09.03.2024 - 21:17
Junts ha presentat una esmena al projecte de llei orgànica del dret de defensa, que es tramita al congrés espanyol, perquè es pugui fer servir el català, l’èuscar i el gallec als òrgans judicials amb jurisdicció a tot l’estat espanyol, com l’Audiència espanyola i el Tribunal Suprem.
Al document, a la qual ha tingut accés Europa Press, s’afegeix un article nou per a garantir que “totes les persones, físiques i jurídiques tenen el dret a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de les comunitats autònomes en els òrgans judicials que tinguin jurisdicció en tot l’estat”. Són òrgans judicials amb jurisdicció a tot l’estat el Tribunal Suprem, l’Audiència espanyola i els jutjats espanyols d’instrucció, penal, el del contenciós-administratiu i el de vigilància Penitenciària, a més del jutjat espanyol de menors.
Junts argumenta que l’Audiència espanyola és un òrgan especialitzat per raó de la matèria, que opera com a extensió del jutge natural del lloc d’execució del fet. En conseqüència, entenen que “per a dotar d’eficàcia plena al dret de defensa personal”, ha de facilitar-se l’ús de les llengües oficials diferents del castellà. “Cal atendre la incidència que la condició de parlant d’una llengua cooficial té en el desenvolupament del judici penal, en el desenvolupament de la prova, especialment en l’interrogatori de l’acusat i en el dret a l’última paraula, diuen”.
De fet, al judici contra el procés, que es va fer al Tribunal Suprem espanyol, les defenses dels acusats van demanar d’intervenir en català amb traducció simultània als interrogatoris, però el tribunal que presidia Manuel Marchena només va permetre la traducció consecutiva.
En una altra esmena, Junts també vol assegurar el dret a intèrpret o traductor de llengües oficials diferents del castellà als judicis: “El jurat o el tribunal posarà a la disposició de la persona física o jurídica (ja siguin les parts, els seus representants i els que els dirigeixin, així com els testimonis i perits) intèrprets o traductors.” Argumenten que cal posar èmfasi en el dret d’utilitzar la llengua amb la qual cadascú se sent més còmode i li és més fàcil defensar-se, però afegeixen: “sempre estaria subjecte al criteri del tribunal o el jutge competent de l’assumpte”.
