Junqueras exigeix per carta diàleg a Sánchez: ‘El seu temps s’esgota’

El president d’ERC, Oriol Junqueras, que compleix una condemna de 13 anys de presó a la presó dels Lledoners, ha enviat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la qual li exigeix diàleg i l’avisa: ‘Tot té el seu temps, però el seu pot ser que s’estigui esgotant.’

En la missiva, avançada per TV3 i El Periódico, Junqueras empra un to especialment dur amb Sánchez des del principi: ‘Potser ara no vol o no li convé recordar que vostè va arribar a president del govern gràcies al suport explícit de l’independentisme.’

‘Sense nosaltres avui vostè no seria president’, remarca Junqueras, que destaca que, ‘malgrat la repressió’, ERC va donar suport a la seva moció de censura ‘amb una sola condició: el diàleg’.

‘El mateix diàleg del qual vostè feia tanta gala, recorda? Van ser molts els qui el van creure, per això la decepció ha estat encara major quan s’ha fet palesa que no té el coratge suficient per a servir a la seva pròpia paraula’, subratlla el líder d’ERC, que acusa a Sánchez de ‘girar com un penell’.

Junqueras critica al president espanyol en funcions per haver rebutjat l’oportunitat de conformar un govern amb el suport d’Unides Podem i amb el vistiplau de l’independentisme: ‘Va menysprear una majoria progressista possible sols per la seva covardia per a asseure’s a la taula i parlar, només parlar!, amb els independentistes’.

‘D’una persona que lidera un partit que es pretén d’esquerres esperàvem una mica més. No gaire més, coneixent els antecedents, li ho dic sense acritud. En menys d’una dècada el socialisme ha passat de defensar un referèndum a oblidar el federalisme en el seu programa electoral. El que no esperàvem era que la fi d’aquest trajecte fos convertir-se en una mala còpia de la dreta a la qual junts vam desallotjar del govern’, afegeix.

I, després de remarcar que ell ‘no té pressa’ per molt que li ‘dolgui no poder veure créixer’ als seus fills, apunta: ‘Nosaltres, els independentistes, no ens aixecarem de la taula per molt que ningú s’atreveixi a ocupar la cadira que avui l’estat deixa buida’.