Junts no renuncia a la unilateralitat i referma l’estratègia a Madrid

La ponència estratègica amb què Junts ha arribat al congrés de Calella (Maresme) no incloïa cap referència a la unilateralitat i, finalment, s’ha negociat la incorporació d’una esmena en el debat en comissió que explicita aquesta opció com a possible. El text que s’aprovarà definitivament demà al matí –poc abans que la candidatura de Carles Puigdemont i Jordi Turull sigui elegida formalment– defensa que el nou full de ruta independentista ha de recuperar la mobilització com a motor essencial de la confrontació amb l’estat espanyol i que ha d’obrir noves vies d’acció i desobediència en l’àmbit de la lluita no violenta amb voluntat de fer efectiu el dret d’autodeterminació “que inclourà, si escau, la unilateralitat”. Malgrat la referència a aquesta via, que el partit manté d’ençà del 2017, les bases estratègiques i programàtiques que sortiran d’aquest congrés proven de ressituar Junts en un moment de pèrdua de la majoria independentista i de manca d’un projecte compartit amb la resta d’actors que permeti d’albirar una represa del procés. En aquest mentrestant indeterminat, Junts continua posant l’accent en l’acció política al congrés espanyol, ratifica l’estratègia negociadora amb el PSOE i provarà de convertir-se en el partit majoritari de l’independentisme.

Junts sosté que la investidura de Salvador Illa, amb els vots d’ERC, ha tancat una etapa del procés i que se n’ha obert una altra de represa. Sense una majoria absoluta al parlament, donen per inviable poder oposar una alternativa independentista a un govern que titllen d’espanyolista, però aspiren a fer hegemònic el seu partit i es presenten com una opció “amb mentalitat d’estat i desacomplexadament independentista” que treballarà per enfortir la nació a l’oposició. Així, el pragmatisme s’imposa mantenint en l’horitzó l’objectiu de la República Catalana. És a dir, pretenen de combinar la batalla per l’estat propi amb la necessitat de proposar solucions als “neguits quotidians” dels ciutadans. “Mantenir la lluita per una Catalunya independent ha de ser el nostre objectiu, per bé que també cal dedicar tots els esforços possibles a oferir alternatives a les mancances actuals, a través del bon govern i la gestió acurada dels recursos i les institucions”, diuen.

Amb aquesta acció política pretenen d’esdevenir el “pal de paller” de l’independentisme, que sigui capaç d’aglutinar sensibilitats ideològiques diverses sense perdre la cohesió interna. La integració de Demòcrates, amb Antoni Castellà i Teresa Vallverdú a l’executiva, o Jaume Casañas, d’Impulsem el Penedès, és el primer pas per intentar d’ampliar les fronteres del partit en un context d’abstencionisme independentista militant. De fet, situen les pròximes eleccions municipals com un primer examen per a avaluar si han aconseguit els objectius marcats o no.

Els pactes amb el PSOE

No es preveuen canvis en l’estira-i-arronsa amb el PSOE pel compliment de l’acord de Brussel·les i més pactes adquirits. En la ponència estratègica, proposen d’exigir el compliment dels acords i abordar les converses “peça a peça”, partint de la premissa que no formen part de cap bloc per beneficiar cap partit espanyol ni regalar els seus vots. Sostenen que, mentre Catalunya formi part de l’estat espanyol, Junts ha de participar en la política espanyola per “defensar la democràcia, posar fi a la repressió, acordar mesures que reconeguin la plurinacionalitat i aconseguir competències reals perquè Catalunya pugui abordar les grans qüestions que afecten la seguretat i el benestar de les persones”. Sentencien que el partit de Pedro Sánchez no és pas fiable perquè compleix els pactes a mitges mentre la repressió continua, i avisen que, si perd el suport de Junts perquè no compleix allò que han acordat, la responsabilitat serà seva. De fet, alerten que si els pactes es trenquen unilateralment o s’incompleixen de manera reiterada, s’hauran de plantar i manifestar clarament “la pèrdua definitiva i absoluta de confiança amb l’estat espanyol en tots els àmbits”.

