Junts pel sí que es pot

Ada Colau ha ofert a la CUP un pacte de govern i, per tal d’aconseguir estabilitat política i assolir els objectius comuns, Ada Colau ha ofert això: implantar un sou mínim de 1.000 euros al mes, atendre les necessitats de protecció contra la pobresa infantil, ampliació de les beques menjador, ajuts d’urgència social per a joves en risc de vulnerabilitat, combatre la pobresa energètica obligant les empreses d’aigua, llum i gas a no tallar el subministrament, impedir els desnonaments per a famílies o persones que passen per dificultats econòmiques, augmentar fins a 50 milions d’euros les prestacions per a persones dependents, el manteniment dels sous per a tots els funcionaris, destinar un 20% dels Fons d’Ocupació per fomentar l’economia social i cooperativa, no vendre’s ni un sol edifici públic, derogar la llei que gestiona el cànon de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, reduir a la meitat les llistes d’espera, impedir que els hospitals privats amb ànim de lucre estiguin adscrits a la xarxa pública, evitar que les empreses privades puguin comprar dades de pacients de la sanitat pública, lluitar contra el frau fiscal, reinstaurar l’impost que es cobra als dipòsits bancaris, accelerar la creació d’un banc públic, reestructurar el deute públic per evitar noves retallades i destinar quasi 2 milions d’euros perquè les dones lesbianes o sense parella tinguin accés a les tècniques de reproducció assistida. Malgrat tot això, la CUP s’ho està pensant. Per cert, Ada Colau ha ofert aplicar les mesures amb un òrgan col·legiat on també hi seria un dirigent d’ERC, un exdirigent d’Iniciativa i una afiliada de la UGT. I per donar-li un grau més alt de compromís, d’aquí a uns mesos s’ofereix a autoimposar-se una moció de confiança i plegar si no la supera.

Tot allò escrit fins ara en aquest article és cert llevat d’una cosa: allà on posa Ada Colau hi ha de posar Artur Mas. I ara, amb el canvi fet, relectura.