Junts vol incloure les causes per terrorisme a l’amnistia i mira de blindar el retorn de Puigdemont

Junts per Catalunya ha presentat les esmenes a la llei d’amnistia per separat d’ERC, i també del PSOE. Proposen que els fets amnistiats siguin a partir del primer de novembre de 2011, i no del primer de gener de 2022, com deia el text acordat a començament de novembre. I introdueix novetats importants, com ara l’eliminació de l’exclusió dels delictes de terrorisme de l’amnistia; l’obligació de suspendre les mesures cautelars i ordres de detenció vigents en el moment d’entrada en vigor de la llei, per més que hi hagi qüestions pre-judicials al TJUE; la inclusió de casos de lawfare que no tinguin una vinculació amb el procés d’independència i obre la possibilitat de reclamar els diners pagats en concepte de multes. D’ara i fins el 30 de gener hi ha temps per a transaccionar les esmenes amb els altres partits. 

Els casos de lawfare, inclosos

Una de les esmes presentades per Junts amplia la possibilitat que es puguin acollir a l’amnistia persones que hagin sofert lawfare. En concret, parla d’actes que hagin estat atribuïts en funció d’operacions policials artificioses o prospectives orientades a la criminalització de càrrecs públics o el seu entorn, sempre que no hagin comportat un increment patrimonial d’origen il·lícit. El partit ho justifica per la necessitat d’incloure a l’amnistia aquells que hagin estat perseguits judicialment per causes que, segons algunes “interpretacions judicials”, no tenen una vinculació directa o indirecta amb el procés independentista. Amb aquesta modificació es vol assegurar l’amnistia de casos com els de l’ex-conseller Miquel Buch i el sergent Lluís Escolà, però amb el nou redactat un cas com el de Laura Borràs hi podria arribar a encaixar.

Blindar el retorn de Puigdemont

Junts també intenta de lligar millor que les ordres de cerca i captura deixin de tenir vigència amb l’entrada en vigor de la llei, cosa que podria afavorir el retorn a Catalunya del president Carles Puigdemont i la resta d’exiliats, i també que quedin sense efecte les mesures cautelars que estiguin en aplicació en el moment de l’entrada en vigor de la llei. Precisa que l’òrgan judicial que porti la causa ha de deixar-les totes sense efecte, tant les ordres de detenció com les cautelars, per més que hi hagi pendents recursos al Tribunal Constitucional i —aquesta és la novetat— se suspengui el procediment per la presentació de qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. També proposa afegir dues disposicions addicionals per a evitar que el plantejament de qüestions d’inconstitucionalitat o de prejudicials s’utilitzin per a dificultar l’aplicació de l’amnistia. Junts vol posar traves a la possibilitat que els jutges no apliquin directament la llei, sense ni tan sols anar al TJUE, acollint-se a una interpretació “formalista” del principi de primacia del dret comunitari i de jurisprudència del mateix Tribunal de Justícia per a casos de limitacions de drets a ciutadans europeus.

El terrorisme no és una exclusió

Una de les novetats més importants en les esmenes de Junts és la supressió de l’exclusió dels delictes de terrorisme de l’amnistia que s’havia acordat en la proposició de llei. Junts diu que no hi ha cap obligació jurisprudencial per fer-ho, i que és convenient de retirar aquesta exclusió perquè és una realitat que, tan bon punt es va fer pública la proposició de llei, es van reactivar processos que s’assumia que estaven destinats a l’arxivament; que no hi ha cap acte que pugui ser tipificat de terrorisme i que, tanmateix, hi ha dos procediments “en què de manera arbitrària s’investiga i es persegueix independentistes”.

En canvi, en l’apartat dels delictes que quedarien exclosos de l’amnistia, hi volen fer constar ara els delictes contra la comunitat internacional que són al títol XXIV del codi penal. Es tracta de delictes de genocidi, de lesa humanitat, contra les persones i béns protegits en cas de conflicte armat, de pirateria i contra el dret de gents (com ara l’assassinat del cap d’un estat estranger o una altra persona protegida per un tractat que es trobi a l’estat espanyol o bé la violació de la seva immunitat personal, entre més). L’argument de Junts és la necessitat de complir amb els cànons internacionals en aquesta matèria. Tot i que no hi va haver casos així durant el procés, pretenen protegir l’articulat davant de la confrontació amb què preveuen que es trobarà la llei.

Hi ha més esmenes tècniques que precisen que seran amnistiats els actes de consideració o crítica fets en activitats educatives, i també a les xarxes socials o als mitjans de comunicació per a reivindicar la independència.