Junqueras, Romeva i Bassa recusen dos magistrats del TC per falta d’imparcialitat

El vice-president Oriol Junqueras i els consellers Raül Romeva i Dolors Bassa han presentat avui un incident de recusació contra dos dels nous magistrats del Tribunal Constitucional espanyol (TC). En concret, han recusat els magistrats Concepción Espejel i Enrique Arnaldo, que van prendre possessió com a jutges del TC el passat 18 de novembre.

ERC defensa que els magistrats que jutgen el procediment no han de tenir ni manifestar cap interès particular en el seu desenvolupament o resultat, ni prejutjar-ne el resultat a partir de postures personals, ni afavorir de cap manera cap de les parts. Sobre això, Junqueras, Romeva i Bassa entenen que tant les declaracions públiques com les relacions personals i d’afinitat ideològica dels dos magistrats denoten una clara predisposició a les tesis defensades per les acusacions i desfavorable a la defensa. Per això demanen que s’abstinguin de participar en els pronunciaments que el TC té pendents de resoldre sobre els recursos d’empara efectuats sobre la sentència contra el procés del Tribunal Suprem espanyol.

Enrique Arnaldo va fer propaganda a El Español a favor de l’aplicació del 155 a Catalunya l’octubre del 2017. En l’article “Una mesura necessària” acusava el president Carles Puigdemont de forçar la intervenció de la Generalitat. “La dignitat de l’estat constitucional, l’ésser i existir de l’Espanya constitucional no poden admetre l’arrumbament de la llei i del dret, la destrucció del principi de sobirania nacional, l’abolició de la monarquia parlamentària o el caràcter derivat (i no originari) de les autonomies, que són els elements nuclears del nostre estat”, va escriure.

Per la seva part, Concepción Espejel és la història d’un ascens, sempre acompanyat per les decisions polítiques que l’han feta arribar fins a l’Audiència espanyola, de la mà del PP. Espejel va ser la presidenta del tribunal que va jutjar el major Josep Lluís Trapero, la intendenta dels Mossos Teresa Laplana, l’ex-director general de la policia Pere Soler i l’ex-secretari general d’Interior Cèsar Puig. Malgrat l’absolució, la magistrada va redactar un vot particular de 461 pàgines –la sentència en té 96– en què es mostra favorable a una condemna per sedició contra Trapero i Soler perquè considera que van actuar com a subordinats del conseller Joaquim Forn i que van oposar-se a les resolucions del TSJC sobre l’1-O i al nomenament del coronel Diego Pérez de los Cobos com a coordinador del dispositiu.