11.03.2016 - 22:00
|
Actualització: 12.03.2016 - 01:02
La notícia del pacte CiU-PSC a Girona, tot i que la suma de CiU i ERC superava la majoria absoluta, ha sorprès una part de l’independentisme. Però el fet és que als municipis els pactes CiU-ERC no sovintegen pas a capitals i consells comarcals.
A les eleccions municipals de l’any passat, CiU va ser la força que obtingué més regidors a tot Catalunya, 3.333, i ERC va esdevenir la segona quant a regidors, 2.384, amb una bona distància respecte del tercer partit, el PSC, amb 1.278. Aquest resultat de les forces sobiranistes va permetre que la suma de les dues formacions assolís la majoria absoluta a 35 consells comarcals dels 42 que hi ha (amb la creació recent del Moianès).
Pactes als consells comarcals: CDC-PSC, el més habitual.
Però el pacte CiU-ERC no és pas, ni de bon tros, el més habitual en la formació de majories als consells comarcals. Si exceptuem els 7 consells comarcals on la suma de CiU i ERC no té majoria per a governar i els 13 on una de les dues formacions té majoria absoluta –i, per tant, no ha de pactar–, ens resten 22 consells comarcals. D’aquests 22, només hi ha pacte CiU-ERC en 7, i encara 2 inclouen també el PSC.
El pacte majoritari als consells comarcals és CiU-PSC, que trobem en 7 comarques; en canvi, CiU i ERC han arribat a un acord a 5 comarques, a les quals caldria afegir el Maresme –on governen ERC, CiU i PSC– i Osona –on hi ha un acord de CiU, ERC, PSC i independents. La resta de pactes són de CiU amb independents o bé d’ERC amb unes altres forces, 3 consells amb el PSC i 2 amb unes altres formacions, incloent el pacte amb independents i la CUP al Solsonès.
Pactes a les diputacions: dues de quatre
A les diputacions el resultat dels acords ha estat similar. CiU es va estimar més de pactar amb el PSC a Tarragona, perquè ERC es negava a investir al president Josep Poblet, encausat pel cas Innova. A la Diputació de Lleida, CiU hi governa bo i sola, tot i que va tancar un pacte de governabilitat amb el PSC que englobava també els consells comarcals del Segrià, la Segarra i la Noguera. ERC també va votar a favor la investidura de CiU en aquella diputació. I a les de Barcelona i Girona sí que hi governa un pacte de CiU i ERC.
Pactes als municipis: esquivar l’acord
En municipis de grandària mitjana i petita, tot sovint CiU i ERC són les dues grans alternatives a l’ajuntament i, per tant, se cerca el suport d’un tercer partit per obtenir-ne el control. En la major part de casos, el soci minoritari és el PSC. Tanmateix, sorprèn més que a les grans ciutats el principal soci de CiU sigui el PSC; en tenim el cas de Figueres, Vic, Vilafranca del Penedès i Girona. En algunes altres ciutats, com ara Terrassa –on CiU no governa però es proposava una alternativa al PSC–, els convergents van acabar donant suport als socialistes. També hi ha el cas de Mataró, on governen conjuntament.
A les 43 capitals de comarca, la dinàmica és força similar. En 11, el batlle no és ni de CiU ni d’ERC, amb casos singulars com ara Berga, on ERC i CiU tenen majoria absoluta, però hi governa la CUP tota sola; o bé els pactes del PSC amb CiU a Terrassa o a Mataró; o fins i tot un pacte de govern al Vendrell amb PSC, CiU i ERC, amb la batllia per al PSC.
En 14 capitals l’un o l’altre tenen majoria absoluta: 9 CiU i 5 ERC. I en 18 sí que trobem pactes en què ERC o CiU tenen la batllia de la ciutat.
El pacte més repetit és el de CiU-PSC (Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Olot, Vic, Girona, Figueres i Tàrrega), mentre que en 5 d’aquests 18 pactes municipals trobem la suma de CiU i ERC (Tremp, Reus, Tortosa, Valls i Manresa). Cal destacar alguns pactes com el de Balaguer, on ERC i el PSC es van posar d’acord per evitar que tingués la batllia CiU, la força més votada. Veiem una situació similar a Santa Coloma de Farners, on governa ERC tot i que CiU és la força més votada.
En tots els pactes CiU-ERC de capitals catalanes, CiU és el soci majoritari, mentre que allà on mana ERC és per majoria absoluta o per un pacte d’esquerres. Per trobar indrets on CiU doni suport a un batlle d’ERC, cal anar a municipis que no són capitals de comarca, com ara Palamós.
En conclusió, l’acord de Junts pel Sí i la percepció que CDC i ERC van tots a una no es trasllada pas automàticament a l’àmbit local. El PSC, que com més va més resta a segon terme en la política nacional i a les capitals, ha tingut la capacitat de fer de crossa a la majoria de consistoris. També cal tenir en compte que a molts consistoris encara es manté CiU, és a dir, el pacte de CDC i UDC, cosa que obliga CDC a acontentar UDC, que prefereix el PSC abans que ERC.
