciéncies. Ja sabem que en campanya tothom mira d’escombrar cap a casa, però no es pot fer aprofitant reduir l’espai del partit independentista veí. He estat fidel a ERC a les dures i a les madures. I en moments que m’ha costat molt entendre la seva posició. Però sempre he posat per davant la voluntat de recolzar el pais i els partits d’aqui. I ara per més que els partits independentistes es disputin el vot de la gent, a mi no em faran canviar d’opinió. Tot i que reconogui com a President de Catalunya a Puigdemont. El que em pregunto es, com es que, ara per ara, el vot es tant volàtil??? La gent i, sobretot el jovent, pot canviar tan rapidament el color del vot??? La immediatesa de la (des)informació, consequencia de les noves tecnologies, es responsable de que es no tingui un criteri format de la realitat, ni a curt, ni a llarg termini i per aixó hi hagi tants cagadubtes????? Ara mateix les coses estan molt complicades i es quan convé veure-hi més clar. Jo ho procuro fer. I espero que guanyi la Republica.

Marta Rovira. Has perdut el nord? T’has portat com una porca. Hauríes de dimitir, si ja fòssim els que dieu que voleu ser i que a alguns dirigents no us entra al cap. ¿com podeu entendre que us desmontaràn el sanedrí, que farà figa la burocràcia dels partits catalans que és la que ara mana i cobra?, que us quedareu sense un cadirot al parlament o a qualsevol de les mil comissions subvencionades?. Us Ha fugit de la memòria que si no guanya la repùblica tots us quedareu amb les dues mans tapant-vos les vergonyes i perseguits pels poderosos de torn?. No heu digerit encara que a la nova Catalunya rebutjarem (si els ciutadans sóm mínimament llestos i decents) tots aquests polítics peixaters, l’objectiu primordial dels quals és eternitzar-se al poder i sentir-se importatnts com si anèssin ” bajo palio” com el “caudillo de eszpañña?. Amb el pobre Junqueras a la presó, es veu que la gerència d’esquerra brepublicana s’ha desmadrat i retorna a les velles èpoques de la política pels estùpids. Junqueras va dir ben clar que el seu President és Puigdemont. No em fico amb PDCat. perque els que els votarem, derà exclussivament per Puigdemont. A uns i als altres ude demano que us comporteu amb cordura. Sinó, correm TOTS el risc de que els nostres partits siguin una rèplica pornogràfica de CAIN 1 + CAIN 2.

Ja es tard per lamentar la falta de entesa entre els independistes per fer una llista única, ara bé, lo que s’està opinant d’uns i d’altres no es just, si no es coneixen a fons els perquès.
Si tenim que ser sincers, les opcions de vot poden simplificar-se si considerem només el eix Catalunya versus Espanya, d’altre part si afegim el eix dreta versus esquerra la cosa es complica.
Hem de concentrar-nos tots amb fomentar la predisposició a votar dels que dubten, no fer-nos la guitza entre nosaltres .

Un cop més, Vicent, la claves al ben mitg de la diana…..
La gran indignació, de fins on hem arribat amb el procés, es veure que encara ara, el “partidisme egoista” esta per sobre el verdader sentiment de País. A hores d’ara, no han sabut guanyar mes vots indepes, seguim tristement amb els mateixos ( 2,100m ?). Aixó es el verdader fracàs del procés. I les estrategies de partit no han millorat res.

Entenc perfectament ERC, es veuen pujats per les enquestes, i finalment podrán superar Pdcat. Pero Aznar ja deia : divide i venceràs; i la va ben encertar; aquestes son les eleccions amb mes partits que hem tingut fins ara.

ERC son con els Illuminati de Catalunya: ells i només ells es creuen amb el llegat legitim de restituïr la republica; ho respecto, peró sols, i descomfiant de Pdcat i d’altres, no arribarem enlloc. Fins i tot si guanyen el 21.

Honestament, m’hagués agradat que quan vam sentir alló de :
“……puc ser el primer de la llista, o puc ser l’últim…..”, Oriol Junqueres s’hagués aixecat i hagués dit : “…..jo en vull ser el primer…!”. Peró no ho va fer….i varen anar passat ampolles i anys….i vam desaprofitar el moment. I el Sistema es va preparar per actuar.
….i la resta ja la sabeu.