Junts prova d’arrossegar ERC contra el pressupost espanyol

Junts va moure fitxa ahir a la tarda, quan registrà una esmena a la totalitat al pressupost espanyol. Ho feia després de l’anunci de la CUP de presentar-ne una altra i es desmarcava, així, de la decisió d’ERC d’exhaurir el temps fins a aquest migdia per mirar d’arribar a un acord d’última hora amb el PSOE que eviti que els tres partits independentistes s’oposin als comptes. Amb aquest moviment, Junts intentava de pressionar els seus socis de govern. Però ERC s’hi juga més que Junts, amb la presentació d’una esmena a la totalitat: l’aritmètica parlamentària els manté com a decisius per a garantir l’estabilitat del mateix govern que s’asseu a l’altra banda de la taula de diàleg i amb qui suposadament han d’avançar durant els mesos vinents per a la resolució del conflicte polític. De manera que la decisió dels republicans era d’aprofitar les últimes hores per intentar que Pedro Sánchez cedís, encara que la presentació de les esmenes a la totalitat sigui només un primer pas en el periple negociador que acompanyarà la tramitació dels comptes al congrés.

De fet, el ple en què es debatran aquestes esmenes començarà dimecres vinent, la votació serà dijous i, si Pedro Sánchez manté la majoria de la investidura per a tombar les esmenes de retorn, els comptes continuaran tramitant-se i arribaran al ple a final de novembre. El torcebraç negociador pot durar, per tant, uns quants dies més. Aquesta vegada, tanmateix, ERC necessita més que promeses del PSOE per a salvar els comptes, ara que Sánchez ha enterrat en l’oblit una part dels punts del pacte pressupostari anterior. És per això que ERC reclama ara al PSOE que avaluï els incompliments previs i tanqui, també, un pacte sobre la llei de l’audiovisual que asseguri la protecció del català. Un acord, aquest últim, a què ara per ara els socialistes espanyols han respost amb la frenada temporal de l’avantprojecte de la discòrdia. Bones paraules, però sense concrecions. A Madrid no tothom entén la importància política de la llei espanyola de l’audiovisual no solament per a les bases d’ERC sinó per a les de tots els partits catalans: la llengua és una línia vermella de consens. Una prova d’aquesta incomprensió van ser les declaracions de la ministra de Defensa, que ahir va dir que la reivindicació d’ERC era “partidisme”. ERC reunirà l’executiva a les onze del matí per a decidir què fa.

El PSOE exhibia optimisme, malgrat tot. “Anem negociant i avançant i no preveiem pas cap blocatge en la tramitació del pressupost”, deia el portaveu dels socialistes al congrés, Héctor Gómez. Segons el PSOE, la llei de l’audiovisual forma part de les iniciatives que prioritza, alhora que negocia amb Unides Podem les reformes complexes de la reforma laboral i de la llei mordassa. Tanmateix, fonts d’ERC apuntaven que la negociació pressupostària no havia avançat prou i que esgotarien el límit per a mirar que els socialistes es moguessin. Aquesta va ser, també, la decisió inicial de Junts, que va reunir l’executiva a les nou del matí i va preferir donar més marge per a l’acord abans de fer el pas següent. De fet, la determinació d’ERC i la inicial de Junts d’exhaurir el termini va suscitar desconfiances de la CUP, que finalment va decidir de presentar també la seva esmena, encara que havia anunciat que no ho faria. Els anticapitalistes critiquen que els dos socis del govern català negociïn a porta tancada amb el PSOE temes d’importància per a Catalunya. La posició de la CUP no ha canviat. Des de bon començament s’oposa al pressupost i tampoc no es va asseure a negociar amb el ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños. El text alternatiu de la CUP inclou el referèndum, l’amnistia i polítiques per al repartiment de la riquesa. Per una altra banda, el PDECat fa dies que va decidir de no presentar esmena a la totalitat per a evitar una confrontació que considera estèril.

Encara que hi hagi dies de marge perquè la situació canviï, la determinació de Junts de presentar l’esmena fa difícil que puguin entrar en el grup dels socis preferents per a Sánchez, que de bon començament va prioritzar una entesa amb ERC, tot i estar disposada a explorar les possibilitats amb JxCat. Junts, a més, critica que els intents d’acordar una posició comuna amb ERC hagin estat infructuosos. I és que Junts fa mesos que va decidir que la coordinació al congrés havia de ser clau per a la cohesió del govern català, però ERC va voler marcar perfil propi a Madrid des del principi. Després de fracassar en l’intent de blindar un front comú en el pacte de govern (el text parla en genèric de “coordinar l’acció institucional en els diversos àmbits parlamentaris”), Junts ha provat reiteradament de fer pressió a Aragonès al parlament per a forjar un front conjunt amb els comptes. Aragonès no s’hi va comprometre mai a l’hemicicle. Malgrat tot, les exigències dels uns i els altres per a negociar el pressupost espanyol no són tan lluny aquesta vegada. Les cinc condicions que posa Junts són el blindatge del català a la llei de l’audiovisual, un mínim de 1.500 milions de fons per la lluita contra el coronavirus per al 2022, la cogestió dels fons europeus, mecanismes per a garantir el compliment de les inversions i el traspàs de Rodalia.

Entre totes les reivindicacions, la de la llei de l’audiovisual es preveu que serà la més decisiva, per sensible i emblemàtica, perquè hi hagi un acostament entre ERC i el PSOE. Això sospita, si més no, Junts, que ahir advertia del perill que tanquin una entesa que sigui només un “titular” perquè consideren inversemblant que la protecció de la llengua es pugui garantir en poques hores. Ho deia la cap de files de Junts al congrés espanyol, Míriam Nogueras. El govern català també ha provat de sumar esforços amb els presidents del País Valencià i les Illes –i que són socialistes. Ahir ho tornava a provar en una jornada empresarial a Saragossa la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. Però de moment és l’oposició parlamentària al pressupost la que sembla tenir més força per a obligar el PSOE a moure’s. Només ERC i JxCat (a banda la CUP, que s’hi ha oposat des de bon començament) han supeditat la negociació dels comptes de l’estat a la llei de l’audiovisual. Compromís, per exemple, no presentarà cap esmena a la totalitat malgrat que considera que hi ha aspectes que haurien de millorar per al País Valencià.