04.12.2024 - 21:40
|
Actualització: 04.12.2024 - 22:26
Oriol Junqueras és el candidat a presidir ERC amb més suport, però els resultats de la primera volta van radiografiar un partit dividit i amb més vots contraris a la seva continuïtat que no pas favorables. La paradoxa que viu l’organització és que el candidat de Nova Esquerra Nacional, Xavier Godàs, va quedar lluny de poder-li disputar, tot sol, el control del partit: Junqueras podria guanyar la segona volta de dues maneres, que es podrien acomplir alhora: aconseguint votants de Foc Nou o amb la falta d’un acord entre la llista d’Helena Solà i Alfred Bosch amb Nova Esquerra Nacional. Si l’assemblea de Foc Nou decideix la setmana vinent d’optar per la llibertat de vot o es decanta pel vot en blanc, és probable que Godàs no pugui guanyar Junqueras. De fet, el Col·lectiu Primer d’Octubre ja s’ha encaminat cap al vot en blanc, un desmarcatge respecte de Junqueras i Godàs que no impediria que guanyés la candidatura que obtingui més vots, probablement la de l’ex-president d’Esquerra.
D’entrada, Foc Nou ha fet ja una assemblea virtual i ha descartat entrar a integrar alguna de les dues llistes que ha titllat “d’oficialistes”. Dissabte s’acabava el termini formal perquè fos reglamentàriament possible, però l’opció de Foc Nou ha estat prioritzar el projecte i fixar les condicions de negociació amb les candidatures de Junqueras i Godàs: la incorporació del seu pla sobre la independència, reclamar un referèndum en qualsevol negociació d’investidura al congrés espanyol, sotmetre el pacte d’investidura de Salvador Illa al criteri de la militància abans de l’agost de l’any vinent, fer una auditoria externa sobre les estructures B i reformar els estatuts perquè ni el president ni el secretari genera puguin presentar-se a les eleccions. Es tracta d’unes condicions que és difícil que Militància Decidim i NEN puguin complir en la seva totalitat.
La segona volta del congrés és endimoniada, perquè el resultat pot ser ajustat i els moviments de tots els actors comptaran. Junqueras ha estat ràpid. Mentre continuen les converses entre candidatures, l’ex-president del partit s’ha començat a moure públicament per convèncer els votants crítics i provar d’aïllar Nova Esquerra Nacional. Dilluns es va manifestar obert a pactar amb Foc Nou i dimarts, quan va anunciar els noms dels membres que vol que integrin la comissió de la veritat amb què volen aclarir el cas dels cartells dels germans Maragall i el funcionament de l’estructura B de comunicació, també la va obrir a membres de les altres candidatures i va defensar la proposta de Foc Nou: encarregar una auditoria externa perquè s’aclareixin els pagaments que es van fer per sufragar les feines dels col·laboradors de la B i s’assumeixin les responsabilitats pertinents davant els militants. Junqueras ja s’havia pronunciat a favor de l’auditoria, però ara l’ha feta seva. És un gest cap a Foc Nou que també pretén apartar Nova Esquerra Nacional del sentiment majoritari del partit. La candidatura de Godàs és l’única que confia en el funcionament dels òrgans interns actuals per a aclarir els fets i ha proposat que les campanyes d’activisme es regeixin per un codi ètic.
NEN necessita els vots que Foc Nou va obtenir en la primera volta per a tenir possibilitats reals de disputar el lideratge del partit a Junqueras. Si Militància Decidim suma una part dels votants més crítics, ampliaria la seva possible victòria i esquivaria millor la imatge d’una ERC dividida. Elisenda Alamany, candidata a la secretaria general de Militància Decidim, assenyalava ahir en una entrevista a la SER Catalunya que un 60% dels militants reclama que ERC no podrà mirar endavant si no tanca la carpeta de la B. D’aquesta manera, sumava els seus vots amb els de Foc Nou i arraconava, indirectament, NEN. Ho deia, a més, enmig d’un augment dels retrets entre membres i afins a Militància Decidim i a la candidatura de Godàs, que representa el sector de la qui fins ara era secretària general, Marta Rovira.
