Junqueras i els altres inhabilitats que l’avançament de les eleccions deixa fora de joc

Amb l’avançament electoral al 12 de maig, l’amnistia no arriba a temps per als qui podrien haver estat candidats per l’arxivament de les seves condemnes d’inhabilitació. Si les eleccions s’haguessin fet al final de la legislatura, a començament de l’any vinent, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull haurien pogut ser candidats; o hi hauria hagut si més no aquesta possibilitat, sempre que el jutge del Tribunal Suprem espanyol Manuel Marchena decidís d’aplicar-los la llei d’amnistia en la causa contra el Primer d’Octubre per la qual són condemnats per malversació. Tot i que amb una pregunta del jutge al Tribunal de Justícia de la UE o al Tribunal Constitucional amb dubtes sobre l’amnistia n’hi hauria hagut prou per a ajornar-ne l’arxivament i, per tant, el moment de la seva rehabilitació política. Perquè això congelaria l’aplicació de l’amnistia fins que no hi hagués la resposta d’aquests òrgans. Però la decisió de Pere Aragonès d’avançar els comicis fa impossible que siguin candidats, perquè el termini de presentació de candidatures acaba el 8 d’abril, i l’amnistia no entrarà en vigor fins a final de maig.

La mà de Marchena

Difícilment el jutge Marchena ni acceptarà ni aplicarà directament l’amnistia a Junqueras, Romeva, Bassa i Turull ni els rehabilitarà políticament durant els dos mesos que li donarà la llei. I és ben possible que recorri a la presentació d’una qüestió pre-judicial al TJUE per mirar d’entrebancar l’aplicació de la llei d’amnistia a aquesta causa, tenint en compte que la resolució d’una pre-judicial a l’alt tribunal europeu es pot allargar ben bé un any i mig. I si fos el cas, tampoc no haurien estat rehabilitats a temps el febrer del 2025, quan s’haurien hagut de fer les eleccions catalanes si s’hagués exhaurit la legislatura.

Ara, també és qüestionable que una pregunta de Marchena sobre aquesta causa sigui admesa a tràmit pel TJUE, perquè pot respondre a una voluntat obstructiva clara i manifesta, i perquè la pregunta pot no ser pertinent. El cas és que el TJUE ja té dit en jurisprudència del 2021 que les amnisties són afers d’ordre constitucional intern dels estats, i que no tenen a veure amb el dret de la UE; i que aquesta llei és ben clara a l’hora de determinar l’extinció de responsabilitat penal en els casos de malversació vinculats a l’1-O, i que la Comissió de Venècia ha avalat plenament l’aplicació de l’amnistia a un supòsit com aquest. Què cal preguntar, doncs?

Però l’avançament de les eleccions ja fa impossible que cap d’aquests polítics represaliats pugui arribar a ser candidat, perquè l’amnistia encara no serà efectiva. En canvi, els altres condemnats pel Suprem per l’1-O, amb la sentència revisada per Marchena d’acord amb la reforma del codi penal espanyol que eliminava la sedició, sí que poden ser candidats. Són Josep Rull (que es perfila com a candidat de Junts), Joaquim Forn (que ja fa temps que va dir que es retirava de la primera línia), Carme Forcadell, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Perquè, com que no van ser condemnats per malversació, no han mantingut les penes d’inhabilitació tan altes que pesen encara sobre Junqueras i Bassa (fins el 2031) i Romeva i Turull (fins el 2030).

Els uns inhabilitats, els altres rehabilitats

Que l’amnistia no arribi abans de les eleccions del 12 de maig implica que tampoc no podrà ser candidata la consellera Meritxell Serret, condemnada a final de l’abril de l’any passat a un any d’inhabilitació per desobediència pel TSJC. Tot i que no era pas una sentència ferma, perquè resta pendent la resolució del Suprem, la JEC pot impedir que sigui candidata per inelegibilitat, tal com va passar tant amb el president Quim Torra com amb el diputat de la CUP Pau Juvillà, ambdós desposseïts del seu escó a la cambra. Serret serà beneficiària de la llei d’amnistia, però les eleccions al Parlament de Catalunya ja s’hauran fet.

Tant Quim Torra com Pau Juvillà ja han complert sengles condemnes d’inhabilitació per desobediència i res no els impediria de ser candidats, si fos el cas. També va complir la condemna d’inhabilitació l’ex-conseller Bernat Solé, condemnat pel seu paper en l’1-O quan era batlle d’Agramunt; i més batlles condemnats pel referèndum, com el d’Alcarràs, Miquel Serra, o el d’Argentona, Eudald Calvo.

No és el cas, en canvi, de l’ex-conseller Miquel Buch ni del sergent dels Mossos Lluís Escolà, sobre els quals pesa una condemna de vint anys d’inhabilitació i dinou, respectivament, per l’escorta al president Carles Puigdemont. Tampoc no podrien arribar a ser candidats a les eleccions. En el seu cas, la llei d’amnistia hauria d’acabar-los retirant les condemnes.

I l’amnistia també impedirà que la consellera Clara Ponsatí sigui condemnada per desobediència pel Primer d’Octubre, en un judici al Suprem que es va ajornar encara sense data. Ponsatí no és pas inhabilitada, doncs, i es presentarà a les eleccions com a candidata d’Alhora. L’amnistia arribarà previsiblement abans del judici.

En canvi, a mitjan legislatura hi pot haver el cas d’una condemna i inhabilitació de Lluís Puig, que s’ha declarat disposat a ser candidat de Junts a les eleccions. Puig pot ser elegit, perquè no pesa sobre ell cap condemna, i perquè l’acusació de malversació per l’1-O hauria de caure amb l’amnistia, i no podria arribar a ser condemnat. Però el Suprem ha confirmat l’obertura de judici oral a Lluís Puig i a Santi Vila pel trasllat de les obres de Sixena, i els demanen penes d’inhabilitació per desobediència. Si fos així, la condemna el podria desposseir de l’escó, si fos elegit, i aquesta causa no quedaria pas coberta per l’amnistia.

I una altra causa que no entrarà dins l’amnistia és la de la presidenta de Junts, Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó i a tretze d’inhabilitació per la gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. La sentència és pendent de recurs al Tribunal Suprem, però Borràs no pot ser candidata.