02.10.2024 - 19:14
Rebaixar “les hostilitats” entre els partits independentistes i perseverar en l’estratègia de negociació a Madrid són dues de les apostes que Junts ha inclòs en les ponències que es debatran en el congrés de final de mes a Calella. Un congrés en què es consagrarà orgànicament el lideratge de Carles Puigdemont i en què la direcció s’ha proposat evitar la divisió interna, arribant-hi amb un pacte per renovar la cúpula amb una candidatura tancada i blocada que eviti el vot de càstig entre sectors. Els afiliats han rebut avui les propostes dels equips redactors per a les tres ponències: l’estratègica, la de model de país i l’organitzativa. En l’estratègica, Junts advoca per treballar per aconseguir una “nova unitat”. Per això, apunta que si “la societat civil independentista” impulsés una “entitat paraigua” per a aglutinar partits, organitzacions i entitats, amb l’objectiu de “facilitar” la definició d’una estratègia compartida, Junts s’hi adheriria. Al mateix temps, el partit pretén ampliar la seva base vinculant-hi els partits amb qui ja s’ha presentat conjuntament a les eleccions, com és el cas de Demòcrates de Catalunya. En aquest sentit, en la ponència organitzativa estableix que es crearà un espai anomenat Fem-ho Junts per permetre que participin al partit i al mateix temps es preservi la seva identitat. “Un espai amb la voluntat de ser un paraigua sota el qual totes aquelles formacions que ho vulguin podran sincronitzar les seves accions i objectius”, diu.
Preveuen, de fet, dues vies formals per regular aquesta relació amb altres partits: la de la col·laboració, a partir de la signatura d’un conveni, o la incorporació amb un format de persona jurídica amb un acord que negociaran, per part de Junts, el president i el secretari general. D’altra banda, Junts també preveu eliminar el requisit de sis mesos d’antiguitat per als càrrecs del partit, de manera que això faria possible que formessin part de l’executiva dirigents amb ascendència com Toni Castellà. Junts també accepta la doble militància i, en cas que els dos partits en qüestió es presentin per separat en unes eleccions, podrà suspendre de militància les persones que participin de les dues organitzacions i puguin tenir un conflicte d’interessos.
Com es preveia, Junts ratificarà la seva estratègia negociadora a Madrid. “El que ha de fer el senyor Sánchez és parlar directament amb Junts” , deia Carles Puigdemont en una intervenció davant dels diputats, aquest matí, a Waterloo. La ponència estratègica assenyala que la prioritat de Junts en la política espanyola no serà mai afegir-se a un bloc per beneficiar un partit espanyol, no se sent part de cap majoria parlamentària estable, i dona per acabada l’etapa del catalanisme regeneracionista. “És evident que Espanya és irreformable després d’un segle d’estar-ho intentant”, afirma. Junts no refusa la negociació amb l’estat però assegura que no regalarà els seus vots per mantenir un govern a Madrid a canvi de res, sigui del color que sigui. Aposta per confrontar-se amb el PSOE i el PSC “denunciant els seus incompliments sistemàtics i les falses promeses”, i mantenir “en tensió” els governs espanyol i català.
La fundació que podria liderar Borràs
Junts preveu vincular-se a una fundació a la qual no posa nom i que anomena, en majúscula, “la Fundació”. Aquest és l’organisme que, tal com va explicar VilaWeb, podria presidir l’actual presidenta del partit, Laura Borràs, amb la previsió que Puigdemont la rellevi en el càrrec. La fundació es regirà per un patronat nomenat per la direcció del partit a proposta del president. Els seus membres s’escolliran “per la seva trajectòria política o per la seva activitat intel·lectual o acadèmica” i hauran de representar les diverses sensibilitats del partit. El patronat escollirà la presidència i la direcció executiva de la fundació. El president o presidenta i un altre membre de la fundació seran membres nats de l’executiva de Junts. Borràs, de fet, havia transmès a Puigdemont la seva voluntat de mantenir-se en la direcció. Els objectius de la fundació són crear un espai de pensament per a “l’independentisme transversal”, recollir els punts de vista territorials, sectorials i de pluralitat ideològica, i promoure seminaris, publicacions i altres activitats. També pretén guiar i promoure la formació de quadres i d’incorporar joves a l’activitat política.