Sobre l’amnistia, Junts insisteix a criticar els jutges per no aplicar la llei. “És una espècie de cop d’estat híbrid contra el poder legislatiu que enrareix l’escenari polític, malgrat que tenim el convenciment que els tribunals internacionals condemnaran novament la prevaricació dels jutges espanyols”, diu. Junts considera fonamental que tots els seus càrrecs electes o per designació assumeixin la possibilitat de patir la repressió. Ho consideren un risc inherent de l’acció política a favor de la independència i afirmen que, malgrat que la por és legítima, no pot condicionar l’estratègia del partit.

Puigdemont i el relleu de lideratges

La ponència estratègica també considera un error no haver declarat la independència els dies posteriors al referèndum de l’1-O, especialment després de la vaga del dia 3, i critica que hi va influir la manca d’unitat. Junts reconeix haver comès errors i conclou que la manca d’unitat estratègica, les dificultats per a afrontar la pressió i la desunió han influït de manera decisiva en la pèrdua de suport electoral de l’independentisme. També assenyala que el fet que la independència només sigui un objectiu entre més, i no pas el prioritari –“allunya la possibilitat d’arribar a un construir un estat propi”–, i advoca per concentrar tots els esforços a derrotar els partits espanyolistes, tenint en compte la demografia i el comportament electoral dels catalans.

En una frase que sembla assenyalar ERC, Junts diu que “alguns lideratges de l’independentisme han quedat molt desgastats per decisions estratègiques de dubtosa efectivitat” i ho contraposa a Puigdemont, perquè diu que uns altres “han fet tot el possible per mantenir la posició”, sense cercar solucions personals. Tanmateix, això no vol dir que no pensin en la necessitat que es forgin uns altres dirigents més joves. “L’independentisme necessita avui els millors lideratges de l’experiència del 2017, alhora que s’ha de comprometre a preparar-ne el relleu gradual per fer emergir les noves cares del futur”, diu la ponència. Va en aquesta línia la decisió de potenciar noms més joves a la nova executiva, com ara Mònica Sales, que serà vice-presidenta del partit; Salvador Vergés, que serà responsable d’Infrastructures; Jeannine Abella, com a responsable de Primer Sector; i Judith Toronjo, com a secretària d’Organització, i mà dreta de Turull.

L’entitat paraigua

Assumeixen que, per assolir els objectius polítics, és imprescindible que l’independentisme aconsegueixi de construir una nova unitat i rebaixi les hostilitats. Per això apunten que, si la societat civil impulsés una entitat paraigua per als partits i les entitats independentistes, Junts s’hi afegiria.

Contra el pensament “bonista”

Junts creu que hi ha ciutadans que esperen de sentir a la palestra pública debats que són al carrer, però que creuen encallats a les institucions per “l’hegemonia del pensament ‘bonista’ i el nacionalpopulisme que ofega els debats reals”. N’esmenta d’exemple la dificultat per a integrar els immigrants, la crisi hospitalària i la crisi ferroviària. “L’abstencionisme també es combat afavorint debats que es poden considerar sensibles o políticament incorrectes malgrat ser ben vius a peu de carrer”, diu la ponència estratègica.

El desafiament de la immigració: la diversitat dins la catalanitat

La ponència sectorial que s’aprovarà demà defineix el programa de Junts en immigració. Argumenta que la immigració, si es gestiona bé, és positiva i reforça el país, però la manca d’instruments polítics i de recursos econòmics per a gestionar-ne l’acollida o la integració pot originar “conflictes importants” de cohesió social i posar en risc la supervivència de la nació catalana i de la catalanitat. Sobre això, determina que les polítiques d’integració han de posar la llengua i la cultura catalanes al centre, com a element clau també per a la integració laboral i social. En concret, consideren que ha de ser necessari acreditar el coneixement del català en un temps raonable per renovar els permisos de treball i de residència. L’objectiu final és la “supervivència de la catalanitat”, que hauria de ser, creuen, el punt de trobada d’una societat amb persones d’identitats múltiples. Junts defineix aquest model tot esperant que es resolguin les negociacions amb el PSOE per a concretar per llei la delegació de les competències integrals en immigració, acordada en termes genèrics, però no desplegada fins ara. També diuen que el parlament haurà d’aprovar una llei pròpia per a desplegar aquestes competències, que haurien d’anar acompanyades per una cessió de recursos.

