ERC i JxCat tornen a topar per la negociació del pressupost espanyol

En el ple del parlament passat, el president de la Generalitat va instar JxCat a concretar uns proposta de front comú en la negociació del pressupost de l’estat espanyol. Junts va interpretar aquella resposta com una evasiva i la constatació de la voluntat pràctica d’ERC d’abordar amb llibertat de moviments l’estira-i-arronsa amb Madrid, atès que se sap imprescindible perquè el PSOE pugui aprovar els comptes, a diferència de Junts. Però, per a Junts, no és una qüestió del marge maniobra de cada partit al congrés espanyol, sinó una acció política que ha d’implicar el govern. Junts no se’n va sortir per a vincular-la definitivament al pacte d’investidura amb ERC, però insisteix a lligar l’acció a Madrid amb l’executiu, fins al punt de convertir-la en un element de pressió a Pere Aragonès al parlament.

Per això, aquest matí, el president del grup de Junts, Albert Batet, s’ha agafat a la crida d’Aragonès de fa quinze dies i ha definit cinc punts que consideren clau per a negociar els comptes amb el govern espanyol: el manteniment dels fons extraordinaris covid, la cogestió dels fons europeus Next Generation, l’obtenció de garanties de compliment de les inversions pressupostades, la defensa del català en la futura llei de l’audiovisual espanyola, acompanyada d’una norma catalana pròpia i el traspàs de rodalia. Aquest darrer punt es contradeia amb allò que uns minuts abans havia defensat el vice-president del govern a l’hemicicle mateix. Jordi Puigneró ha demanat als grups de desvincular del pressupost el traspàs de rodalia i que es comprometin que sigui una realitat “votin el que votin” al congrés espanyol. Fonts pròximes al vice-president han precisat després que Puigneró es referia al fet que, més enllà de la possible consignació als comptes, el traspàs també s’ha de gestionar políticament a la comissió bilateral i la comissió mixta d’infrastructures.

ERC havia recelat de la voluntat de JxCat de fixar condicions inviables d’aconseguir per a arrossegar-los cap al refús al pressupost espanyol. Però Junts ha anat virant el posicionament, desvinculant la negociació pressupostària de la resolució del conflicte polític i llistant, finalment, cinc qüestions de gestió autonòmica. En la seva resposta, el president de la Generalitat ha evitat de comprometre la posició del seu partit. Aragonès ha constatat que les propostes coincidien en bona part amb allò que havien defensat i ha apuntat que tots els diputats al congrés ho continuarien fent d’acord amb “el pes que els han donat les urnes”.

La insistència de JxCat amb el pressupost espanyol ha portat a Aragonès a retreure indirectament al seu soci la manca de suport amb la taula de diàleg. Si els uns es fixen amb el pressupost espanyol per a marcar perfil propi i mirar de condicionar-hi l’executiu, els altres es fixen amb la taula. El president de la Generalitat els ha tornat a allargar la mà perquè formin part d’una taula que, tal com ha destacat, negocia de govern a govern. “Tan sols ha d’aixecar el vet a les persones que han estat a la presó per defensar els drets de Catalunya i l’1-O”, li ha etzibat Batet. Aragonès ha declinat el dret a respondre-li, potser per no fer més gran la fissura. Quan manca poc més de deu dies perquè el parlament abordi la negociació del primer pressupost del govern d’Aragonès, tots dos socis han tornat a exhibir la falta de cohesió en dues qüestions clau per a la legislatura.