Junts pel Sí i la CUP fan un pas més cap a la desconnexió

Junts Pel Sí (JxSí) i la CUP han registrat al parlament la sol·licitud per a formar les ponències conjuntes de les tres lleis de desconnexió. Per a evitar impugnacions, la llei de seguretat social és anomenada ‘llei integral de protecció social catalana’; la d’hisenda pròpia, ‘llei de l’administració tributària catalana’; i la de transitorietat jurídica, ‘llei de règim jurídic català’. El diputat de la CUP Benet Salellas ha destacat la importància de començar a desenvolupar la resolució del 9-N, que marcava un termini de trenta dies des de la constitució del govern per començar el debat sobre aquestes lleis. JxSí i la CUP han preferit que les iniciatives es tramitessin des de zero al parlament amb ponències obertes a tots els partits i que no fos el govern que presentés un projecte de llei tancat.

Els grups proposants demanen que la ponència de la llei de transitorietat s’adscrigui a la comissió de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, presidida pel diputat de la CUP Joan Garriga. La de la hisenda demanen que pertanyi a Economia, presidida pel diputat de JxSí Antoni Castellà, i la de la seguretat social a la de Treball, presidida pel diputat de JxSí Bernat Solé. La mesa del parlament decidirà finalment si es creen aquestes ponències i a quines comissions queden adscrites.

Benet Salellas: ‘Són els pilars institucionals perquè pugui existir la República Catalana’
‘Aquestes tres lleis són els pilars institucionals per tal que la República Catalana pugui existir. És imprescindible que aquests tres espais legislatius existeixin’, ha remarcat Salellas. Els diputats de la CUP estan molt contents amb les passes que es fan a la cambra catalana cap a la construcció de la república, en compliment de la declaració del 9-N.

Sobre l’obertura als altres partits, Salellas ha dit: ‘No volem funcionar amb apriorismes i posar un text sobre la taula. El sistema de ponència conjunta permet que tots els grups parlamentaris partim de zero.’JxSí i la CUP volen evitar que es pugui dir que fan servir el parlament per convalidar a la cambra allò que s’ha redactat fora.

Pel que fa a una possible impugnació de les ponències per part del govern espanyol, ha recordat que el parlament té capacitat legislativa sobre l’administració tributària, sobre la protecció social i sobre el règim jurídic. ‘Si l’estat vol eliminar la capacitat legislativa del parlament, serà un atac frontal a les institucions democràtiques catalanes i nosaltres reaccionarem amb una resposta de la mateixa magnitud’, ha reblat.