D’una altra banda, Junts defensa que el creixement de població de Catalunya no pot dependre solament de la immigració i que s’han de fer polítiques de foment de la natalitat, de conciliació de la vida laboral, familiar i personal, i d’ajudes universals a les famílies i d’emancipació per als joves. El partit manté un model de ciutadania basat en els drets i deures, que han d’incloure “el respecte als drets cívics i coneixements lingüístics i culturals” de la societat catalana. Creuen que els nouvinguts han de tenir dret d’accedir a classes gratuïtes de català en totes les franges horàries, cada dia de la setmana, i han de poder acreditar-ne el coneixement “en un període de temps raonable”. Per exemple, proposen que s’estableixi un sistema de bonificació fiscal a les empreses que ofereixin classes de català als treballadors durant la jornada laboral. També diuen que els ciutadans han de tenir garantit el dret de ser atesos sempre en català i el deure de no canviar la llengua per la percepció que parlen amb algú d’origen estranger.

L’accés a l’habitatge

Sobre les polítiques d’habitatge, Junts propugna una ampliació del parc amb nova construcció i la rehabilitació de l’existent. En concret, defensa que el 50% dels habitatges que es construeixin sigui de protecció oficial de venda o de lloguer. Calculen que això significaria uns 20.000 habitatges de protecció oficial anuals i consideren que s’ha d’exigir la col·laboració de les entitats bancàries i de tenidors públics, com ara la SAREB, amb immobles en desús. No advoquen per limitar els preus del lloguer, perquè creuen que baixarien per l’augment de l’oferta, i, en canvi, remarquen que s’han de cobrir les “contingències generades per la morositat, la vulnerabilitat o les ocupacions il·legals”. També qualifica d’emergència generacional la situació que viuen els joves, sense capacitat d’hipotecar-se pel preu de les entrades i arrossegats “a perdre els diners en lloguers desproporcionats”.

Junts diu que els índexs de referència dels lloguers en les zones tensades han causat una caiguda de l’oferta i no han incentivat que els grans tenidors invertissin en habitatge social de lloguer. En canvi, proposa que s’ofereixin incentius fiscals als propietaris que voluntàriament s’ajustin al preu fixat per la Generalitat, sense la necessitat que lloguin els pisos a un col·lectiu determinat. A més, al·lega que els propietaris de cinc habitatges no haurien de ser considerats grans tenidors.

Rebaixa fiscal general

Els esmenants i els redactors de la ponència sectorial també han arribat a un consens sobre fiscalitat, que opta per una rebaixa general però deixa obertes ambigüitats. Junts argumenta que no pot ser que l’espoli fiscal faci que hi hagi més pressió fiscal a Catalunya, en forma d’una doble càrrega impositiva. Per això al·lega que, mentre continuï el maltractament fiscal i mentre no es puguin gestionar tots els imposts amb sobirania, caldrà una “reducció justa” de l’impost de successions i de patrimoni, de l’IRPF a les rendes més baixes, una deflactació de l’IRPF. També proposen una revisió de l’impost d’activitats econòmiques per adaptar-ne les fórmules de càlcul al context econòmic i l’impost de societats a les petites i mitjanes empreses que reinverteixen. De fet, defensen que s’ha de revisar la cistella d’imposts en els casos en què la Generalitat té capacitat normativa, i modificar els tributs que calgui per garantir que el sistema fiscal respon als principis d’equitat i redistribució, d’eficiència i suport a l’economia productiva i de sostenibilitat, i de reconeixement a la cultura de l’esforç.