Junts busseja al “deep state” espanyol

La setmana passada, enmig de la polèmica sobre el mal funcionament de Rodalia, es va saber que l’economista Eduard Gràcia, impulsor de la campanya de l’Assemblea Nacional Catalana de protesta pel mal funcionament dels trens a Catalunya, s’incorporava ni més ni menys que al consell d’administració de Renfe. 

Ho feia a proposta de Junts, tot i no ser-ne militant, en el marc d’un seguit de nomenaments que fonts d’aquest partit defineixen com a necessaris per a poder tenir una imatge clara de la realitat espanyola i del poder de l’estat. 

D’aquesta manera, aquestes setmanes militants i gent pròxima a Junts, però també professionals independentistes amb perfils reconeguts, s’han anat incorporant als consells d’administració i les entitats rectores de grans empreses i institucions espanyoles, en el marc del desbloqueig de les converses iniciades amb el PSOE arran de la investidura de Pedro Sánchez.

Un crític radical de Renfe

Gràcia no se n’amaga pas. L’any 2022 va publicar amb la Fundació Vincle el llibre Bastons a les rodes, en què destapava els interessos polítics per a no fer el corredor mediterrani entre València i Barcelona. (El llibre es pot descarregar en pdf ací).

El volum és un detallat repàs de l’absurditat del desplegament ferroviari espanyol del qual l’autor diu que s’entén només “sota el prisma d’un Estat que té com a prioritat reforçar la dependència econòmica, política i cultural de la perifèria respecte del nucli dur de l’Estat contra un mercat que estira en la direcció contrària”, i està farcit de dades i anècdotes que demostren que la concepció radial de Renfe respon a un disseny polític nacionalista espanyol, que, fins i tot, accepta el sacrifici de l’economia per tal de mantenir dividits els Països Catalans.

En la mateixa línia, en aquesta entrevista publicada a VilaWeb el gener, Eduard Gràcia, que és membre de FERRMED, va explicar el caos de Rodalia i va confessar que cada vegada que explica a l’estranger el que l’estat espanyol està fent a Catalunya “causa una certa impressió”.

Eduard Gràcia és el darrer, per ara, d’una llista de nomenaments que va començar el desembre Miquel Calçada, quan va entrar a formar part del consell d’administració de RTVE. En aquella ocasió, van entrar al mateix temps ell, en nom de Junts, i Sergi Sol, en nom d’Esquerra Republicana, en un moviment doble que no s’ha repetit després.

Un processat per rebel·lió

Aquestes setmanes s’ha accelerat l’entrada sobretot de persones pròximes a Junts, o proposades per aquest partit, en uns quants llocs de poder de l’estat espanyol, tots ells amb un perfil poc amable cap als interessos del govern espanyol i crític amb les polítiques que fan.

Aquest és el cas, per exemple, de Pere Soler, conseller d’ençà de fa unes setmanes de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), un dels grans organismes reguladors de l’estat espanyol. Soler va ser director general dels Mossos d’Esquadra durant la tardor del referèndum, i per això va ser jutjat per un delicte de rebel·lió a l’Audiència espanyola al costat del major Josep Lluís Trapero. El seu nomenament ha estat vist com una reivindicació política per part d’un sector del poder de Madrid, que s’agafa al paper dels Mossos durant el referèndum del Primer d’Octubre per qüestionar la lleialtat del nomenament.

També és aquest el cas de l’economista Ramon Tremosa. L’ex-eurodiputat va ser un dels economistes més actius en la denúncia de l’espoli al començament del procés; Quim Torra el va nomenar conseller d’Empresa i Coneixement i ara era regidor a l’Ajuntament de Barcelona en l’equip que va formar Xavier Trias. Tremosa ha treballat durant anys les implicacions de la política aeroportuària a AENA i, igual que en el cas d’Eduard Gràcia, Tremosa ha estat molt crític amb les seves polítiques i decisions, bo i arribant a comparar el funcionament actual de la política d’aeroports amb el del franquisme.

Un últim cas, per ara, seria el d’Elena Massot, que s’ha incorporat també fa poc com a consellera independent d’Enagás. Massot està llicenciada en administració i empreses per l’Institut Químic de Sarrià (IQS) i en dret per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és membre fundadora de FemCat i ha estat presidenta d’aquesta fundació d’empresaris obertament sobiranistes, així com vice-presidenta de l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE) i membre de la fundació Grup 7 de dones empresàries. En aquest consell, Massot es trobarà el president José Montilla i l’ex-ministre espanyol de Foment José Blanco, tots dos nomenats pel PSOE, però sense cap experiència empresarial.

En el passat, els partits catalans havien situat de manera regular militants i gent propera en llocs de poder de l’estat espanyol. CiU havia situat, per exemple, uns quants vocals al Consell General del Poder Judicial, com ara Lluís Pascual Estivill i Alfons López Tena i, fins i tot, al Constitucional, on Carles Viver i Pi-Sunyer va arribar a ser-ne vice-president. ERC, per la seva banda, havia posat personalitats com ara el cineasta Francesc Bellmunt com a conseller de RTVE i el professor Marcel Coderch a la Comissió Nacional de l’Energia. I, fins i tot, tots dos partits havien arribat a pactar l’entrada de Guillem López Casasnovas com a conseller al Banc d’Espanya. Actualment, es consideren pròxims a ERC el professor Josep Maria Salas, conseller en la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, i l’economista Jordi Pons, autor amb Ramon Tremosa del llibre L’espoli fiscal, una asfíxia premeditada, que és d’ençà de l’any passat conseller del Banc d’Espanya, càrrec nomenament contra el qual es va oposar amb contundèncua la ministra Nadia Calviño.