Junts obrirà la direcció a nous afiliats al congrés de l’octubre

Un dels objectius del congrés de Junts per Catalunya per al mes d’octubre és obrir-se a noves sensibilitats i ampliar el lligam amb Demòcrates de Catalunya i més forces polítiques amb qui es van presentar a les municipals. Amb aquest objectiu, la ponència organitzativa que es debatrà al congrés elimina el requisit que els militants tinguin sis mesos d’antiguitat perquè puguin esdevenir membres de l’executiva, segons fonts del partit, i es permetrà la doble militància amb unes altres formacions polítiques amb qui Junts no rivalitzi a les convocatòries electorals. Això permetria que dirigents amb influència ascendent al partit, com ara Toni Castellà, puguin formar part de la cúpula. La direcció, a més, es votarà en llistes tancades i blocades, per evitar que les diferències entre sectors es tradueixin en un vot de càstig a alguns dirigents, tal com va passar al congrés d’Argelers amb alguns dels afins a la presidenta del partit, Laura Borràs. La direcció de Junts pretén d’arribar al conclave de final d’octubre amb un pacte entre sectors i, per tant, que es presenti una sola llista que és previst que torni a situar Carles Puigdemont a la presidència de Junts i Jordi Turull a la secretaria general. De la secretaria general, precisament, en dependrà la secretaria d’organització i la de finances, i vint-i-cinc vocals. També hi haurà quatre vice-presidències. Les candidatures es formalitzaran al congrés mateix, dissabte 26 d’octubre, quan s’hagi aprovat la ponència organitzativa que regula el procés.

Una de les possibilitats, tal com va explicar VilaWeb, és que Borràs passi a presidir la nova fundació de referència de Junts i, de fet, la també ex-presidenta del parlament va traslladar la seva voluntat de mantenir-se a la direcció del partit. La ponència organitzativa estableix, sobre aquest afer, que el president d’aquesta fundació i un segon càrrec es converteixin en membres nats de l’executiva. D’una altra banda, la reforma dels estatuts no modifica el procediment de tria dels càrrecs institucionals, via primàries, i el partit preveu que es reformi posteriorment el reglament específic. Amb aquest congrés, Junts pretén de ressituar-se en el nou context polític, després de la pèrdua de la majoria independentista al parlament i de la formació del govern de Salvador Illa.

Tot esperant que la ponència organitzativa, i les dues de polítiques, se sotmetin al procés de debat intern i de presentació d’esmenes, la proposta que ha fet la comissió redactora preveu el manteniment de tres corrents ideològics i una vintena de sectorials, i consolida la Joventut Nacionalista de Catalunya com les joventuts del partit. Al congrés s’elegirà un nou president del consell nacional, que rellevarà en el càrrec el president del parlament, Josep Rull, i es renovaran els presidents de vegueria del partit. Paradoxalment, encara que s’hagi eliminat el requisit d’antiguitat en l’afiliació per a presentar-se als càrrecs orgànics de Junts, solament podran participar en la votació interna els que n’eren militants quan es va tancar formalment el cens per al congrés, el 26 d’agost. En l’elecció de la direcció, hi podran participar tots els afiliats, i no solament els delegats que participaran presencialment al congrés.

Una entitat que aglutini l’independentisme i una agència d’immigració

La ponència estratègica proposada per l’equip redactor també proposa la creació d’una entitat que aglutini els diferents agents de l’independentisme i debatre’n el futur. Fonts de Junts diuen que en voldrien formar part si sorgís la iniciativa, en un moment de redefinició del paper del Consell de la República. Junts advoca per “recuperar l’esperança, construir una alternativa i refer la unitat independentista i superar les hostilitats”. El partit, que vol convertir-se en la formació de referència i hegemònica de l’independentisme, manté que pretén d’arribar prioritàriament a acords amb els partits independentistes i es vol erigir en el principal partit de l’oposició, amb l’objectiu de recuperar la majoria social i parlamentària, i tornar a governar la Generalitat, a banda de mantenir una posició de força a Madrid bo i aprofitant la dependència aritmètica del govern espanyol. La ponència –titulada “Esperança i alternativa, la represa de l’independentisme i del bon govern”– avala, de fet, l’estratègia implícita en l’acord d’investidura de Pedro Sánchez i en el propòsit del partit de no sentir-se part de cap bloc ideològic, ni de sentir-se lligats a haver de mantenir l’estabilitat al govern espanyol.

La ponència ideològica, “El país que volem”, fixa el posicionament del partit en qüestions com ara el desafiament demogràfic i la immigració, els drets socials i culturals o l’àmbit econòmic, entre més qüestions. Planteja la creació d’una agència catalana d’immigració per a quan es faci el traspàs de les competències integrals que Junts va pactar amb el PSOE, però que encara s’ha de traduir en una llei avalada per tots dos partits. Aquesta agència hauria de fixar les quotes migratòries, les condicions d’arribada i dotar de recursos les polítiques d’integració, segons Junts, en coordinació amb les administracions locals i comarcals. La diagnosi que fa el partit de Puigdemont és que la immigració és una oportunitat en termes de natalitat i de llocs de feina però pot ser un “risc”, segons fonts de Junts, si no es tenen les eines i els recursos per abordar-la perquè pot posar en risc la cohesió social. Junts proposa que el coneixement del català sigui indispensable per a obtenir la ciutadania a Catalunya. Parla de drets i deures com dues bandes d’una mateixa moneda i proposa la llengua, la cultura i un conjunt de valors cívics (la convivència, la cultura del treball i de l’esforç o la igualtat de gènere) com a requisits per a definir què és ser català.

Respecte de les polítiques d’habitatge, defensen que la legislació garanteixi el dret de l’habitatge dels ciutadans però alhora protegeixi el dret de la propietat i lluiti contra les ocupacions. En tot cas, argumenten que és el parlament i no el congrés espanyol qui n’ha d’impulsar les modificacions legislatives necessàries. Quant a la política fiscal, Junts preveu de ratificar els posicionaments que ja han defensat al parlament. Al·leguen que cal abaixar la càrrega impositiva per dinamitzar l’activitat econòmica i evitar una doble càrrega amb l’espoliació fiscal que sofreix Catalunya. En concret, advoquen per una deflactació de tots els trams de l’IRPF, per una baixada dels trams baixos i per l’eliminació de l’impost de successions. Tot esperant el debat que es faci amb la presentació posterior d’esmenes, no parlen de l’impost de patrimoni. Finalment, reclamen un sistema de finançament que faci efectiu el concert econòmic.