Junts completa un gir copernicà de quatre mesos que exaspera Esquerra

“N’esteu ben segurs que d’aquí a un mes no serà tot igual?”, demanava Pilar Vallugera, diputada d’ERC al congrés espanyol, als diputats de Junts que eren a punt de votar “no” a la llei d’amnistia. Ahir es va fer ben visible la línia de ruptura entre les dues forces independentistes a Madrid sobre els límits de la negociació amb el PSOE. Perquè després d’haver anat força de bracet aquests darrers mesos en la negociació per a millorar el text d’una llei que presentava unes grans vies d’aigua, en el moment decisiu les estratègies han tornat a diferir. El “no” de Junts a una amnistia que encara exclou els investigats per delictes de terrorisme i traïció fa que el text torni a la Comissió de Justícia del congrés i força els socialistes a continuar negociant durant dues setmanes abans no torni al ple per a ser votada de nou.

Junts completa d’aquesta manera un gran tomb de quatre mesos, del novembre ençà, quan el secretari general, Jordi Turull, afirmava que la proposició de llei entrada a registre al congrés estava bé i que no caldria fer-hi cap esmena, fins a la votació d’ahir, en què els set diputats del grup es van oposar a la llei després d’una fase llarga i feixuga de negociació d’esmenes que no ha estat satisfactòria. Amb aquesta decisió han mirat de corregir el pecat original, l’error d’haver permès, tant Junts com ERC, que el text de la llei incorporés d’entrada l’exclusió dels delictes de terrorisme i els de traïció i contra la independència de l’estat. Van ser exigències del PSOE que van esdevenir concessions (igual que algunes altres que es mantenen i ni es discuteixen, com la de l’amnistia als policies de l’1-O o l’apologia constitucionalista de l’exposició de motius de la llei) i que es van acabar acceptant perquè hi pogués haver acord sobre la llei. I es va entrar a registre així, i es va permetre la investidura de Pedro Sánchez.

Amb Pedro Sánchez president, a Junts i a ERC els va venir l’angoixa de saber que havien registrat una mala llei. En van ser ben conscients amb els moviments que el jutge Manuel García-Castellón va fer a partir del primer minut de l’acord, amb la reactivació per terrorisme de la causa del Tsunami Democràtic, afegint-hi el president Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira. I perquè immediatament després d’haver-se fet públic l’acord sobre una llei d’amnistia l’Audiència espanyola va tancar la instrucció dels dotze CDR acusats de terrorisme en l’operació Judes i la fiscalia va presentar els escrits d’acusació amb petició de pena fins a vint-i-set anys de presó.

Però per què ho van permetre? La causa contra els CDR ja la coneixien, i la maniobra de García-Castellón es veia a venir de l’agost o el setembre ençà, quan va voler retenir la causa per terrorisme a Madrid. La gran conxorxa del poder judicial, que va anunciar obertament que presentaria batalla al TC i al TJUE per a impedir l’aplicació immediata de l’amnistia, va alarmar Junts i ERC, que van voler corregir el text i van esgarrapar algunes millores tècniques al PSOE i poca cosa més durant la tramitació en la Comissió de Justícia. Però l’esmena clau, la de supressió de la referència al terrorisme que havien presentat tots dos partits, els socialistes no l’han acceptada de cap manera.

I això ha dut Junts i ERC a una reacció diferent sobre un mateix punt d’acord, que era la necessitat de retirar tota referència al terrorisme, en una amnistia sobre un conflicte polític en què de cap manera hi ha hagut res que s’assembli al terrorisme. Per una banda, ERC ha acabat acceptant la negativa del PSOE, com si fos un “o això o res”, un “fins aquí hem arribat i no anirem més lluny”, un “anem per feina i aprovem aquesta llei com més aviat millor”; i, per una altra banda, a Junts hi ha hagut un debat intern en què s’ha acabat imposant la necessitat d’estirar la negociació i mirar de forçar el PSOE a esborrar aquesta línia vermella seva de l’exclusió dels delictes de terrorisme que li serveix per a intentar de vendre millor l’acord de l’amnistia a l’opinió pública espanyola i entre la seva parròquia més reaccionària.

Les amenaces del jutge García-Castellón amb el terrorisme i el Tsunami i les de Joaquín Aguirre amb la trama russa i la traïció a l’estat han fet veure a Junts que si no canviava la llei, si el PSOE no acceptava les esmenes, “cauria molta gent”, tal com advertia Gonzalo Boye, és a dir, que hi podria haver una nova causa general per terrorisme, i la porta del retorn de Puigdemont i de Marta Rovira es podria tancar amb pany i forrellat. Això els ha duts fins al no. I les seves esmenes vives tornen ara a la Comissió de Justícia, on el grup que encapçala Míriam Nogueras no té intenció de tocar res sobre la retirada de les exclusions del terrorisme i d’una part dels delictes de traïció. I es fa difícil de pensar que en quinze dies ho pugui acceptar, en veient les primeres declaracions que ha fet el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que ahir va dir que la llei d’amnistia sortiria del congrés tal com està, perquè és així com tindrà tota la seguretat jurídica i serà constitucional.

El no de Junts ha exasperat ERC, que els ha retret amb un to sorprenentment vehement que amb aquestes esmenes facin perillar la seguretat jurídica de la llei. Una afirmació sorprenent, perquè fins la setmana passada ERC volia fer en comissió pràcticament les mateixes esmenes que Junts sobre la qüestió del terrorisme. Pilar Vallugera els acusava de caure en el parany dels jutges, d’anar retocant la llei d’acord amb les accions judicials de García-Castellón i d’Aguirre, fent-la més vulnerable, menys sòlida constitucionalment. I amb l’argument de voler-ho fer per a beneficiar uns pocs represaliats però posant en risc l’amnistia sobre el conjunt dels 1.500 potencials beneficiaris. “Aquesta amnistia no tracta de Puigdemont ni de Rovira, tracta de les 1.500 persones que fa set anys que tenen la seva vida en suspens.”

És clar que hi ha represaliats que es podrien beneficiar abans de l’amnistia si entra en vigor més aviat, com els quatre bagencs jutjats aquesta setmana per uns incidents davant la caserna de la Guàrdia Civil de Manresa durant les protestes contra la sentència del Suprem. Els demanen deu anys de presó i resten pendents de saber la sentència. Però també és clar que el 10 d’abril hi ha assenyalat el judici contra Lluís Salvadó, Josep M. Jové i Natàlia Garriga, just les dates en què era previst que entrés en vigor la llei d’amnistia si ara s’hagués aprovat en primera instància al ple del congrés espanyol.

“N’esteu ben segurs que d’aquí a un mes no serà tot igual?”, demanava Vallugera. I és una pregunta pertinent. Què passarà si ningú no es mou quan acabi la nova tramitació en la comissió i el text torni al ple del congrés? Junts no es pensa moure sobre el terrorisme: s’ha de suprimir; el PSOE ha anunciat que tampoc no es mourà: s’hi ha de mantenir. L’única certesa, ara per ara, és que la justícia espanyola continuarà la seva guerra. I l’altra pregunta que segurament caldrà fer és: quants detinguts hi pot haver en dues setmanes?