23.09.2024 - 21:40
|
Actualització: 24.09.2024 - 22:22
L’exhibició de força que va fer dissabte Oriol Junqueras en l’acte de presentació de la seva candidatura va confirmar allò que molts creuen: l’ex-president d’Esquerra té moltes possibilitats de guanyar el congrés i de tornar a presidir el partit. Cap candidatura no sembla tenir ni els recursos ni la capacitat organitzativa de la de Junqueras, amb un gran coneixement de l’estructura i dels militants i amb quadres mobilitzats remant-hi a favor. Tot i que Nova Esquerra Nacional compta amb el suport dels dirigents i càrrecs institucionals afins a Marta Rovira, la candidatura de Xavier Godàs i Alba Camps no pot competir amb el lideratge de l’ex-vice-president del govern. A més, no són pas poques les veus que assenyalen la possibilitat que Foc Nou acabi passant davant de Nova Esquerra Nacional en la votació. La principal incògnita és si l’ex-president d’ERC superarà el 50% dels vots el 30 de novembre. Perquè si no arriba a aquest llindar, hi haurà una segona volta entre les dues candidatures més votades, cosa que obriria la possibilitat de pactes i la tercera candidatura podria tenir un paper decisiu. Si Junqueras obté més de la meitat dels vots, serà automàticament elegit president d’Esquerra.
Dit d’una altra manera: l’única possibilitat que tenen els contraris a Junqueras és que el vot es diversifiqui i la participació augmenti per aplegar el vot menys mobilitzat. Però abans d’això hi haurà més moments clau. El primer és la recollida dels avals de les candidatures. Servirà per a avaluar el suport de cadascú i per a aclarir quantes candidatures es batran finalment a les urnes. Foc Nou i Recuperem ERC són els que poden tenir més dificultats per a reunir-los, tenint en compte que no tenen lligams amb la direcció ni l’estructura orgànica del partit i els han de recollir un per un. Tanmateix, tenen la possibilitat d’aplegar els militants contraris a la investidura de Salvador Illa. Més de 2.800 hi van votar en contra.
La incògnita dels avals no es resoldrà fins a mitjan novembre, quan es validaran els suports i es proclamaran les candidatures. A mesura que passen els dies també sembla més difícil que hi pugui haver cap pacte entre els aspirants abans de la votació. NEN ha descartat un acord amb Junqueras abans de la jornada electoral interna i Foc Nou ha d’aplegar el vot crític a la direcció i al pacte amb el PSC. L’enfrontament obert s’ha agreujat quan encara falten setmanes per al congrés, tota una eternitat en política.
L’acte d’Olesa de Montserrat no va ser tan sols una exhibició de força de Junqueras; de fet, a l’estiu fonts de la seva candidatura ja havien fet públic que tenien el suport de 2.000 afiliats. També va significar un punt d’inflexió perquè Junqueras va passar públicament a l’atac contra el sector de Rovira, fent un tomb en l’estratègia d’aquests darreres mesos de limitar les seves intervencions als actes a porta tancada amb militants de tot arreu. Sobre l’escenari va trencar el silenci públic que havia mantingut fins llavors, amb poques intervencions –i calculades– sobre l’estructura B i el pacte d’investidura amb Salvador Illa. I ahir, en una llarga entrevista a RAC1, es va desvincular del cas dels cartells dels germans Maragall i atribuí a l’estructura paral·lela i a l’equip d’afins a Rovira la presa de les principals decisions. L’argument de Junqueras és que “la B” va funcionar quan era a la presó, que el van mantenir al marge i que tampoc no li ho van explicar quan en va sortir. Potser perquè no li tenien confiança, va dir, o perquè sabien que ell no ho aprovaria.
Rovira havia fet un llarg comunicat corresponsabilitzant Junqueras i el va acusar de promoure filtracions esbiaixades per desvincular-se dels cartells. La resposta de l’ex-president d’ERC ha estat desvincular-se’n del tot i mostrar-se convençut que Rovira no té cap prova contra ell. Dissabte, Junqueras va advocar per no tancar cap ferida abans d’haver-la netejada. I NEN ha interpretat les paraules de Junqueras com l’anunci d’una “purga”. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la diputada al congrés espanyol Teresa Jordà subratllava que la direcció actual és junquerista perquè ell va elegir el seu equip. “Junqueras controla l’àrea de coordinació d’ERC i els espais de participació de la militància”, afegia. Rovira va escriure a X que, “per responsabilitat”, no respondria a Junqueras abans del congrés. Marta Vilaret, vice-secretària general d’ERC de lluita antirepressiva, va assenyalar que Junqueras sempre va mantenir contacte amb el partit quan era a la presó.
Foc Nou també ha estat molt crític amb la contundència amb què va parlar Junqueras de companys del partit. L’ex-conseller Alfred Bosch va defensar de recosir el partit amb “fil fraternal” i l’ex-diputat Jordi Orobitg va acusar Junqueras de no haver aclarit la seva posició sobre el pacte amb el PSC per no hipotecar la seva candidatura, malgrat que en la negociació hi van participar dos dirigents de la seva màxima confiança. La tesi de Foc Nou és que Junqueras implica la submissió al PSOE a les institucions, com va explicar un dels seus portaveus, Gabriel Fernàndez en aquesta entrevista a VilaWeb. Aquesta pre-candidatura, d’una altra banda, encara ha d’anunciar els seus candidats a la presidència i a la secretaria general.
Els ponts entre els sectors de Junqueras i Rovira semblen més ensorrats que mai. Jordà va preguntar si la “gran traïció” de què parla Junqueras és que Rovira no es va voler presentar amb ell al congrés perquè considerava que s’havia d’obrir una nova etapa. “Quina és la traïció? Que Marta Rovira consideri que hi ha un nou de cicle polític? Que cal canvi de lideratges? Tot és extremadament rocambolesc”, exclamava.
Malgrat tot, una altra incògnita que podria ser decisiva és què faria NEN si Junqueras no superés el 50% dels vots i quedessin tercers. S’hi entendrien, amb Foc Nou? O hi hauria marge de negociació amb Junqueras, tenint en compte que no tenen tantes diferències estratègiques de fons? I, al marge d’això, els seus votants, què farien llavors? Encara hi ha partit a ERC, però el terreny de joc es va delimitant cada vegada més.
