21.10.2018 - 06:00
|
Actualització: 21.10.2018 - 12:09
El vice-president de la Generalitat Oriol Junqueras, el conseller d’Afers Exteriors Raül Romeva i la presidenta del Parlament Carme Forcadell van defensar davant del magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena que el dret a l’autodeterminació està reconegut internacionalment i que la cambra catalana ja l’havia reivindicat i proclamat en ocasions anteriors al 27 d’octubre del 2017, com els anys 1989 i el 1998.
Per la seva banda, el conseller d’Interior Joaquim Forn va rebatre, a preguntes de la fiscalia, les acusacions de passivitat i inactivitat dels Mossos d’Esquadra l’1-O, tot recordant que les acusacions es van repetir el 8 de novembre següent, amb l’article 155 ja aplicant-se, davant l’ocupació de les vies de l’AVE per part dels CDR.
En els àudios als quals ha tingut accés l’ACN, del novembre i l’abril passat, tots quatre van defensar el seu absolut pacifisme, rebutjant qualsevol tipus de violència.
En una declaració davant Llarena a l’abril, amb la interlocutòria de processament ja dictada i a preguntes del seu advocat, el líder d’ERC va defensar la legitimitat del dret a l’autodeterminació. Així, recordava que la declaració d’independència del 27 d’octubre ‘explícitament i específicament tornava a reclamar la via de la negociació, de l’acord’ per ‘implementar les aspiracions legítimes d’una part significativa de la ciutadania’.
A més, va recordar que el TC ‘empara totes les idees polítiques, fins i tot les partidàries de canviar el marc constitucional’, i creu que el procés judicial contra els polítics independentistes vulnera la seva llibertat ideològica i el Conveni Europeu dels Drets Humans. De fet, va recordar que altres resolucions a favor del dret a l’autodeterminació de Catalunya mai s’havien qüestionat judicialment.
Ací podeu escoltar la compareixença de Junqueras:
Per la seva banda, Romeva també va explicar a l’abril, quan ja era a presó des del març, que el Parlament ha aprovat històricament diverses resolucions referents al dret a l’autodeterminació en general i aplicada a Catalunya en particular, sent la primera el 1989. Romeva va remarcar que aquest dret és ‘legítim’ i està reconegut per diversos països i en tractats i sentències internacionals. De fet, va opinar que el ‘món evoluciona cap a aquesta realitat’, que ja no només és un ‘debat’, sinó un ‘exercici, ja no és una opinió, és un fet, una realitat que s’ha d’afrontar i plantejar políticament’.
Escoleu ací la compareixença de Romeva:
Al novembre, Forcadell ja havia respost a la fiscal en un sentit similar, assegurant que exercir el dret a l’autodeterminació no és un delicte, a més de recordar-li que la Mesa del Parlament no va tenir res a veure amb l’organització del referèndum de l’1-O. De fet, va refermar que anar a votar no és delicte, perquè ‘els ciutadans són lliures de poder anar a exercir el seu dret, ho entenc com un exercici de la llibertat d’expressió’.
La fiscal li va preguntar força sobre la tramitació de diverses iniciatives sobiranistes, anul·lades pel TC i amb l’advertència prèvia de no aprovar-les. L’aleshores encara presidenta de la cambra va defensar en tot moment el dret del Parlament de debatre qualsevol qüestió que interessés a la ciutadania. Preguntada sobre si tramitaria una proposició a favor de l’esclavitud, Forcadell va dir que no, perquè el límit està en el respecte als drets humans. Repreguntada per si creu que alguna d’aquestes resolucions va vulnerar els drets dels diputats i de molts ciutadans de Catalunya, Forcadell li va respondre que en tot moment els parlamentaris i els catalans van poder expressar la seva opinió.En tot cas, Forcadell va voler precisar que la DUI estrictament no es va votar, sinó que es va fer una ‘declaració política simbòlica’, que no es va registrar, tramitar, votar ni publicar, i per tant ‘no té efectes pràctics’, i que fins i tot es podria haver fet fora de l’hemicicle. Així mateix, va defensar que ‘l’única manera que té Catalunya d’independitzar-se és sense violència’.
Escolteu la compareixença de Forcadell a les preguntes de la fiscal:
A l’abril, Joaquim Forn també va defensar l’autodeterminació però va concretar que ell mesos abans ja havia anunciat que deixava l’acta de diputat, es retirava de la política. També va declarar que ‘havia renunciat a la via unilateral’, en no considerar-la ‘adequada’, sobretot després dels resultats electorals del 21-D. De fet, explica, va instar a fer una ‘revisió important de les estratègies’ sense renunciar als seus principis.
Per últim, i davant les crítiques als Mossos d’Esquadra davant certa passivitat o inacció l’1-O, Forn va voler explicar que els operatius antiavalots sempre s’han examinat i la policia catalana té ja certa experiència en contenció i mediació i evitar ‘sobreactuacions’ com la del 15-M a plaça de Catalunya. Per això, va recordar que en la vaga general del 8 de novembre, els Mossos tampoc van actuar contundentment contra els membres dels CDR que van ocupar les vies de l’AVE a Girona durant 14 hores i amb més de 15.000 afectats, però en aquella època ja estaven sota el paraigües polític del Ministeri de l’Interior per aplicació de l’article 155. El ministre Juan Ignacio Zoido, davant dels retrets d’alguns partits polítics, va al·legar que ‘s’havia actuat sota els principis que es creuen millors per no provocar un problema més gran del que hi ha, un criteri que apliquen totes les policies’.
D’altra banda, va rebutjar les concentracions davant dels hotels on s’allotjaven els policies i guàrdies civils desplaçats a Catalunya.
Ací el fragment de Joaquim Forn:
