07.06.2022 - 11:48
|
Actualització: 07.06.2022 - 21:20
Junts per Catalunya creu que el Primer d’Octubre d’enguany, cinc anys després del referèndum, hi ha d’haver un “punt d’inflexió” per a reprendre el camí cap a la república catalana. Dóna per acabat el recorregut de la taula de diàleg, no vol esperar els dos anys inclosos en el pacte d’investidura d’ERC i la CUP per a avaluar-ne la vigència i proposa d’emprendre el procés per a la “culminació de la independència” a partir d’una estratègia que provoqui “un gran desbordament democràtic”. Aquests són alguns dels punts clau de l’esborrany de la ponència política del partit, ara en mans dels afiliats i pendent de la presentació d’esmenes, que s’aprovaran en la segona volta del congrés, el 15 i el 16 de juliol a l’Hospitalet de Llobregat. Serà el projecte polític, per tant, que acompanyarà el mandat de Laura Borràs a la presidència i de Jordi Turull a la secretaria general.
Junts sosté que el moment de la desconnexió s’haurà de concretar sobre el calendari tenint en compte el nou referèndum escocès, el resultat de les sentències al Tribunal de Drets Humans i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la manca de reformes estructurals a l’estat espanyol arran de l’actual situació econòmica, que pot fer que la Catalunya independent es presenti a la Unió Europea “com a única sortida per a mantenir una societat del benestar”. En aquest sentit, presenten una continuïtat respecte de l’octubre del 2017: una “segona volta” de l’octubre. Junts considera l’1-O el moment fundacional de la república catalana, i sosté que el mandat de fer un estat independent serà vigent “fins a ser desplegat o fins que hi hagi un altre referèndum acordat sota l’empara de la comunitat internacional.” El seu objectiu, diuen, és “materialitzar-lo plenament” i per aquesta raó consideren que cal “un canvi de rumb”. I una de les lliçons que extreuen de l’1-O és que no hi haurà una “negociació autèntica” si els ciutadans no es mobilitzen ni sense una “acció política determinada que assumeixi la confrontació democràtica com a inevitable”.
Les condicions per a aixecar la declaració d’independència
Una de les qüestions que analitza la ponència és quan s’hauria d’activar la declaració d’independència, el moment “més delicat” de tot el procés, diuen. “Per aquest motiu és fonamental evitar la precipitació i no s’hi poden posar terminis de cap tipus”, conclouen. Ara bé, esmenten els objectius que creuen que s’haurien d’haver assolit per a poder-ho fer: una mobilització social disposada a esdevenir permanent, una entesa entre els actors polítics sobre la no-voluntat de l’estat espanyol de negociar un referèndum pactat, la preparació “de les estructures institucionals, polítiques i socials” i l’assoliment d’un “cert nivell de suport internacional” al dret d’autodeterminació de Catalunya.
El partit critica que la taula de diàleg no ha donat resultats “més enllà d’una reunió i una foto”. Conclou que la falta d’un relator i la negativa del govern espanyol de parlar de l’amnistia i determinació l’han convertida “en un instrument contraproduent” perquè, entre altres raons, ha enviat “un senyal erroni” tant a l’interior de Catalunya com a l’exterior, contribuint a la desmobilització del moviment i difonent el missatge internacional que el conflicte és en vies de resolució sense que hi hagin participat factors externs. “Un fet que és rotundament fals”, remarca. Per a Junts, sense confrontació no hi haurà una negociació real amb l’estat espanyol. I defensa que ha de tenir un caràcter pacífic, democràtic i no violent, assumint que la repressió té riscs i refusant la por que porta a la desmobilització.
Però qui haurà de prendre la decisió final de l’activació de la declaració? Segons Junts, es constituirà una Assemblea de Representants encapçalada per “la institucionalitzat autonòmica i la republicana”, amb els principals càrrecs electes municipals, nacionals, estatals i europeus, els responsables del govern i els principals representants de les entitats i els partits independentistes. I tots plegats hauran de prendre una decisió que hauria d’implementar el Parlament de Catalunya, activant formalment els efectes de la declaració. I si ho consideren oportú, també ho faran als ajuntaments. Junts reconeix la institucionalitat i el lideratge del Consell per la República i reivindica que tingui un paper en el full de ruta que puguin acordar els partits i les entitats independentistes. Reitera, a més, que s’hauria de constituir l’espai estratègic conjunt que preveia l’acord de govern amb ERC i que els partits independentistes formin un “front comú” al congrés espanyol.
Pla per a avançar cap a la independència del govern
Junts tampoc no descarta de sortir del govern segons quina valoració interna acabin fent del compliment de l’acord amb ERC, si així ho determinen els afiliats. Però defensen de ser-hi si poden contribuir a avançar cap a la independència, assumint que la institució ha de mantenir “una actitud partidària de la confrontació”. Per això avancen que els seus consellers presentaran un pla “per a caminar cap a la independència des del govern” i, en el marc del debat de política general, proposaran una resolució perquè cada departament promogui mesures concretes “que facilitin la desconnexió econòmica i política de Catalunya envers l’estat espanyol”. El partit prepara una auditoria sobre el pacte de govern amb ERC que analitzarà per què no s’ha avançat més i llistarà possibles mesures a prendre. “En aquest escenari Junts plantejarà a les seves bases la possibilitat de continuar o no al govern o prendre altres tipus d’iniciatives adequades a la situació”, diu el text.
De fet, la ponència avisa que una gestió poc “ambiciosa” i “audaç” de la Generalitat pot esdevenir un fre per a la independència o un “element de desmobilització, de provincialització en el sentit més contundent del terme”. En canvi, proposa de fer una gestió “eficaç” de les institucions mantenint una “mirada llarga” amb els projectes que considerin estratègics per al país. També advoca per contraposar les polítiques necessàries “amb les limitacions que l’actual marc jurídico-polític i fàctic imposa”. Per exemple, proposa de fer un doble pressupost amb dèficit fiscal i sense.
Quant al català, el text conclou que la millor política lingüística és la independència. “No es pot garantir ni el futur ni la pervivència de la llengua catalana en el marc estatal espanyol perquè la minorització de la llengua catalana és un dels objectius de l’arquitectura política estatal des de fa més de tres segles”, sentencia. També subratlla que el català “és i ha de ser” la llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament, la llengua de les administracions i dels mitjans de comunicació públics. El coordinador de la comissió redactora de la ponència ha estat Aleix Sarri. L’han integrada Joan Canadell, Francesc de Dalmases, Míriam Nogueras, Josep Rull i Mònica Sales.
En la proposta de ponència organitzativa, que és un dels quatre documents que es debat en el congrés de JxCat, Borràs i Turull es reparteixen el poder executiu a Junts, seguint l’acord a què van arribar per a encapçalar un nou mandat al partit des de la presidència i la secretaria general.
