13.03.2020 - 12:34
|
Actualització: 13.03.2020 - 12:39
La defensa del vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva, encapçalada per Andreu Van den Eynde ha presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional per a reclamar que anul·li la sentència emesa pel Tribunal Suprem contra els presos polítics, i en demana l’alliberament. La defensa ha explicat que és l’últim pas que emprendran a la jurisdicció espanyola abans d’emprendre la via de la justícia europea.
El recurs parla de la ‘vulneració flagrant de drets fonamentals’ dels presos, entre els quals els drets de reunió i manifestació, perquè, diuen, el 20 de setembre i el primer d’octubre de 2017, eren els drets que la ciutadania estava exercint. També critiquen una ‘criminalització generalitzada’ de la llibertat d’expressió i l’atac a la participació i la representació política, fent especial èmfasi en l’abús de la presó provisional. I denuncien que la sentència atempta contra la llibertat ideològica, provant de neutralitzar l’independentisme com a moviment i tractant els ciutadans de ‘massa crèdula’.
En un altre ordre, els advocats de Romeva i Junqueras també defensen que el cas no podia ésser jutgat perquè el vicepresident va ésser elegit eurodiputat enmig del procés i, per tantm tenia immunitat. El jutge Manuel Marchena va enviar una carta a les autoritats europees demanant un veredicte sobre l’assumpte, però va fixar sentència abans de tenir-ne resposta. ‘La sentència no podia ser dictada fins que no es resolgués aquesta qüestió relativa a la immunitat europea’, diu l’equip de Van den Eynde.
També afegeix que Junqueras i Romeva estaven protegits per la inviolabilitat parlamentària durant els fets que es jutjaven, perquè en el moment que es van produir eren diputats del Parlament de Catalunya. I encara parlen d’un tercer factor que hauria d’haver impedit el judici: la condició de diputat i senador de Junqueras i Romeva, respectivament. Marchena hauria d’haver demanat a les dues cambres un suplicatori i no ho va fer.
L’equip de Van den Eynde també deplora la imputació de sedició, perquè diu que no s’ajusta als fets que es jutjaven. En aquest sentit, indica per exemple que no es va fer atenció a la destipificació dels referèndums com a eseveniments il·legals. Lamenten que la definició de sedició és massa genèrica i la seva interpretació, ‘imprevisible i desproporcionada’ de manera que pot conduir a aribitrarietats.
Finalment, el recurs esgrimeix, entre d’altres, que el jutge hauria d’haver estat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que es va vulnerar el dret a un jutge imparcial, i que la causa estava dividida en múltiples processos, tot plegat per a demostrar que no hi havia garanties d’un judici just. I acaba afent-hi que es va fer cas omís de les recomanacions dels organismes internacionals, com ara les conclusions del Grup de Detencions Arbitràries de l’ONU, que va considerar arbitràries les detencions de Junqueras i Romeva, o les del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va sentenciar que Junqueras hauria d’haver estat alliberat perquè pogués exercir com a eurodiputat.
