02.11.2023 - 21:40
Tot semblava disposat perquè Junts per Catalunya avalés l’acord amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez. Però la direcció permanent del partit, que va estar reunida durant més de sis hores en un hotel de Brussel·les amb el president Carles Puigdemont, es va dispersar sense que s’oficialitzés el pacte. Segons fonts del partit, l’escull principal és l’abast de la llei d’amnistia. En concret, Junts reclama que s’hi puguin acollir casos vinculats amb el procés no directament relacionats amb l’1-O. Són casos que Junts considera que són lawfare i que afecten membres del partit, com ara l’ex-conseller Miquel Buch i els Mossos d’Esquadra que han acompanyat Puigdemont a l’exili. En canvi, sí que hi hauria entesa sobre el mecanisme de mediació que exigien, més encara una vegada constatat que Junts no podrà cobrar la investidura per endavant, com pretenien. I és que l’única garantia que ha ofert el PSOE, quant a la tramitació de l’amnistia abans de la investidura, és l’entrada a registre de la proposició de llei. Una norma que voldrien que presentessin conjuntament tots els partits que li donen suport.
Hi ha una gran pressió sobre Junts. Qui més l’ha exercida és el PSOE, determinat a aconseguir la investidura de Sánchez la setmana vinent. Amb aquest propòsit s’havia convocat una reunió de la mesa i de la junta de portaveus aquest matí. Però Puigdemont se’n desentén: els va respondre al vespre, amb una piulada a X: “No canviarem la prudència i les precaucions que hem mantingut fins ara per més presses que alguns tinguin”, va dir. A les presses inicials dels socialistes espanyols –que ahir admetien la falta d’acord amb Junts per l’amnistia– s’hi va afegir ahir la fotografia de la signatura de l’acord entre el PSOE i Esquerra. El president d’Esquerra, Oriol Junqueras, va demanar responsabilitat a Junts perquè els pactes adquirits es poguessin complir.
A més de l’amnistia, el pacte entre ERC i el PSOE inclou el traspàs de Rodalia a una empresa amb participació paritària de la Generalitat i el govern espanyol. La presidència serà per a la part catalana, amb vot de qualitat, però l’estat podrà vetar les decisions estratègiques. També hi ha una condonació de 15.000 milions de deute del FLA i el guany indirecte que significa per a la Generalitat no haver de pagar els interessos que se’n derivaven. Això, a banda del manteniment de la taula de diàleg. En l’acord no hi ha cap avenç concret sobre la negociació del referèndum, més enllà de la insistència en el compromís ja adquirit que es pugui votar l’acord de la taula de diàleg. Textualment, el pacte diu: “la necessitat que els acords aconseguits com a resultat polític del diàleg siguin referendats per la ciutadania”. Una expressió que permet que tant el PSOE com ERC mantinguin la coherència en els seus discursos. Per al PSOE i el PSC, l’acord aprofundeix en la seva opció per la convivència. L’amnistia, diuen, és el “retrobament total”.
Per a ERC, la rúbrica d’aquest pacte significa l’entrada en una segona etapa de la negociació amb el PSOE, així que s’aconsegueixi l’amnistia. La fi de les condemnes i de les causes obertes és un pas que creuen imprescindible per a resoldre el conflicte polític, però no suficient. Aquest va ser el missatge que va enviar, sobretot, Pere Aragonès. “Un cop assolida l’amnistia, és l’hora d’avançar cap a l’autodeterminació, en el referèndum”, va dir. Aragonès s’havia marcat com a objectiu aconseguir un compromís perquè durant la legislatura es pactessin les condicions per a la convocatòria d’un referèndum. Dit d’una altra manera, un acord de la claredat. Serà un objectiu pendent. I és que l’acord signat garanteix el vot favorable d’ERC a la investidura, però Sánchez necessitarà igualment els partits independentistes durant la legislatura per a governar amb estabilitat. Això donarà aire al discurs del govern sobre el referèndum, però, al mateix temps, obligarà ERC a aconseguir del PSOE el compliment dels acords ja signats, que dependran d’un desplegament que s’hauria d’anar fent efectiu progressivament. Els uns i altres queden lligats, per tant, per als pròxims anys, si Sánchez aconsegueix el seu propòsit de repetir com a president.
El referèndum també es va descartar en les condicions per a l’acord de Junts, que ha prioritzat el reconeixement de Catalunya com a nació. És l’amnistia, tanmateix, allò que dificulta el pacte, malgrat que ERC defensa que el text acordat abasta totes les causes, incloent-hi la del Tsunami Democràtic, on s’ha trobat implicada Rovira. Les expressions de satisfacció d’ERC contrastaven amb el silenci autoimposat pel partit de Puigdemont. Que Junts preveia donar el sí a l’acord ahir mateix ho prova el fet que s’havia preparat un espai de premsa perquè comparegués Puigdemont després de cloure el pacte. Però no hi va haver compareixença i la infrastructura es va desmuntar. Aquesta és també una manera que té Junts de pressionar el PSOE: sense els vots de Junts no hi haurà investidura. Per això caldrà veure què passa aquest matí en la reunió de la mesa i de la junta de portaveus al congrés. El PSOE, tanmateix, no vol registrar la llei si no té la signatura de Junts, amb la idea que el text sigui ja un acord que no s’esmeni durant el tràmit parlamentari. Un recorregut que pot ser llarg i que el PP maldarà per complicar al màxim, aprofitant la seva majoria absoluta al senat, fins i tot mirant de reformar el reglament de la cambra alta espanyola per impedir que s’escurcin els terminis.
També hi ha un intangible: la gran capacitat de decisió que té Puigdemont, per sobre de la direcció i fins i tot d’unes bases que difícilment el contradirien. El president a l’exili compta amb un històric de tombs imprevisibles. Fa pocs dies feia sis anys que, d’avui per demà, es va desdir de la decisió de convocar eleccions i optà per una declaració d’independència que no es va desplegar.