Alba Camps, candidata a la secretaria general de NEN, va criticar durament Alemany perquè havia qualificat de “tràmit” la votació de la segona volta. “No pot liderar Esquerra qui considera una formalitat o un tràmit l’exercici de participació de la militància”, va dir a X. Després, Alamany va admetre que era una paraula “no del tot afortunada”. L’enfrontament ressonava a les xarxes socials. “Quan sortim a parlar de la veritat, comencen els assetjaments coordinats i els nervis. Incomoda. Si la militància ens fa confiança, que ningú tingui cap dubte que la veritat se sabrà. Per molt que molesti”, escrivia també a X l’eurodiputada Diana Riba, membre de la candidatura de Junqueras.
Alamany va fer un altre pas per a mirar d’acostar-se als votants crítics. Foc Nou va proposar que l’estiu de l’any vinent es consultés als militants si ERC havia de trencar el pacte amb el PSC i va refusar de donar suport al pressupost de Salvador Illa i la manté com una de les condicions per a tancar un pacte. Ahir Alamany va defensar una consulta entre la militància sobre el pressupost. La mesura coincideix, de fet, amb la que ja havia proposat Godàs. “Seria elegant que quan et copien les propostes, com a mínim et citin”, es va queixar a X el candidat de Nova Esquerra Nacional. La clau és que la proposta d’Alamany s’ha d’emmarcar en un enduriment progressiu de la posició de Junqueras envers els pactes amb els socialistes, tenint en compte que sempre ha estat acusat pels seus rivals de ser el principal promotor d’aquests acords. Abans de tancar nous pactes, l’ex-president d’ERC reclama que es compleixin els antics. I, concretament, exigeix el compliment de la condonació d’una part del deute del FLA a què el PSOE es va comprometre en l’acord d’investidura amb ERC. Junqueras no ha acabat de precisar si creu que aquesta ha de ser una condició sine qua non perquè ERC avali el pressupost d’Illa o els comptes que Pedro Sánchez també ha de dur endavant. Però aquest enduriment de Junqueras no ha passat desapercebut dins Foc Nou ni al Col·lectiu Primer d’Octubre, que són els que han predicat el trencament amb els socialistes.
A tot això s’hi afegeix la previsió de Militància Decidim de presentar el seu pla per a la independència aquests dies vinents. Foc Nou havia estat fins ara l’única candidatura a presentar-ne un, amb la reivindicació que Esquerra compti amb un projecte propi que torni a situar l’assoliment de la independència al centre de l’acció política, fixant un horitzó per al 2030, que també està en la llista de condicions per a pactar. El programa de Junqueras era de treballar per a fer “inevitable” el referèndum i per un “nou 1-O i un 3-O que ens porti a la proclamació de la República Catalana”. Però Junqueras i Alamany no van fer èmfasi en aquest punt en la conferència de premsa de presentació del programa. Un document en què, a més, parlaven de república i no d’independència. Totes tres candidatures volen reconstruir els ponts amb les forces polítiques i les entitats sobiranistes.
Junqueras, doncs, s’ha centrat a ampliar i obrir les seves propostes per acabar de convèncer les bases. NEN va contraatacar ahir a la tarda, difonent dues noves propostes que semblaven apuntar directament a l’ex-president d’Esquerra: establir que qualsevol acord de governabilitat a les diputacions haurà de comptar amb l’aprovació prèvia del consell nacional i que qualsevol acord de govern a Barcelona s’haurà de sotmetre a una consulta vinculant entre els militants de la federació barcelonina. L’octubre passat, Rovira va acusar Junqueras de promoure els pactes amb el PSC a les diputacions de Barcelona, Lleida i Tarragona sense prou debat intern. NEN també s’ha centrat en la gestió d’Alamany en relació amb l’acord amb el PSC per entrar al govern barceloní. Cal recordar que la federació de Barcelona va ajornar l’assemblea on s’havia de decidir en vista de l’evidència que l’espai havia quedat desbordat per l’afluència de militants. L’alta participació semblava vaticinar que la proposta podia ser tombada, i la federació de Barcelona no ha tornat a moure fitxa. La cursa interna continua a ERC, però allò més important continua essent l’endemà: com aconseguirà de cohesionar el partit el guanyador de la segona volta. I a hores d’ara sembla clar que la clau està en el programa, no en el repartiment de càrrecs.
