13.01.2020 - 21:50
La defensa d’Oriol Junqueras enllesteix el recurs que presentarà aviat al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) contra la decisió del Parlament Europeu d’excloure’l com a eurodiputat i acceptar, doncs, la decisió del Tribunal Suprem espanyol. L’equip jurídic del president d’ERC estudia a fons la situació de Junqueras, però té decidit de lluitar pels seus drets a tots els tribunals possibles per a fer-los valer davant la justícia espanyola. S’hi demanaran mesures cautelars perquè el TGUE suspengui la decisió de David Sassoli, president de l’eurocambra, i el tribunal haurà de determinar en poques hores si les accepta o no.
El TGUE és un dels òrgans jurisdiccionals del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que el 19 de desembre va sentenciar a favor dels drets de Junqueras reconeixent-li la condició d’eurodiputat de ple dret, amb les prerrogatives intactes –entre les quals, la immunitat– d’ençà de la proclamació del resultat de les eleccions europees, el 13 de juny. L’altre òrgan del TJUE és pròpiament el Tribunal de Justícia.
Segons que recull l’article 263 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), qualsevol ciutadà pot interposar un recurs contra els actes de les institucions europees que l’afectin directament. La presentació del recurs contra el Parlament Europeu obligarà novament el TJUE a pronunciar-se sobre la situació de Junqueras. Però ara la diferència és que el Suprem espanyol va decidir de mantenir-lo empresonat i aixecar la suspensió de la inhabilitació, de manera que donava la raó a la Junta Electoral espanyola (JEC) i feia una interpretació sui generis de la sentència del TJUE, que reconeixia els drets de Junqueras. Condemnat amb sentència ferma i privat dels drets de participació política i de llibertat, Junqueras espera que el Tribunal de Luxemburg torni a donar-li la raó i desautoritzi la justícia espanyola, amb la qual cosa posaria de manifest les irregularitats que el Suprem ha comès contra ell.
El procediment d’aquest recurs pot durar uns quants mesos, però el pronunciament sobre les mesures cautelars serà immediat, poques hores després de registrar-se la petició. El TGUE podria acceptar-les o refusar-les. Si les acceptava, donaria un mandat al Parlament Europeu perquè protegís els drets de Junqueras, contra la voluntat de la justícia espanyola. A favor de les cautelars hi ha la jurisprudència del TJUE en el precedent del president Carles Puigdemont i del conseller Toni Comín, en què el 20 de desembre el tribunal va anul·lar la decisió de no admetre les mesures preventives el juliol i va determinar que s’havien d’haver acceptat.
El precedent de Puigdemont i Comín
El divendres 28 de juny la defensa de Puigdemont i Comín va presentar un recurs al TGUE sol·licitant mesures cautelars contra la decisió de la JEC d’excloure’ls de la llista d’eurodiputats elegits a l’estat espanyol que va enviar al Parlament Europeu. Puigdemont i Comín volien assistir a la sessió constitutiva de l’eurocambra el dimarts 2 de juliol a Estrasburg, però la falta de garanties de seguretat a territori francès va ser determinant perquè no hi anessin.
El TGUE va refusar les cautelars el dilluns primer de juliol. Va ser una decisió presa per un jutge únic i sense escoltar els arguments de les parts, i ajornava la decisió sobre la condició d’eurodiputats de Puigdemont i Comín per a una vista més endavant. Els arguments adduïts pel jutge eren coincidents amb la posició espanyola, és a dir, que la llista d’eurodiputats publicada al BOE el 13 de juny –que incloïa els noms de Puigdemont, Comín i Junqueras– no era vàlida, que la bona era la remesa per la JEC al Parlament Europeu el 17 de juny amb els noms d’aquells que havien jurat o promès la constitució.
El 20 de desembre, després de la sentència favorable a Junqueras el dia anterior, el TJUE va anul·lar la decisió de desestimar les cautelars presa el primer de juliol i va reconèixer Puigdemont i Comín com a eurodiputats des del 13 de juny. Ara resten pendents d’un pronunciament del TJUE sobre el fons de la qüestió, tot i que ja han estat reconeguts com a eurodiputats de ple dret.
El recorregut paral·lel al TJUE
Paral·lelament al recurs al TGUE, la defensa de Junqueras va anunciar un recurs de súplica al Suprem contra la decisió de mantenir-lo empresonat i d’inhabilitar-lo després de la sentència europea. Si el Suprem tombés aquest primer recurs, la defensa pot recórrer al Tribunal Constitucional espanyol per vulneració dels drets polítics de Junqueras i els seus electors. El pas següent i darrer seria la demanda al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). En el pla polític, ERC durà el cas de Junqueras a la comissió d’afers jurídics de l’eurocambra perquè s’analitzi si la decisió de Sassoli s’ha pres seguint els procediments prevists.
Aquest camí, que afecta tres tribunals diferents, és forçosament més lent que no la via del Tribunal de Luxemburg, però és possible de recórrer-lo paral·lelament per acabar demostrant que la justícia espanyola ha vulnerat els drets de Junqueras. Així mateix, pot continuar debilitant la credibilitat de la justícia de l’estat espanyol i enfortir la futura demanda dels presoners polítics contra la sentència del Suprem al TEDH.
