Junqueras ofereix una “pàtria de drets” a la immigració i contra l’extrema dreta

El diagnòstic d’ERC és que Catalunya viu un retrocés nacional i avui la direcció d’Oriol Junqueras i Elisenda Alamany ha recuperat l’apel·lació a la “pàtria” que havia quedat esmorteïda en la vella estratègia d’eixamplament de la base social independentista. En el discurs de cloenda del congrés del partit, Junqueras ha ofert una “pàtria de drets” a la immigració en un moment d’ascens de l’extrema dreta. “Allò que ens fa catalans no és el lloc on hem nascut sinó el nostre compromís amb la nostra societat, amb la seva cultura, amb la seva llengua”, ha defensat, abans de declarar el partit hereu de les tesis de Paco Candel. ERC torna a defensar el concepte d’una nació inclusiva i oberta, i al mateix temps orgullosa de la seva història i cultura, des dels anys 30 fins al referèndum de l’1-O. En unes altres paraules, Junqueras ha defensat convertir els “conciutadans” en “compatriotes” en un context de baixa natalitat que –amb una taxa de fecunditat d’1,1 fills per dona– només salva el retrocés demogràfic gràcies a la immigració. El president d’Esquerra també ha argumentat que la seguretat és una política pública com ho són l’educació, la salut i els serveis socials. Una condició necessària per a accedir a la resta de serveis públics. A criteri seu, s’ha d’evitar que es privatitzi i quedi en mans dels més rics, com passa a estats de l’Amèrica Llatina. Les polítiques de seguretat són tan rellevants que, segons Junqueras, no es poden deixar en mans de l’extrema dreta, a qui anomena els partits de l’odi.

Junqueras també ha allargat la mà a Junts perquè tots dos partits celebrin plegats cada “conquesta” de poder polític per a Catalunya. El president d’Esquerra ha demanat al secretari general de Junts, Jordi Turull, que defensin plegats un nou model de finançament “el més just possible” i un servei de Rodalia digne per al país. “Per això sortim a celebrar i no ens dol quan altres forces polítiques aconsegueixen altres quotes de poder al nostre país. Ja ens barallarem per com s’aplica”, ha dit, en referència a l’acord de Junts amb el PSOE per al traspàs de les competències en immigració. ERC ha situat l’objectiu d’aconseguir més sobirania, capacitat d’influència i poder polític per a les institucions catalanes en la ponència estratègica que han aprovat aquest matí. I Junqueras s’ha referit a les aliances polítiques necessàries per a aconseguir-ho.

El retrat que fa el partit de la situació actual és inequívoc. “El país no està preparat per a fer el salt definitiu”, ha afirmat la secretària general d’Esquerra, Elisenda Alamany. ERC, així, torna a posar el focus en la construcció d’espais de sobirania en el marc autonòmic actual i ha situat el 2031 en l’horitzó com a data per a assolir l’objectiu d’aconseguir una majoria favorable a la independència, sense fixar una data per al referèndum.

Aquestes són algunes de les conclusions amb què han tancat un congrés que ha evidenciat la força interna de Junqueras. Tres mesos després de guanyar la batalla per la presidència contra el sector afí a Marta Rovira amb el 52% dels vots, les tres ponències que s’han acabat de discutir durant el cap de setmana s’han aprovat amb el suport del 90% i sense que els sectors crítics hagin tingut prou suports per a forçar un debat sobre les seves tesis. No és que el partit s’hagi cohesionat de sobte, sinó que la radiografia de les votacions evidencia la falta de capacitat dels crítics per a mobilitzar-se, al contrari que els partidaris de la nova direcció. Els dirigents que s’havien enquadrat en la candidatura de Nova Esquerra Nacional no han aconseguit d’organitzar-se internament ni mantenir un complex torcebraç amb la direcció de Junqueras, que ha arribat al congrés de Martorell amb el camí desbrossat i sense esmenes vives que en qüestionessin ni la direcció ni el projecte.

En el discurs final, Junqueras també ha situat ERC en la disputa mundial contra l’extrema dreta que representa Donald Trump, dins el marc de polarització que sembla destinat a condicionar com més va més també la política catalana. També s’hi ha refugiat el president espanyol, Pedro Sánchez, per intentar de tancar files a l’estat enmig de la crisi d’orientació que viu Europa amb el trencament de la legalitat internacional i de l’ordre mundial actual. Sobre la cursa de rearmament, ha al·legat que Europa no hauria d’invertir més recursos en defensa perquè ja gasta quatre vegades més que Rússia en aquest concepte. En canvi, ha considerat que Europa hauria de ser alguna cosa més que una potència econòmica o el primer mercat consumidor del món: un agent internacional rellevant i compromès amb la democràcia al seu territori i amb la resta del món. Davant l’aliança internacional de l’odi i de la por, ha fet una crida a vertebrar amb els altres pobles una aliança de l’esperança.