Junts alerta del darrer reial decret del govern espanyol: “Posa en risc l’amnistia”

La portaveu de Junts per Catalunya al congrés espanyol, Míriam Nogueras, ha anunciat que votaran en contra del darrer reial decret del govern espanyol del 19 de desembre, que preveu mesures relacionades amb el servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge. Nogueras ha dit que el nou article 43 bis de la llei d’enjudiciament civil que preveu aquest decret “posa en risc l’aplicació de l’amnistia”. És una modificació de la llei que ja s’havia previst la legislatura passada (abans no fos imaginable una amnistia a curt termini), però que amb l’avançament electoral no es va acabar de concretar. El text de la ponència del projecte de llei ja incloïa, el juny de l’any passat, aquest article 43 bis.

Nogueras ho diu perquè aquest nou article en la llei diu, d’entrada, que la presentació d’una prejudicial té efectes suspensius de manera automàtica. I perquè inclou un punt que implica que qualsevol jutge o tribunal pot suspendre l’aplicació de la llei d’amnistia en el cas que tingui entre mans si considera “necessària” la resposta que el TJUE hagi de donar a una qüestió prejudicial “directament vinculada amb l’objecte del litigi” que ja hagi plantejat un altre tribunal abans.

És a dir, si, per exemple, tan bon punt entra en vigor la llei d’amnistia el Tribunal Suprem formula una prejudicial al TJUE plantejant un dubte sobre la compatibilitat amb el dret de la UE d’amnistiar Carles Puigdemont i Toni Comín pel delicte de malversació, haurà de suspendre el procediment i l’aplicació de l’amnistia fins que no tingui una resposta del TJUE. I qualsevol altre tribunal que hagi d’aplicar l’amnistia a acusats d’aquest delicte pot prendre la decisió de suspendre també el procediment tot esperant la resposta del TJUE. La suspensió implicaria que l’arxivament de la causa en aplicació de l’amnistia restaria pendent de la resposta del tribunal europeu, sobre el cas concret pel qual se li hagi formulat la pregunta. 

Això pot afavorir l’estratègia dilatòria que alguns jutges voldran emprendre contra l’aplicació de l’amnistia, en un context de rebel·lió de jutges i fiscals contra aquesta llei. L’actual text de la llei d’amnistia ja preveu un termini màxim de dos mesos des de l’entrada en vigor del text, amb la publicació al BOE, perquè els jutges l’apliquin, cosa que topa amb una possible estratègia de prejudicials orientades a impedir l’aplicació efectiva de l’amnistia.

Segons Nogueras, aquests reials decrets “macedònia que regulen matèries diferents i inconnexes” dificulten el posicionament polític. Pel que fa al contingut, considera que contempla modificacions del servei públic de justícia “sense aportar recursos, en la línia dels darrers quatre anys”, regula temes de funció pública i de règim local, dificulta la contractació i òbvia les polítiques actives”.

—La idea d'acordar "conjuntament" el que li correspon a la Generalitat de Catalunya, que no tenen la resta de CCAA, dona sempre el mateix resultat: infrafinançament.
—Son RDs macedònia que regulen matèries diferents i inconnexes que dificulten el posicionament polític.

— Miriam Nogueras 🎗 (@miriamnoguerasM) December 27, 2023