Junqueras proposa Tardà per a presidir una “comissió de la veritat” sobre el cas dels cartells

La creació d’una comissió de la veritat és la proposta que la candidatura d’Oriol Junqueras defensa perquè ERC aclareixi el funcionament de l’estructura B de comunicació, investigui els cartells dels germans Maragall i passi pàgina de les “males pràctiques”. Es tracta d’una iniciativa amb què ha discrepat obertament Nova Esquerra Nacional, la llista de Xavier Godàs, amb qui Junqueras s’enfrontarà a les urnes internes el dia 14. Els de Godàs hi veuen una banalització de les comissions posteriors a règims dictatorials i per a investigar vulneracions de drets humans. Però Junqueras, que dona per fet que guanyarà el congrés en la segona volta, està decidit a tirar-la endavant i ha anunciat el nom de tres dels membres que en formarien part: la presidiria Joan Tardà, que dissabte va ser elegit conseller nacional novament amb més suports que cap altre candidat, i també hi hauria l’ex-conseller Carles Mundó i l’advocada Marta Bolinches. Militància Decidim remarca que són persones d’un “prestigi inqüestionable”. Es tracta, també, de membres afins a Junqueras, però l’ex-president d’ERC ha assegurat que proposaran a les altres candidatures que hi integrin algun representant, amb la previsió que finalment en formin part cinc o sis persones i sigui una comissió “plural”. Es tracta d’un detall rellevant perquè els contraris a Junqueras van interpretar el seu advertiment que no es tancarien les ferides que abans no s’haguessin netejat com l’anunci que faria una “purga” si guanyava el congrés.

Tardà ha estat especialment bel·ligerant fins ara amb el cas dels cartells, que està pendent que el responsable de compliment del partit en tanqui la investigació i en remeti les conclusions a la comissió de garanties. Aquesta comissió, que havia de decidir si ratificava els quatre expedients oberts i les sancions corresponents, li va demanar que ampliés la investigació davant de l’aparició de noves informacions i denúncies internes. Les suspensions de militància anunciades tampoc no es van executar. Finalment, el cas no s’ha aclarit abans del congrés, com moltes veus del partit reclamaven. Ara Junqueras planteja que el proper consell nacional, que es constituirà amb els nous membres elegits, aprovi la creació d’aquesta comissió de la veritat. De fet, 19 de la trentena de membres del consell nacional que s’elegien dissabte són afins a Junqueras, així que el seu sector hi comptaria amb una clara majoria, sumant-hi membres nats i els càrrecs territorials. El propòsit de Militància Decidim és que la investigació es tanqui amb celeritat, a mitjans de febrer, per a poder “passa pàgina” abans que ERC acabi de debatre la seva ponència estratègica i la reforma dels estatuts en el plenari de la segona fase del congrés.

Junqueras també considera que la comissió de la veritat és compatible amb la proposta de Foc Nou d’encarregar una auditoria externa. La candidatura d’Helena Solà i Alfred Bosch, que manté converses amb les dues llistes que han passat a la segona volta, ha demanat que s’aclareixin també els pagaments que es van fer, encara que fos de manera interposada a través de l’empresa Relevance, segons que va explicar el diari Ara. Junqueras defensa que l’auditoria també es faci igualment.

Militància Decidim planteja, a banda, que es reformin els estatuts del partit perquè les investigacions internes deixin de dependre d’un òrgan unipersonal, com ho és el responsable de compliment, i la comissió de garanties del partit torni a tenir-ne la competència. La comissió de garanties, en qualsevol cas, només pot sancionar els militants del partit. Però en el cas dels cartells hi poden haver implicats que s’hagin donat de baixa o que no siguin d’ERC, així que caldrà veure què faria la comissió de la veritat si topés amb persones que es neguessin a la fiscalització. “Espero que tothom col·labori a conèixer la veritat”, ha dit Junqueras.