03.10.2022 - 21:40
Junts per Catalunya va fer pública ahir la pregunta que adreçarà als militants, que seran cridats a votar sobre la crisi oberta al govern. És una pregunta que, tal com l’han presentada, té diverses interpretacions possibles. El text introductori sembla anar en la línia d’anar-se’n, tot i que estranyament no fa cap referència, per exemple, a la destitució de Jordi Puigneró. Però, després, la pregunta concreta sembla pensada per a recomanar de quedar-se. En primer lloc, perquè és això que demana: si cal continuar al govern; no si cal anar-se’n. I després perquè s’hi introdueix una tercera opció, el vot en blanc, que a primer cop d’ull sembla destinada a afeblir i separar el vot negatiu.
Alhora hem vist que el sector més convergent ha fet pressió en la línia de quedar-se. Per exemple, les amenaces de Xavier Trias, que ara mateix és imprescindible per a Junts; o la decisió de la consellera Alsina d’afiliar-se al partit per defensar la continuïtat en el govern.
Per a Junts, el problema real és que s’ho juga tot en un cul-de-sac on s’ha ficat tot sol. Aquesta crisi dura d’ençà del 29 d’agost i avui és 4 d’octubre. Tal com va dir molt eloqüentment Jordi Turull ahir en la conferència de premsa, Esquerra Republicana no tan sols no ha fet ni un sol pas per acostar posicions sinó que els missatges que envia van en la línia que millor que se’n vagen i així podran formar un govern tots sols.
La cosa, doncs, és ben simple. Junts ha fet escarafalls fins al límit pensant-se que així posava Esquerra en un destret i ara mateix la realitat és que ja fa el ridícul quan retira tots els ultimàtums i les línies vermelles que havia traçat, en canvi de res. Per tant, si finalment el sí s’imposa entre els 6.465 militants amb dret de vot, la credibilitat de qualsevol amenaça que puga fer Junts en el futur es reduirà a cendra. I hi haurà poques explicacions plausibles sobre tot això que ha fet, llevat del desig de mantenir l’aparell del partit amb diners públics. No sabem quants d’aquests militants són càrrecs electes o treballen en les institucions on Junts gestiona poder. Però és molt cridaner que aquestes últimes hores diaris en l’òrbita d’Esquerra Republicana s’hagen dedicat a publicar articles i articles en què assenyalen quants càrrecs perdria Junts si se n’anàs del govern, quants diners deixarien d’ingressar els seus militants.
Amb això, no vull inferir que tots els càrrecs electes i assessors de Junts votaran a favor de quedar-se al govern –perquè ja n’hi ha que s’han manifestat clarament a favor d’anar-se’n. Però insistesc que, si finalment es queden –vist que en la negociació amb Esquerra no ha guanyat cap trumfo ni li han concedit res–, l’única interpretació que els electors en podran fer serà que es volen aferrar al càrrec com siga.
I això –especialment després del gir copernicà que el carrer ha originat aquest mes de setembre– a Junts els pot fer un mal irreversible. Merescut, si finalment aquest és el cas.
