20.07.2022 - 19:18
|
Actualització: 21.07.2022 - 07:57
El dirigent d’ERC, Oriol Junqueras, i els ex-consellers Raül Romeva i Dolors Bassa ja han presentat sengles recursos davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per la condemna del Tribunal Suprem espanyol a tretze anys de presó i dotze, respectivament, pels delictes de sedició i malversació en relació amb l’organització de referèndum del Primer d’Octubre.
“El cas del Primer d’Octubre és una causa col·lectiva contra l’independentisme”, ha dit Junqueras, que es pot repetir contra tots aquells qui posin en qüestió l’statu quo a l’estat espanyol. “Això no és excepcional”, ha afegit.
Jordi Cuixart, primer pres polític a recórrer a Estrasburg
Els recursos de Junqueras, Romeva i Bassa s’afegeixen als de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell i Quim Forn. Ara, doncs, Estrasburg ara ja té sobre la taula totes les queixes per la causa del procés. L’equip legal de Junqueras, Romeva i Bassa veu lògic d’unificar el cas en una macrocausa i estima que es podria resoldre en dos anys o tres si s’aplica la política de priorització del TEDH.
Segons que ha pogut saber l’ACN, els ex-consellers Carles Mundó i Meritxell Borràs han optat per no anar a Estrasburg, seguint el consell dels seus advocats. Santi Vila ni tan sols va recórrer contra la sentència del Suprem al Tribunal Constitucional espanyol. Tots tres van ser condemnats a un any i vuit mesos de presó per desobediència.
Nou casos a Estrasburg
Els nou polítics que van estar empresonats han presentat separadament els recursos contra la condemna del Suprem espanyol, ratificada després pel Constitucional espanyol. El primer va ser l’ex-president d‘Òmnium Cultural, que es va avançar per un dia a Jordi Turull i registrà de sorpresa el document el juny del 2021. Els últims a fer-ho han estat Junqueras, Romeva i Bassa, una vegada el TC ha resolt sengles recursos.
Malgrat les particularitats de cada cas, en línies generals tots els recursos giren entorn de la vulneració del dret d’un judici just (dret d’un jutge imparcial, d’un tribunal establert per la llei i de presumpció d’innocència) i dels drets de llibertat de pensament, d’expressió i de reunió. També s’al·leguen vulneracions de drets polítics i d’abús de poder per les autoritats espanyoles.
Segons fonts del TEDH, els jutges poden decidir d’unir els recursos en una macrocausa, però normalment aquesta decisió no la fan pública. A començament d’any, les mateixes fonts deien que els casos encara eren en una fase preliminar i que fins aleshores no s’havien fusionat.
El cas de Junqueras, Romeva i Bassa
Junqueras, Romeva i Bassa, que van presentar el escrits el 15 i el 19 de juliol, consideren que s’ha vulnerat el seu dret de no ser condemnats per una acció que no constitueix una infracció segons el dret nacional o internacional (principi de legalitat), com també el dret d’un judici just. També creuen que els han violat el dret de llibertat, de llibertat d’expressió i de reunió.
Igualment, denuncien que hi ha hagut un abús de poder en una “estratègia de silenciament polític”. Així mateix, al·leguen una vulneració del dret d’eleccions lliures, perquè s’ha abusat de la presó provisional, de la indeguda suspensió cautelar de totes les funcions polítiques, la prohibició de participació en campanya i la vulneració d’immunitats parlamentàries, tant internes com internacionals.
La defensa de Junqueras, Romeva i Bassa espera que el seu cas serveixi per a la resta d’afectats per la causa del procés. “Volem respostes que serveixin per a totes les altres demandes que hi ha a la cua”, ha dit l’advocat Andreu Van der Eynde. També confia que la sentència doni solucions generals, com ara suggeriments de reforma legislativa.
