06.12.2021 - 08:44
|
Actualització: 06.12.2021 - 10:33
L’activista i dirigent de Myanmar Aung San Suu Kyi ha estat sentenciada a quatre anys de presó. Un tribunal militar l’ha declarada culpable d’un delicte d’incitament i d’un altre d’haver vulnerat les restriccions contra la covid. Aquesta és la primera causa de les diverses que té pendents d’ençà que fou detinguda durant el cop d’estat militar del febrer.
A les altres causes, la junta militar l’acusa de delictes com ara possessió il·legal de walkie-talkies i de vulnerar la llei de secrets oficials. Tots aquests càrrecs poden comportar una pena acumulada de cent anys de presó. El seu advocat ha qualificat d’absurdes totes les acusacions.
En aquesta primera causa, Aung San Suu Kyi, que fou consellera d’estat entre el 2016 i el 2021, ha estat jutjada a porta tancada i sense la presència d’observadors internacionals. A més, han prohibit al seu advocat de parlar amb periodistes.
El cop d’estat militar del 2021 es va produir uns pocs mesos després de les eleccions en què el partit d’Aung San Suu Kyi –la Lliga Nacional per a la Democràcia (LND)– va guanyar de manera aclaparadora: 346 escons dels 412 en joc. De llavors ençà, els militars han reprimit la dissidència i qualsevol protesta prodemocràcia.
De reprimida a repressora
Aquesta persecució no és res de nou per a la dirigent de Myanmar. Entre el 1989 i el 2010, va passar quinze anys en arrest domiciliari. El 1990, el seu partit va guanyar les eleccions amb més del 81% dels escons, però la junta militar es va negar a lliurar el poder i va declarar nuls els comicis.
El 1991, Aung San Suu Kyi es va convertir en un símbol internacional de la lluita per la democràcia i la llibertat, quan va rebre el Premi Nobel de la Pau. Ara bé, aquesta fama es va esquerdar quan va accedir al govern el 2016 i no va fer res per aturar el genocidi contra minoria rohingya.
De fet, com a consellera d’estat, va defensar l’actuació i els atacs de l’exèrcit de Myanmar contra aquesta minoria musulmana, que van comportar el desplaçament forçat de milions de persones cap a Bangladesh. Les autoritats de Myanmar no reconeixen els rohingyes com a ciutadans del país.
