16.06.2019 - 17:55
|
Actualització: 16.06.2019 - 18:22
La defensa d’Oriol Junqueras ha presentat un recurs de súplica davant el Tribunal Suprem perquè demà pugui assistir a la Junta Electoral Central espanyola a jurar la constitució com a eurodiputat, un procediment que divendres van prohibir-li Marchena i els altres sis jutges. En el mateix escrit, l’advocat de Junaqueras, Andreu Van den Eynde, demana al Suprem que elevi ‘urgentment’ una consulta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a Luxemburg, perquè s’hi pronunciï.
Les preguntes prejudicials que la defensa de Junqueras demana traslladar a Luxemburg són sis. En primer lloc, s’esmenta l’article 52.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, que estipula que les limitacions de l’exercici de drets i llibertats hauran de ser establertes per llei i que hauran de respectar el contingut essencial dels drets. Exigint el ‘principi de proporcionalitat’, segons aquest punt de la normativa, ‘només podran introduir-se limitacions quan siguin necessàries i responguin efectivament a objectius d’interès general reconeguts per la UE o a la necessitat de protegir drets i llibertat dels altres’. La defensa vol saber si aquestes són les úniques limitacions que es poden aplicar als diputats del Parlament Europeu elegits per sufragi directe.
Els advocats demanen també si aquests punts es poden interpretar com la ‘introducció de límits a l’elegibilitat o el desenvolupament efectiu de funcions representatives que no hagin estat prevists prèviament tant per la legislació electoral com per les autoritats de l’estat’.
La tercera pregunta prejudicial demana si el dret de sufragi passiu reconegut per la Carta de Drets Fonamentals de la UE s’oposa a una decisió d’un òrgan judicial que ‘impedeixi a un candidat elegit per sufragi universal i que té tots els requisits prevists a la legislació electoral nacional de complir els tràmits per a prendre possessió de l’escó al Parlament Europeu, d’acord amb el principi de proporcionalitat’.
La defensa també demana que Luxemburg es pronunciï sobre si s’ha de mantenir Junqueras empresonat, atesa la resolució de l’ONU que declara que la seva detenció és arbitrària, cosa que implica una violació de la Carta Europea de Drets Fonamentals, el Tractat de la Unió Europea i l’Acta del 1976, especialment si, en fer-ho, hom li impedeix de complimentar els procediments prevists per la seva inclusió a la llista de membres del Parlament Europeu.
La defensa també demana si el reglament intern del Parlament Europeu s’oposa a l’obligació de prometre o jurar acatament a la constitució espanyola com a requisit per a ser a la llista de diputats electes que s’envia a Brussel·les i Estrasburg. A més, reclama que el TJUE s’hi pronunciï, especialment tenint present si l’ha de complir obligatòriament ‘fora de la presó en el cas d’una persona en presó provisional’.
En l’última de les qüestions prejudicials, la defensa de Junqueras demana al Suprem que demani al TJUE si els electes tenen garantida la immunitat tan bon punt són elegits i si aquesta immunitat ‘protegeix de mesures cautelars de naturalesa penal quan fan impossible per a un candidat electe d’adquirir la seva condició i exercir-la de manera efectiva’.
La defensa reclama al TS que elevi aquestes qüestions a Luxemburg abans de resoldre el recurs i que consideri que la seva prohibició pot vulnerar ‘el dret de representació política, llibertat deambulatòria, presumpció d’innocència i llibertat d’expressió’.
Al marge de les qüestions prejudicials, el text del recurs addueix que, com que Junqueras ja va poder anar al congrés quan es van constituir les corts espanyoles, l’impediment d’anar-hi ara és una ‘vulneració de drets fonamentals’. També recorda l’informe del grup d’experts de l’ONU sobre l’empresonament del dirigent republicà, que en demana la llibertat.
En el text del recurs, Van den Eynde argumenta que Junqueras ja disposa de la immunitat parlamentària d’ençà que fou proclamat diputat i que no hi ha cap norma a la UE que condicioni l’obtenció de la condició d’eurodiputat a cap tràmit. ‘El tribunal ha de disposar les mesures necessàries per a permetre el lliure exercici del càrrec pel qual el senyor Junqueras es va poder presentar, va poder veure la seva candidatura a les urnes i que finalment va ser proclamada’.
