Junts, ERC i CUP comencen a moure fitxes per a la constitució del parlament

Després de la jornada electoral del 12 de maig un silenci espès s’ha abatut sobre la política catalana. El resultat va deixar estabornits els partits independentistes que veien que per primera vegada en deu anys no tenien la majoria al parlament i era possible, encara que difícil, la investidura d’un president socialista.

Salvador Illa ha anat movent fils de manera discreta, però segons que sembla poc fructífera. Aspira a rebre el vot favorable d’ERC al tripartit o una poc concebible coalició de Sumar, PP i Vox. Esquerra es manté en silenci i, tot i que reconeix que hi ha hagut alguna conversa, no vol ni sentir parlar de negociació. Els republicans, a més, recorden que la decisió, al final, la prendran les bases del partit.

El president Puigdemont, que aspira a presentar la seva candidatura si fracassa la de Salvador Illa, s’ho ha pres amb paciència, segons fonts del seu entorn. Considera que primer de tot cal veure si Illa fracassa i que, en tot cas, després serà el moment de parlar-ne.

Però la qüestió és que el parlament s’ha de constituir l’endemà de les eleccions europees i això ja obliga a fer pactes, sobre la constitució de la mesa i sobre qui en serà el president.

Esquerra es troba en unes condicions ideals per a aconseguir-ho. Junts va deixar clar que en la hipòtesi d’un govern sobiranista entre ells i ERC, ERC hauria d’assumir la presidència del parlament tot i la gran pèrdua d’escons que va tenir. I la CUP avui ha fet pública la proposta de crear una mesa antirepressiva, on hi hagués els tres partits i els Comuns. Proposta que inclou que la presidència de la cambra recaigui en Esquerra Republicana.

ERC té, fins i tot a la mà, la possibilitat de repetir la jugada que va portar Ernest Benach a la presidència del parlament l’any 2003. Llavors, tant Convergència i Unió com el PSC necessitaven pactar amb ERC, de manera que van coincidir a votar-lo pràcticament sense haver negociat res.

Aquesta vegada el PSC és més recelós i considera que el president del parlament també hauria de ser del seu partit. La realitat aritmètica de la cambra, però, és la que és.

Una primera votació per a la presidència de la cambra requereix majoria absoluta, que no tindrà ningú. La segona votació requerirà una majoria simple –és a dir, que hi hagi més vots a favor que no pas en contra. I en el cas que ningú no ho aconsegueixi la presidència seria per al PSC, com a partit guanyador de les eleccions.

La proposta de la CUP sumaria 65 escons; la de Junts, ERC i la CUP, 59; la del PSC i el PP, 57; i la del PSC i els Comuns, 48. Els 13 diputats de l’extrema dreta no entraran en el recompte perquè ningú no els vol tenir al seu costat.

Serà, doncs, en aquesta aritmètica que s’hauran de moure els partits i segons com la juguin els uns i els altres potser tindrem una primera pista de com pot acabar la investidura. Ara com ara, ERC, el partit que té més punts per a aconseguir la presidència del parlament, ja s’ha afanyat a dir que no té res a veure la votació sobre la mesa i la d’una possible investidura. Tot dependrà, però, de qui voti què.